Articles publicats en revistes (Filologia Clàssica, Romànica i Semítica)

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/10361

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 820

Systematization and Margins of the Translation of the Sciences of the Ancients into Arabic
(Universitat Jaume I, 2023-05-30) Tagourramt El Kbaich, Abdallah
This article presents a critical study of the systematisation and the margins of the transmission of the sciences of the ancients into Arabic during the Middle Ages. To address this analysis, we will first focus on the dream of Caliph al-Ma'mūn that gave rise to the first translation project in the Arab-Islamic world. Secondly, we will examine the unpublished translation theories that al-Jāḥiz placed at the service of al-Ma'mūn's project. Thirdly, we will explore the close relationship that these theories had with the Mu'tazilí doctrine adopted by the political institutions to accelerate the process of transmission of the Greek scientific legacy to Arabic. Finally, we will analyse the ideological causes of the decline of translation in Eastern Islam and how the translation heritage became the raw material for the translation circle created in the Islamic West to transmit the scientific knowledge of the ancients to the Latin world.
Nueva lectura de la inscripción ibérica sobre piedra conservada en el Museo de Cruzy (Hérault)
(Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibersitatea, 2016-05-27) Moncunill Martí, Noemí; Ferrer i Jane, Joan; Gorrochategui, Joaquin
Presentamos una nueva edición de la inscripción ibérica sobre piedra hallada en los alrededores de Ensérune y conservada en el Museo de Cruzy (Hérault, Francia). La nueva propuesta de lectura, resultado de autopsia de la pieza, obliga a reconsiderar el análisis de la onomástica contenida en el texto, abriendo varias vías de interpretación.
Dramatúrgia catalana a Grècia: conversa amb Thodorís Vurnàs i Blanca Bardagil
(Universitat de Barcelona, 2025-11-01) Badell Giralt, Helena; Martínez Sáez, Celia
Des de fa més d’una dècada la dramatúrgia catalana gaudeix d’un èxit sorprenent a Grècia, i tant els creadors com els espectadors tenen la percepció que l’origen dels autors els assegura un teatre interessant i de qualitat. Davant d’aquest fenòmen, el Grup d’Estudis de la Cultura Catalana (GECC) va organitzar el 3 d’abril a la Universitat Pompeu Fabra una taula rodona amb Thodorís Vurnàs i Blanca Bardagil per analitzar les relacions entre el teatre a Catalunya i Grècia, el paper clau de les traduccions i els mecanismes de creació teatral. Crònica de la taula rodona sobre el teatre català a Grècia celebrada pocs mesos abans a la Universitat Pompeu Fabra
Obituari: Montserrat Franquesa Gòdia (1966-2021)
(Universitat de Barcelona, 2022-12-01) Espluga, Xavier; Moncunill Martí, Noemí
Com en el cas d’altres mortes immaturae, el traspàs de Montserrat Franquesa Gòdia (Lleida 1966 – Barcelona 2021), esdevingut el 18 d’octubre de l’any passat, ha deixat orfes amplis sectors del món literari català, dels classicistes als germanistes, dels neohel·lenistes als esperantistes, dels professionals de la traducció als historiadors de la cultura. És de doldre encara més perquè ara, amb la maduració que deriva de l’experiència, Franquesa ens podria haver delectat i il·luminat amb els resultats del seu treball, pacient i constant.
De ritibus et cerimoniis iudeorum de Diego Ramírez de Villaescusa. Estudio y edición
(University of California, Santa Barbara, 2024-06-01) Rísquez Madrid, Antonia
[eng] In this article I present the edition and study of the work De ritibus et cerimoniis Iudeorum by Diego Ramírez de Villaescusa (1459-1537). In this paper I focus on one of his works, hitherto unpublished, a short text of religious controversy, where he discusses the question of whether the practice of certain Jewish rites and ceremonies should always be considered heretical. [spa] En este artículo presento la edición y el estudio de la obra De ritibus et cerimoniis Iudeorum de Diego Ramírez de Villaescusa (1459-1537). En este trabajo me centro en una de sus obras, hasta ahora inédita, un texto breve de controversia religiosa, en el que se argumenta en torno a la cuestión de si la práctica de determinados ritos y ceremonias judías debe ser siempre considerada herética.
Salvador Dalí i el surrealisme grec
(Université Paul Valéry, 2018-12-31) Badell Giralt, Helena
Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al mateix temps que alguns crítics aprofiten les excentricitats del pintor català per exacerbar l’escarni que fan dels surrealistes grecs, aquests darrers s’interessen per la seva obra i hi dialoguen en els seus textos. Nicolas Calas és un dels primers a rebre’n la influència i també un dels primers a criticar des de Nova York el canvi de postura de Dalí que es desenvolupa a finals dels anys 30. Nikos Engonópulos coincideix amb Dalí en les recerques en l’espai del desig, mentre que en Embirikos l’empremta daliniana es fa visible en la creació de personatges paranoics així com en la transformació de processos psíquics en mecanismes narratius.
Alexis Eudald Solà, Kavafis i les traduccions dels poetes catalans
(Reial Acadèmia de Bones Lletres, 2016-12-31) Badell Giralt, Helena
Anàlisi de les traduccions que va fer Alexis Eudald Solà d'un grup de poetes catalans inspirats en Kavafis.
La representación del espacio iberorromance en el Onomasticon Cataloniae
(2022-12-07) Gargallo Gil, José Enrique
Se identifica de entrada el concepto filológico de 'iberorromance' y el correspondiente espacio, que en el Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines constituye uno de los aportes fundamentales de la confrontación románica para la lengua de referencia, el catalán. A continuación se ofrece un espigueo sobre dicho espacio iberorromance distribuido en cuatro ámbitos: (1) castellano, (2) aragonés, (3) asturleonés y (4) gallego-portugués, en cada uno de los cuales se atiende a facetas o subáreas específicas. Así, en el caso del castellano, los ecos almerienses atribuibles a la esposa del etimólogo, las hablas castellanas fronterizas con el valenciano (hablas churras) y una prospección extrapeninsular. En el del aragonés, la frontera lingüística con el catalán y el alcance conceptual de lo aragonés. Y en los casos asturleonés y gallego-portugués, su doble componente, denominativo y territorial. La muestra consiste esencialmente en elementos de toponimia, pero incluye también léxico y, en menor proporción, antroponimia. El equipo investigador que ha elaborado la versión digital de la obra se ocupa asimismo de identificar y etiquetar esos materiales iberorrománicos y otros que la obra atesora.
Designaciones populares de nubes que cubren montañas en refranes meteorológicos romances
(Editorial de la UAB, 2022-12-22) Gargallo Gil, José Enrique
Se ofrece un estudio sobre designaciones populares de nubes que cubren montañas y de los tipos parémicos (o paremiotipos) correspondientes en el ámbito romance. La estructura de tales refranes meteorológicos, en general bimembre, aloja en su primera parte las denominaciones específicas de ese tipo de nubes, que en general responden a metáforas referidas a la cabeza o el cuerpo humanos (predominan los representantes de la familia léxica del latín CAPPA y derivados). En una segunda parte, el enunciado concreto de cada predicción responde a fórmulas diversas, entre las que predominan los consejos sobre abrigo o refugio. Cabe destacar las significativas afinidades interromances (con la esperable salvedad del ámbito rumano). Por ello se propone la concepción de un continuum románico relativo también a los refranes: lo que propongo denominar 'Romania parémica continua'.
La organización de espectáculos teatrales en época antonina y severiana: de nuevo sobre Ann. Épigr. 1956, 67
(Università di Macerata, 2016) González Galera, Víctor
En el presente trabajo analizamos la inscripción funeraria de un pantomimo anónimo de excepcional importancia para nuestra comprensión de la organización de representaciones de pantomima en el periodo antonino y severo, tanto en Roma como en Italia y las provincias occidentales, dado que en ella se expone la amplia carrera artística del intérprete, aunque lamentablemente el texto no nos ha llegado completo. Desarrollamos las ideas propuestas por quienes ya se han ocupado de este documento y exploramos las posibilidades que dichas implicaciones puedan tener. Por último, ofrecemos nuevas reflexiones sobre la difícil restitución de la última línea del epígrafe.
Refranes meteorológicos del asturianoleonés en su contexto romance, según los datos de ParemioRom
(2020-10-23) Gargallo Gil, José Enrique
Even though the Project ParemioRom (Romance Paremiology: sayings and proverbs on meteorological issues and territory) finished some years ago (FFI2011- 1 Agradezco las valiosas observaciones de Maria-Reina Bastardas y Joan Fontana. 38 JOSÉ ENRIQUE GARGALLO GIL 123 (2020): 37-63 ISSN: 0212-0534 - eISSN: 2174-9612 DOI:10.17811/LLAA.123.2020.37-63 24032), it is still valid from a scientific point of view. Its data basis, which is inserted in a previous one (Database of calendar and meteorological sayings in the Romancespeaking areas: BADARE, 2005-2011), the functionality of its geolocalization brings together other four pre-existing search types: textual, according to language, thematic (chronology, meteorology and general) and according to bibliographical sources. The ParemioRom database allows us to have a simple of 726 files of meteorological sayings (paroemies with meteorological or atmospheric implications), organised according to the Astur-Leonese label, proverbs which are mostly located in Asturias, but which extend to Leon; and, likewise, the Romance confrontation between similar paroemies will be shown. Methodologically, all these proverbs will be presented from the abstract concept of what is paremiological. The sample is internally categorised according to thematic varieties such as sun height and projection, fixed dates or various atmospheric phenomena. It also shows similarities of different kind in the Romance-speaking context, specially with Western Galician and Portuguese, at times with the whole Iberian-Romance territory, from which Catalan is usually left apart. Besides, there are also some Asturian-Leonese cases which integrate into a Romance-speaking paremiological continuum, which extends along the diverse European territorial continuum (including the Mediterranean isles), and, in spite of this, far from Romanian, a different language not only in terms of aspect, but also in paremiological and folkloric aspects. The Atlas de ParemioRom (APR) also offers a paremiotype which replies to the formula: «[If/when] the Candlemas cries [rains] → Winter is out; [if/when] the Candlemas smiles [shines] → Winter still to come», with its corresponding Asturian representation in the Iberian-Romance context.
Els terrissaires i l'escriptura ibèrica: dos nous testimonis epigràfics de Ca n'Oliver (Cerdanyola del Vallès)
(Universitat de Barcelona, 2024-06-01) Francès i Farrè, Joan; Moncunill Martí, Noemí
En aquest article presentem dues noves inscripcions ibèriques de Ca n’Oliver fetes a mans d’artesans. La primera és una estampilla sobre doli que interpretem com un nou model formular per indicar l’autoria. La segona ha estat realitzada abans de la cocció sobre una vora de càlat. Si bé una part d’aquest text podria ser interpretada també com la indicació del nom de l’artesà, la segona seqüència que s’hi documenta obre altres possibilitats pel que fa a la seva funcionalitat. Aquesta darrera inscripció presenta també l’interès de documentar el signe ibèric anomenat beoide, present en molt pocs textos.
La personalità femminile nell'astrologia tolemaica: una comparazione col "giambo contro le donne" di Semonide di Amorgo
(GRC Creació i Pensament de les dones del Centre Dona i Literatura (UB), GRC Cos i Textualitat (UAB), 2025-10-31) Sperzagni, Nicholas
Nella Tetrabiblos di Claudio Tolemeo vengono delineate le caratteristiche psicologiche di donne e uomini in base alle configurazioni astrali al momento della nascita. Viene così indirettamente delineato un ethos femminile, una sorta di stereotipo delle diverse personalità delle donne: laboriose, econome, affascinanti, devote, talvolta rabbiose, mutevoli, stolte. A partire da Semonide di Amorgo, per approdare a Senofonte, Aristotele, Plutarco, e infine Tolemeo, gli antichi hanno utilizzato una supposta naturale tendenza caratteriale muliebre per giustificare la marginalità della donna nella società antica.
Benjamin Péret – Jordi de Sant Jordi : une rencontre marginale
(2009) Badell Giralt, Helena; Gispert Garreta, Maiol
In “Le Noyau de la comète”, the prologue to the Anthologie de l’Amour sublime, courtly love is extensively studied by the surrealist poet Benjamin Péret as he forges his own theory of love. Within the anthology, however, the only representation of courtly love is a figure situated in the margins of this tradition: Jordi de Sant Jordi, central in Catalan literature, but dislocated with regard to troubadours in time, place and language.This article studies the relationship between the eroticism of Jordi de Sant Jordi and his poem “Estramps” and the poetics and ideology of “amour sublime” through the history of the text, its language and the subsequent translation into French, quoted by Péret, by the occitanist René Nelli, a writer also found on the margins of XX century French literature.
Rêveurs, rêves et rêveries dans Le Grand Oriental d'Andréas Embiricos
(Università degli studi di Bologna, 2018-06-30) Badell Giralt, Helena
Dans l’oeuvre d’Andréas Embiricos le rêve a une place centrale. Dans Le Grand Oriental, roman érotique en huit volumes que l’écrivain considérait le point culminant de son œuvre, les états de rêve se lient dès le premier moment à l’érotisme et à l’imagination. Afin d’analyser ce lien, on se demande dans cet article par quels éléments textuels et avec quelles conséquences le bateau Le Grand Oriental est présenté comme pôle magnétique du regard rêveur des personnages, pour analyser ensuite la constitution et signification des personnages endormis et, finalement, la forme et l’origine des rêveries à travers l’exemple du développement du personnage Andréas Sperchis, alter ego de l’auteur.
Una muestra del habla de Olocau del Rey, enclave lingüísticoadministrativo del noroeste valenciano
(2025-12-01) Gargallo Gil, José Enrique
Olocau del Rey constituye un singular enclave lingüístico-administrativo del noroeste valenciano, en el límite de la comarca de Els Ports (provincia de Castellón) con la provincia de Teruel. Se ofrece en este artículo una muestra del habla castellano-aragonesa de la localidad, en continuidad con los vecinos pueblos turolenses, y también de distintos elementos de penetración del valenciano, que es de uso general en el resto de la comarca. Tras una justificación inicial, se distribuyen y analizan los materiales recolectados en la secciones siguientes: Fonética, Morfosintaxis, Léxico, Onomástica (nombres de masías, otros topónimos, sobrenombres colectivos), Dictados tópicos y Refranes (del calendario y meteorológicos, así como algunos de molde valenciano o catalán).
Alexandre el Gran i els surrealistes grecs: relectures d'un personatge històric i mític
(Universitat de Barcelona, 2020-08-04) Badell Giralt, Helena
Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat.
Coordinació i presentació del dossier "Vides paral·leles"
(Biblioteca de Catalunya, 2024-12-30) Badell Giralt, Helena
Presentació del dossier "Vides paral·leles", coordinat per Helena Badell. "Els lectors d’aquest dossier hi trobarem moltes similituds i diferències entre uns autors i uns altres, però també serà una ocasió per emmirallar-nos-hi. En la comparació es va formant un reflex de com som ara: hi podem veure què ha ressaltat cada tradició dels seus autors del passat, hi podem veure quina importància donem al seu paper social, al seu compromís, a la seva funció més o menys vertebradora en la formació d’una literatura i alhora a les seves inquietuds poètiques i espirituals. Hi podem veure, en definitiva, com els llegim i com ens llegim."
Semblança de Joseph Gulsoy (1925-2025)
(Universitat de Barcelona, 2025-12-09) Gargallo Gil, José Enrique
Per encàrrec de la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans vaig redactar aquesta breu semblança del professor Joseph Gulsoy (1925-2025) i la vaig llegir al Ple de la institució el dia 19 de novembre de 2025. L’abraçada fotogràfica inclosa després del text va ser captada el dia 13 de novembre de 2013 a la Universitat de València pel col·lega Vicent Garcia Perales. Es va produir just després de la conferència inaugural d’unes jornades sobre els parlars castellanoaragonesos de l’interior valencià en què, posteriorment, el dia 16 de novembre, Joseph Gulsoy seria nomenat fill adoptiu d’Énguera. Aquesta localitat i el conjunt de la comarca valenciana de la Canal de Navarrés ocuparen un lloc de privilegi en la dedicació investigadora i en el cor del gran filòleg armeniocanadenc.
Vix bene Gotholana notata manu? Sis segles d'Heroides en català
(Institut d'Estudis Catalans, 2025-08-01) Fàbregas Salis, Pere
This paper offers an overall review of all Catalan translations of Ovid’s Heroides. The first part is devoted to the three main, complete versions: the medieval rendering by Guillem Nicolau (ap. Pujol 2018), the «Noucentista» version by Adela Maria Trepat and Anna Maria de Saavedra (1927) and the recent one by Esther Artigas (2021). The main goal is to illustrate how these translators have tackled different interpretative and textual difficulties (namely, 1.1-2, 4.1-2, 13.1-2 and 7.85). The second part presents an ad hoc treatment of the two remaining, partial versions: the baroque recreation of three epistles by Agustí Eura (ap. Valsalobre 2002) and the misleading translation of the individual heroides by Adriana Beltran del Río (2020a).

Examinar

Enviaments recents