Designacions catalanes del trist, tit, cisticola juncidis: entre l'onomatopeia del seu cant i la reialesa del seu vol

Abstract

El trist és un petit ocell, un dels més menuts de l'ornitofauna catalana i europea; tot just fa uns 10 cm. de llarg i 13 cm. d'envergadura, i pesa uns 9 grams. Els seus colors són més que discrets, críptics de fet. No es mou en estols o grupets d'uns quants individus, com fan els pardals o altres ocells que, malgrat ser menuts, es deixen veure volant en grup. Però hi ha un tret del seu comportament que fa que sigui fàcil de reconèixer. Tot i que de mida petita i moviments en solitari, quan vola, cosa que fa sovint, ho fa acompanyat d'un xiulet curt, però repetitiu, ben audible i fàcil de diferenciar de la resta de cants o crits que altres ocells de l'entorn puguin fer al mateix moment. Segurament a partir d'una variant com trit, la pronúncia de trist, amb la inserció d'una -s-, es veuria afavorida per l'aproximació formal al trist adjectiu descendent del llatí TRISTIS, però sense que hi intervingués cap factor d'afinitat semàntica; o sigui que es tractaria d'un cas d'homonimització formal (trit → trist), per dir-ho amb la terminologia proposada per Joan Veny (1991: 74). I, si ho interpretem així, seria discutible la seva inclusió lexicogràfica dins la mateixa entrada que l'adjectiu trist, -a.