Influències intermedials en la filmografia d’Orson Welles: el pas del teatre i la ràdio al cinema

Abstract

Aquest Treball de Fi de Grau explora com les primeres experiències professionals d’Orson Welles en el teatre i la ràdio li van aportar un conjunt de característiques pròpies que esdevenen determinants en la seva posterior cinematografia. Per aquest motiu, cal destacar que, sense una comprensió d’aquestes dues etapes i de la seva influència, no es poden interpretar de la mateixa manera les seves pel·lícules, atesa la presència d’una gran quantitat d’elements procedents de mitjans externs al cinema. A partir de l’estudi detallat de l’àmplia bibliografia existent sobre la seva figura, així com de les seves pròpies obres, tant teatrals com radiofòniques, es planteja una anàlisi comparativa dels elements recurrents que comparteixen, així com de les transformacions que experimenten en el cinema. Per tal d’il·lustrar aquest plantejament, el treball incorpora també diversos estudis de cas que permeten observar amb major precisió i complexitat aquestes característiques recurrents, d’origen teatral i radiofònic, que es tradueixen en recursos visuals, sonors i narratius propis de la seva obra cinematogràfica. En definitiva, el treball demostra que la singularitat de Welles, tant en l’ús de la imatge com del so, posteriorment destacable en el llenguatge fílmic, és inseparable de les pràctiques innovadores que va desenvolupar abans d’arribar al cinema, les quals constitueixen el nucli del seu estil personal.