La diferència en ser pagès convencional i ecològic. Un anàlisi a partir de l'estudi del conreu de l'oliva a la Conca de Barberà

Abstract

Del que es tracta en aquest article és de fer anàlisi d'un estudi de cas, el conreu de l'oliva a la Conca de Barberà, que permeti veure com es defineix i redefineix la noció de ser pagès en la interacció de dos tipus de pràctica agrícola, la convencional i l'ecològica. En una comarca on l'agricultura té un llarg recorregut històric, sent l'olivera un dels conreus principals, la pràctica agrícola convencional és la que està més present, amb un discurs sobre la pagesia que vinculen a una tradició heretada i uns valors aparentment estables al llarg del temps. Però aquest conreu i aquells que hi treballen ha estat afectat pels profunds canvis que ha patit el món rural en el darrer segle. I actualment, l'agricultura convencional es veu interpel·lada per l'agricultura ecològica, recentment arribada a la comarca, que proposa un canvi en les pràctiques agrícoles, però també en el discurs al que es vinculen. Els agricultors ecològics es presenten com un retorn a la tradició, trencada per l'agricultura convencional, però afegint-hi elements del discurs ecològic que impliquen una renovació de les pràctiques i reivindiquen en el ser pagès valors sovint distanciats dels del pagès que personifica l'agricultura convencional.