La diversitat dels líquens saxícoles de l'avantpaís meridional dels Pirineus orientals

Abstract

L'estudi de la biota liquènica saxícola de l'avantpaís meridional dels Pirineus orientals ha aportat un total de 312 tàxons, 14 dels quals corresponen a primeres citacions per a Catalunya: Alyxoria variiformis, Caloplaca emilii, Clauzadea chondrodes, Encephalographa elisae,Hymenelia coerulea, Lathagrium dichotomum, Lecidea swartzioidea, Lemmopsis arnoldiana, Lepraria umbricola, Myriolecis prominens,Placidium adami-borosi, Staurothele nantiana, Thalloidima opuntioides, Toninia tristis subsp. asiae-centralis i Zahlbrucknerella calcarea. A més, C. emilii és nova per a la biota liquènica de la península Ibèrica. L'anàlisi del catàleg s'ha fet en base als diferents substrats geològics i els tipus d'hàbitats examinats. La riquesa específica varia significativament entre els tipus d'hàbitats, però no entre els substrats geològics, tret de les calcàries del cretaci i les dolomies que presenten valors lleugerament superiors. La composició específica és molt variable entre les localitats, independentment del tipus d'hàbitat o el substrat geològic, amb uns valors mitjans dels índexs de dissemblança del 90 %. Aquesta heterogeneïtat en la composició específica mostra una gran variabilitat per a cadascun dels diferents factors considerats, però no entre ells. Per l'altra banda, l'abundància de trets funcionals és força homogènia entre les localitats, amb una mitjana dels valors de l'índex de dissimilitud del 27 %. Tampoc s'observa gaire variabilitat entre els factors considerats. Les característiques de la zona meridional de l'avantpaís pirinenc ofereixen una gran diversitat de substrats geològics, però la diversitat específica de les comunitats saxícoles no sembla lligada a aquest factor. A més, la resposta ecològica dels tàxons és molt similar, malgrat la heterogeneïtat específica.