Articles publicats en revistes (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10361

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 805

Una muestra del habla de Olocau del Rey, enclave lingüísticoadministrativo del noroeste valenciano
(2025-12-01) Gargallo Gil, José Enrique
Olocau del Rey constituye un singular enclave lingüístico-administrativo del noroeste valenciano, en el límite de la comarca de Els Ports (provincia de Castellón) con la provincia de Teruel. Se ofrece en este artículo una muestra del habla castellano-aragonesa de la localidad, en continuidad con los vecinos pueblos turolenses, y también de distintos elementos de penetración del valenciano, que es de uso general en el resto de la comarca. Tras una justificación inicial, se distribuyen y analizan los materiales recolectados en la secciones siguientes: Fonética, Morfosintaxis, Léxico, Onomástica (nombres de masías, otros topónimos, sobrenombres colectivos), Dictados tópicos y Refranes (del calendario y meteorológicos, así como algunos de molde valenciano o catalán).
Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític
(Universitat de Barcelona, 2020-08-04) Badell Giralt, Helena
Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.
Coordinació i presentació del dossier "Vides paral·leles"
(Biblioteca de Catalunya, 2024-12-30) Badell Giralt, Helena
Presentació del dossier "Vides paral·leles", coordinat per Helena Badell. "Els lectors d’aquest dossier hi trobarem moltes similituds i diferències entre uns autors i uns altres, però també serà una ocasió per emmirallar-nos-hi. En la comparació es va formant un reflex de com som ara: hi podem veure què ha ressaltat cada tradició dels seus autors del passat, hi podem veure quina importància donem al seu paper social, al seu compromís, a la seva funció més o menys vertebradora en la formació d’una literatura i alhora a les seves inquietuds poètiques i espirituals. Hi podem veure, en definitiva, com els llegim i com ens llegim."
Semblança de Joseph Gulsoy (1925-2025)
(Universitat de Barcelona, 2025-12-09) Gargallo Gil, José Enrique
Per encàrrec de la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans vaig redactar aquesta breu semblança del professor Joseph Gulsoy (1925-2025) i la vaig llegir al Ple de la institució el dia 19 de novembre de 2025. L’abraçada fotogràfica inclosa després del text va ser captada el dia 13 de novembre de 2013 a la Universitat de València pel col·lega Vicent Garcia Perales. Es va produir just després de la conferència inaugural d’unes jornades sobre els parlars castellanoaragonesos de l’interior valencià en què, posteriorment, el dia 16 de novembre, Joseph Gulsoy seria nomenat fill adoptiu d’Énguera. Aquesta localitat i el conjunt de la comarca valenciana de la Canal de Navarrés ocuparen un lloc de privilegi en la dedicació investigadora i en el cor del gran filòleg armeniocanadenc.
Vix bene Gotholana notata manu? Sis segles d'Heroides en català
(Institut d'Estudis Catalans, 2025-08-01) Fàbregas Salis, Pere
This paper offers an overall review of all Catalan translations of Ovid’s Heroides. The first part is devoted to the three main, complete versions: the medieval rendering by Guillem Nicolau (ap. Pujol 2018), the «Noucentista» version by Adela Maria Trepat and Anna Maria de Saavedra (1927) and the recent one by Esther Artigas (2021). The main goal is to illustrate how these translators have tackled different interpretative and textual difficulties (namely, 1.1-2, 4.1-2, 13.1-2 and 7.85). The second part presents an ad hoc treatment of the two remaining, partial versions: the baroque recreation of three epistles by Agustí Eura (ap. Valsalobre 2002) and the misleading translation of the individual heroides by Adriana Beltran del Río (2020a).
More Unpublished Conjectures by Nicolaus Heinsius on Ovid’s Metamorphoses: Books 5-6
(De Gruyter, 2025-07-29) Fàbregas Salis, Pere
This paper publishes for the first time 85 conjectures by Nicolaus Heinsius on Ovid’s Metamorphoses 5‒6. The value and possible motivations of each proposal are briefly assessed.
Konstandinos P. Kavafis – Joan Maragall: en paral·lel i en contrast
(Biblioteca de Catalunya, 2024-12-30) Badell Giralt, Helena
K.P. Kavafis i Joan Maragall, nascuts en dates semblants, comencen a escriure en espais culturals amb remarcables similituds. La poesia de l’un i l’altre, però, tot i rebre influències i tenir aspiracions similars, presenten diferències notòries. Aquest article les enumera, inicialment, per tal d’intentar, més endavant, trobar matisos i temàtiques que mostrin, en canvi, possibles confluències. Es remet a altres articles que ja han intentat una aproximació dels dos poetes, bàsicament a través de la figura de Carles Riba, i l’establiment d’un flux entre el pensament, la vida i la poesia, i s’acaren, després, poemes i temes que els apropen, que mostren la relació d’ambdós amb l’emoció, amb la ironia tràgica i la por a la mort i amb la possibilitat de superar-la en la poesia.
Clima i hàbitat a l’Alt Aragó i Astúries segons els refranys meteorològics
(2025-10-18) Gargallo Gil, José Enrique
A partir de la base de dades de l’antic projecte ParemioRom (Paremiología romance: refranes meteorológicos y territorio, 2011-2015), ofereixo una mostra de refranys meteorològics de l’Alt Aragó i d’Astúries en què es reflecteixen aspectes paral·lels entre tots dos territoris, així com altres d’específics de l’un o de l’altre, pel que fa al clima i a l’hàbitat respectius. Així, boira i boires, núvols, neu, gelades, vents, altura i projecció del sol. L’abundant implicació de topònims en aquesta mena de parèmies les vincula al territori de referència. I la mar constitueix un component diferencial del territori asturià respecte de l’altoaragonès. Però tots dos s’integren essencialment en el que anomeno 'Romània parèmica contínua'.
Surveying the Types of Tables in Ancient Greek Texts
(De Gruyter, 2024-10-22) Tolsa, Cristian
We may take tables for granted. However, due to a variety of factors, tables were a rarity in the history of ancient Greek culture, used only limitedly in very special contexts and generally in a non-systematic way, except in astronomy. In this paper I present the main types of tables that can be found in ancient Greek texts: non-ruled columnar lists (accounts and other types of informal tables), ruled columnar lists (mostly astronomical tables), and symmetric tables (mainly Pythagorean displays of numbers).
A misidentified Old Phrygian parietal graffito from Salihler
(De Gruyter, 2024-12-01) Obrador Cursach, Bartomeu
This paper revisits a previously published graffito read among other Greek inscriptions on rock near Salihler, reinterpreting it as an Old Phrygian text that features an anthroponymic sequence. While one of the names, urakas, has been documented previously in Gordion, a iyas is entirely new to the Phrygian corpus. Notably, this identification provides a new instance of the much-debated Phrygian letter no. 22.
A pithos with Carian inscription from Mengefe settlement, north of the ancient city of Keramos, Caria
(De Gruyter, 2024-01-01) Kızıl, Abuzer; Adiego, Ignasi-Xavier
This article presents an edition and commentary of a hitherto unpub-lished Carian inscription found in the ancient settlement of Mengefe, north of Keramos, in 2008. The inscription is carved on the mouth of a pithos and consists of 58 readable signs. The text offers significant new information about Carian.
Rhetorica ad Herennium 1.2: quoad eius, quod eius or quoad?`
(Cambridge University Press (CUP), 2024-04-30) Kiss, Dániel
Rhet. Her. 1.2 quoad eius fieri poterit contains the surprising reading quoad eius. Earlier scholarship has debated the authenticity of this reading and its relationship to quod eius. A survey of the sources shows that quod eius appears in a number of inscriptions as well as in the transmitted text of nine passages within surviving Latin literature. So that phrase must be authentic; it appears to have arisen as a limiting formula in the language of the law. In two other passages, quoad eius appears in inferior manuscripts that lack authority, while the reading transmitted by authoritative textual sources is quod eius. Rhet. Her. 1.2 is the only passage in which quoad eius is the transmitted reading. This phrase is also linguistically problematic. Hence it is very likely to be corrupt. It probably arose as a conflation of quod eius with quoad, both of which are attested in similar contexts. On balance, it seems more likely that the original reading in this passage was quoad
Fate and Freedom in Ancient Stoicism and Augustine’s Critique
(MDPI, 2025-07-05) Neuman Lorenzini, Rosario; Grau Guijarro, Sergi; Belmonte Sánchez, Miguel Ángel
This article is divided into three parts. First, a brief exposition of the ontological foundations of ancient determinism is provided to explain the worldview held by such a philosophical position. The second part sets out the argument used by Chrysippus to make causal determinism compatible with moral responsibility, and points out the tensions that such a position entails. In the third part, the notion of freedom of ancient Stoicism is contrasted with the philosophy of Augustine in order to determine the novelty that Christianity represented in this matter.
Atellana actors and playwrights in the epigraphic evidence
(Cambridge University Press (CUP), 2023) González Galera, Víctor
This contribution provides a study of the fabula Atellana from an epigraphic perspective. It brings together the existing inscriptions related to this dramatic genre, explaining the challenges that are faced when trying to identify possible Atellana actors. It also examines the status of Atellana performers and writers, contrasting the information provided by literary sources, especially Livy, with the data obtained from inscriptions, which indicate an increasing professionalization of Atellana actors in the first century A.D. Finally, this article poses some questions concerning the development, continuity and geographical diffusion of the Atellana in the imperial era in the light of the epigraphic material and also in comparison with the evidence available for other popular shows, specifically mime and pantomime, which suggests that by the second century A.D. the Atellana was no longer performed on public stages but rather represented in private settings and studied for its linguistic and rhetorical peculiarities.
[Ressenya de:] Paolo GATTI, Introduzione alla lessicografia latina da Festo al XII secolo. Antologia di testi, con un saggio di Ferruccio Bertini, Firenze, SISMEL – Edizioni del Galluzzo, 2021, XXVIII + 57 pp. (Galluzzo Paperbacks; 5)
(Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), 2025-02-26) Iranzo Abellán, Salvador
Ressenya del llibre de Paolo Gatti
Els espectacles escènics i la política teatral d'August en la Vita Divi Augusti de Suetoni
(Universitat de Barcelona, 2017) González Galera, Víctor
Al llarg de les Vitae XII Caesarum les referències de Suetoni al món de l'espectacle teatral i a les relacions d'aquest amb els principes són contínues. L'abundància de notícies de tipus anecdòtic és un dels trets característics del gènere biogràfic i, per tant, de les Vitae suetonianes; ens proporcionen una informació detallada sobre aspectes personals dels emperadors que no té cabuda en altres generes, com la historiografia analítica. D'altra banda, la presència d'aquesta mena de notícies en les Vitae i la seva distribució al llarg de l'obra no és casual, tal com han demostrat diversos estudis sobre l'obra suetoniana, sinó que respon a l'esquema del tot intencionat de Suetoni de modelar subtilment la psicologia dels seus personatges mitjançant anècdotes que, com petites pinzellades, contribueixen a perfilar la seva figura. En aquest treball ens proposem analitzar la Vita Divi Augusti de Suetoni a fi de descobrir quins mecanismes usa el biògraf per afaiçonar la imatge del primer emperador de Roma a partir de les referències als espectacles i al món teatrals, parant atenció especialment al mim i la pantomima.
L'hydraulis en espectacles civils i militars: un matrimoni d'organistes d'Aquincum a CIL III, 10501 = CLE 489
(Universitat de Barcelona, 2016) González Galera, Víctor
Una inscripció funerària d'Aquincum sobre un matrimoni d'hydraules o organistes ens ajuda a conèixer millor el paper de l'hydraulis en espectacles civils i la seva presència en l'exèrcit com a part de l'entreteniment destinat a la tropa.
El magisterio de los segundos sofistas, según Filóstrato
(Instituto de Estudios Grecolatinos (Universidad Católica de Argentina. Buenos AIres), 2021-12-29) Gómez i Cardó, Pilar
The aim of this paper is to analyze, on the one hand, how Philostratus describes the teacher-disciple relationship between the representatives of the Second Sophistic mentioned in the Lives of Sophists, since this interrelation is an essential element to characterize them as symbolic figures of prestige and influence and, undoubtedly, it unites the set of the sophists as a representative group of a cultural elite-; and, secondly, to try to systematize what is the content of those teachings and what aspect of the sophistic activity affects.
Préstamos latino-románicos sucesivos en vasco
(Euskaltzaindia / Real Academia de la Llengua Basca, 2020-12-29) Bastardas i Rufat, Maria Reina
En este artículo se analizan tres casos concretos de léxico latino y románico prestado al vasco. Se trata de varias palabras que, remontándose todas a uno de los tres étimos comunes estudiados, se han prestado sucesivamente al vasco, desde lenguas diferentes (cognados castellanos o gascones, p. ej.) o en etapas históricas diferentes. Se pretende destacar la importancia de individualizar y estudiar separadamente tales préstamos para su correcta interpretación etimológica, y no tratarlos como bloque adscrito a un étimo común sin tomar en consideración la historia de cada palabra. Palabras clave: préstamos latino-románicos al vasco, etimología vasca, diccionarios etimológicos.
Dafnis y Cloe: rusticitas versus urbanitas
(Universidad Nacional del Litoral, 2023-10-26) Mestre, Francesca
Longo compone su novela, Dafnis y Cloe, con una intención evidente de formar parte del género, del cual conservamos otros ejemplos. A pesar de ello, es necesario notar las singularidades que esta obra tiene en comparación con estos otros ejemplos. El objetivo de este trabajo es resaltar dichas singularidades e intentar justificarlas, siempre siguiendo, hipotéticamente, lo que su autor se propone. Desde el punto de vista de su narratología, se sirve, como es habitual en el género, de la formación en los προγυμνάσματα que recibían los πεπαιδευμένοι en las escuelas de rétores y sofistas: narración, descripción, etopeya, etc. Sin embargo, Longo utiliza de forma notoria otro ejercicio menos habitual, la σύγκρισις, hasta el punto que todo su relato pivota alrededor de esos paralelos, tanto a la hora de explicar el nacimiento y la esencia del sentimiento amoroso recíproco entre la pareja de protagonistas, como cuando defiende, por un lado, el aspecto más natural de ese sentimiento, el amor en ámbito rural y, por otro, y le pone en paralelo las exigencias que las convenciones urbanas han establecido para legitimar la unión de una pareja heterosexual y, en consecuencia, la formación de una familia. Así, esta σύγκρισις ἀγροῦ καὶ πόλεως es aplicada al amor, y seguramente da al autor la oportunidad de ir más allá de la simple presentación de una historia de amor, sazonada de peripecias hasta su consumación.

Examinar

Enviaments recents