Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229532
#Bismillah. NEThnography of Morocco’s Islam-Oriented Contexts Between Online and Offline
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] In Morocco, the religious and political authority is centralized in the monarch, who holds the title of amīr al-mu’minīn (Commander of the Faithful). The king embodies the three components of Islamic symbolic capital: legal scholarship (‘ilm), spiritual power (baraka), and sacral nobility from prophetic descent (Sharifism). These elements laid the foundation for the nation-building process following Moroccan independence, crystallizing around the motto “Allah, al-waṭan, al-malik” (“God, the Nation, the King”) as a cornerstone of the country’s national identity. This unique has established Islam in Morocco as a normative framework—a project for social organization inherently linked to the monarchy. Religious institutions, intermediary bodies, and civil society actors—referred to in this thesis as Islam-oriented groups—navigate this normative framework to gain visibility and negotiate their roles within society. The onset of the COVID pandemic in 2020 disrupted the physical spaces for these groups, prompting a significant shift towards the use of digital media, particularly social networks, to maintain connections with their audiences. Drawing on a NEThnography of Islam-oriented groups in their online and offline contexts, this thesis investigates phenomena of dematerialization, digital mediation, and virtualization of discourses and practices. The pandemic’s “social bubble” amplified the existing tendency of online spheres to form enclosed interactional contexts, where individuals foster shared perspectives and reinforce uniform worldviews. This sudden restrictions on social life had a significant impact on Islam-oriented groups, triggering processes identified in the thesis as the hybridization of spaces, the resemiotization of interactions. This has reconfigured the ways in which individuals perceive and define themselves, frames within a sociopolitical and cultural context where the normative framework of Moroccan Islam defines the boundaries of identity. By examining the interplay between social structures and individual actions, this thesis offers a valuable lens to explore how power is constructed, configured, and negotiated. This perspective shed light on the processes through which agency and power are continuously redefined in the Moroccan society.
[fra] Au Maroc, l’autorité religieuse et politique est centralisée entre les mains du monarque, qui porte le titre d’amīr al-mu’minīn (Commandeur des croyants). Le roi incarne les trois composantes du capital symbolique islamique : la connaissance juridique (‘ilm), le pouvoir spirituel (baraka) et la noblesse sacrée issue de la descendance prophétique (chérifisme). Ces éléments ont constitué les bases du processus de construction nationale après l’indépendance, se cristallisant autour de la devise “Allah, al-waṭan, al-malik” (« dieu, la nation, le roi »), qui demeure un pilier de l’identité nationale marocaine. Cette particularité régionale a fait de l’islam au Maroc un cadre normatif, à savoir un projet d’organisation sociale intrinsèquement lié à la monarchie. Les institutions religieuses, les corps intermédiaires et les acteurs de la société civile—désignés dans cette thèse groupes Islam-orientés—évoluent au sein de ce cadre normatif, cherchant à obtenir de la visibilité et à négocier leur rôle dans la société. L’arrivée de la pandémie de COVID en 2020 a bouleversé les espaces physiques de ces groupes, entraînant un recours aux médias numériques, notamment aux réseaux sociaux, pour maintenir le lien avec leurs publics. Centrée sur une NEThnographie des groupes islamiques dans leurs contextes online et offline, cette thèse explore les phénomènes de dématérialisation, de médiation numérique et de virtualisation des pratiques et des discours. La « bulle sociale » créée par la pandémie a intensifié la tendance des sphères online à former des contextes interactionnels clos, où les individus construisent des perspectives partagées et renforcent des visions du monde univoques. Les restrictions soudaines imposées à la vie sociale ont eu un impact significatif sur les acteurs islam-orientés, déclenchant des processus que cette thèse identifie comme une hybridation des espaces et une resémiotisation des interactions. Ces dynamiques ont reconfiguré la manière dont les individus perçoivent et définissent leur identité, dans un contexte sociopolitique et culturel où le cadre normatif de l’islam marocain délimite les frontières de l’identité. En analysant l’interaction entre les structures sociales et les comportements individuels, cette thèse propose une lecture approfondie des processus de construction, de configuration et de négociation du pouvoir. Cette approche met en lumière les mécanismes par lesquels l’agency et le pouvoir sont continuellement redéfinis au sein de la société marocaine
[cat] Al Marroc, l’autoritat religiosa i política es concentra en mans del monarca, que ostenta el títol d’amīr al-mu’minīn (Emir dels Creients). El rei encarna els tres components del capital simbòlic islàmic: el coneixement jurídic (‘ilm), el poder espiritual (baraka) i la noblesa sagrada derivada de la descendència profètica (xarifisme). Aquests elements han constituït les bases del procés de construcció nacional després de la independència, cristal·litzant-se al voltant de la divisa “Allah, al-waṭan, al-malik” («déu, nació, rei»), que segueix sent un pilar central de la identitat nacional marroquina. Aquesta especificitat regional ha fet de l’islam al Marroc un marc normatiu, un projecte d’organització social intrínsecament vinculat a la monarquia. Les institucions religioses, els òrgans intermedis i els actors de la societat civil—designats en aquesta tesi com a grups Islam-orientats—actuen dins d’aquest marc normatiu a través de discursos i accions específiques per obtenir visibilitat i negociar el seu rol dins la societat. L’arribada de la pandèmia de la COVID l’any 2020 va alterar profundament els espais físics d’actuació d’aquests grups, provocant un ús creixent dels mitjans digitals, especialment les xarxes socials, per mantenir el contacte amb els seus públics. Centrada en una NEThnografia grups islàmics en els seus contextos online i offline, aquesta tesi analitza els fenòmens de desmaterialització, mediació digital i virtualització de les pràctiques i discursos. La «bombolla social» creada per la pandèmia va intensificar la tendència de les esferes online a generar contextos d’interacció tancats, on els individus construeixen perspectives compartides i reforcen visions del món homogènies. Les restriccions sobtades imposades a la vida social van tenir un impacte significatiu en aquests actors, desencadenant processos que aquesta tesi identifica com a hibridació dels espais i ressemiotització de les interaccions. Aquestes dinàmiques han reconfigurat la manera com els individus perceben i defineixen la seva identitat, en un context sociopolític i cultural on el marc normatiu de l’islam marroquí delimita els límits de la subjectivitat. Analitzant la interacció entre les estructures socials i les accions individuals, aquesta tesi ofereix una anàlisi profunda dels processos de construcció, configuració i negociació del poder, posant de manifest els mecanismes mitjançant els quals l’agència i el poder es redefineixen contínuament dins la societat marroquina.
[fra] Au Maroc, l’autorité religieuse et politique est centralisée entre les mains du monarque, qui porte le titre d’amīr al-mu’minīn (Commandeur des croyants). Le roi incarne les trois composantes du capital symbolique islamique : la connaissance juridique (‘ilm), le pouvoir spirituel (baraka) et la noblesse sacrée issue de la descendance prophétique (chérifisme). Ces éléments ont constitué les bases du processus de construction nationale après l’indépendance, se cristallisant autour de la devise “Allah, al-waṭan, al-malik” (« dieu, la nation, le roi »), qui demeure un pilier de l’identité nationale marocaine. Cette particularité régionale a fait de l’islam au Maroc un cadre normatif, à savoir un projet d’organisation sociale intrinsèquement lié à la monarchie. Les institutions religieuses, les corps intermédiaires et les acteurs de la société civile—désignés dans cette thèse groupes Islam-orientés—évoluent au sein de ce cadre normatif, cherchant à obtenir de la visibilité et à négocier leur rôle dans la société. L’arrivée de la pandémie de COVID en 2020 a bouleversé les espaces physiques de ces groupes, entraînant un recours aux médias numériques, notamment aux réseaux sociaux, pour maintenir le lien avec leurs publics. Centrée sur une NEThnographie des groupes islamiques dans leurs contextes online et offline, cette thèse explore les phénomènes de dématérialisation, de médiation numérique et de virtualisation des pratiques et des discours. La « bulle sociale » créée par la pandémie a intensifié la tendance des sphères online à former des contextes interactionnels clos, où les individus construisent des perspectives partagées et renforcent des visions du monde univoques. Les restrictions soudaines imposées à la vie sociale ont eu un impact significatif sur les acteurs islam-orientés, déclenchant des processus que cette thèse identifie comme une hybridation des espaces et une resémiotisation des interactions. Ces dynamiques ont reconfiguré la manière dont les individus perçoivent et définissent leur identité, dans un contexte sociopolitique et culturel où le cadre normatif de l’islam marocain délimite les frontières de l’identité. En analysant l’interaction entre les structures sociales et les comportements individuels, cette thèse propose une lecture approfondie des processus de construction, de configuration et de négociation du pouvoir. Cette approche met en lumière les mécanismes par lesquels l’agency et le pouvoir sont continuellement redéfinis au sein de la société marocaine
[cat] Al Marroc, l’autoritat religiosa i política es concentra en mans del monarca, que ostenta el títol d’amīr al-mu’minīn (Emir dels Creients). El rei encarna els tres components del capital simbòlic islàmic: el coneixement jurídic (‘ilm), el poder espiritual (baraka) i la noblesa sagrada derivada de la descendència profètica (xarifisme). Aquests elements han constituït les bases del procés de construcció nacional després de la independència, cristal·litzant-se al voltant de la divisa “Allah, al-waṭan, al-malik” («déu, nació, rei»), que segueix sent un pilar central de la identitat nacional marroquina. Aquesta especificitat regional ha fet de l’islam al Marroc un marc normatiu, un projecte d’organització social intrínsecament vinculat a la monarquia. Les institucions religioses, els òrgans intermedis i els actors de la societat civil—designats en aquesta tesi com a grups Islam-orientats—actuen dins d’aquest marc normatiu a través de discursos i accions específiques per obtenir visibilitat i negociar el seu rol dins la societat. L’arribada de la pandèmia de la COVID l’any 2020 va alterar profundament els espais físics d’actuació d’aquests grups, provocant un ús creixent dels mitjans digitals, especialment les xarxes socials, per mantenir el contacte amb els seus públics. Centrada en una NEThnografia grups islàmics en els seus contextos online i offline, aquesta tesi analitza els fenòmens de desmaterialització, mediació digital i virtualització de les pràctiques i discursos. La «bombolla social» creada per la pandèmia va intensificar la tendència de les esferes online a generar contextos d’interacció tancats, on els individus construeixen perspectives compartides i reforcen visions del món homogènies. Les restriccions sobtades imposades a la vida social van tenir un impacte significatiu en aquests actors, desencadenant processos que aquesta tesi identifica com a hibridació dels espais i ressemiotització de les interaccions. Aquestes dinàmiques han reconfigurat la manera com els individus perceben i defineixen la seva identitat, en un context sociopolític i cultural on el marc normatiu de l’islam marroquí delimita els límits de la subjectivitat. Analitzant la interacció entre les estructures socials i les accions individuals, aquesta tesi ofereix una anàlisi profunda dels processos de construcció, configuració i negociació del poder, posant de manifest els mecanismes mitjançant els quals l’agència i el poder es redefineixen contínuament dins la societat marroquina.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
LANDUCCI, Eleonora. #Bismillah. NEThnography of Morocco’s Islam-Oriented Contexts Between Online and Offline. [consulted: 20 of May of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229532