Beure llet materna i el contacte amb la natura enforteixen el sistema immunitari

dc.contributor.authorBueno i Torrens, David, 1965-
dc.date.accessioned2022-10-07T16:40:25Z
dc.date.available2022-10-07T16:40:25Z
dc.date.issued2022-08-06
dc.date.updated2022-10-07T16:40:25Z
dc.description.abstractL'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana, sempre que no hi hagi contraindicacions mèdiques, que els nadons s'alimentin exclusivament amb llet materna fins als sis mesos d'edat. I també recomana que l'alletament es mantingui, combinat amb la introducció lenta i progressiva d'altres aliments, com a mínim fins als dos anys. Tanmateix, segons un informe presentat per aquesta organització el juny del 2021, només el 44% dels infants de fins a sis mesos s'alimenten exclusivament d'aquesta manera. I el percentatge dels que incorporen la lactància materna a partir d'aquesta edat disminueix ràpidament. De manera paral·lela, el 2012 les Nacions Unides van reconèixer el dret dels infants a gaudir de la natura com a part d'un entorn saludable. No obstant això, un nombre considerable, especialment els que viuen en entorns molt urbanitzats, tenen un contacte molt limitat amb la natura. S'han publicat nombrosos treballs que exploren les conseqüències d'aquests fets sobre la salut. La major part s'han centrat en examinar els dèficits nutricionals que es poden produir i la importància del contacte amb la natura per a un desenvolupament físic, mental i cognitiu adequats. Per exemple, se sap que la manca d'accés a espais naturals durant la infantesa pot provocar un 'trastorn per dèficit de naturalesa', que es caracteritza per una disminució en l'ús dels sentits, dificultats d'atenció i taxes més elevades de malalties físiques i emocionals. En aquest context, el microbiòleg i immunòleg Justin L. Sonnenburg i els seus col·laboradors, de les universitats de Stanford i Berkeley als Estats Units, i d'Abu Dhabi als Emirats Àrabs, han utilitzat una aproximació molt original per veure fins a quin punt l'alletament matern i el contacte amb la natura influeixen en la salut posterior de les persones. Els científics han comparat la microbiota intestinal d'infants i adults criats en entorns altament urbanitzats amb la de persones que viuen en un contacte estret amb la natura i que fan servir la lactància materna fins als 3 anys (concretament, en persones de l'ètnia hadza). Segons han publicat a la revista Science, un alletament prolongat i el contacte estret amb la natura diversifiquen enormement la microbiota intestinal. I aquest fet, de retruc, enforteix la capacitat de resposta del sistema immunitari.
dc.format.extent1 p.
dc.format.mimetypeapplication/pdf
dc.identifier.idgrec724522
dc.identifier.issn2014-0118
dc.identifier.urihttps://hdl.handle.net/2445/189714
dc.language.isocat
dc.publisherEdició de Premsa Periòdica Ara
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/biologia/llet-natura-lactancia-microbiota-immunitat_1_4445035.html
dc.relation.ispartofDiari Ara, 2022, p. 28-28
dc.rights(c) Edició de Premsa Periòdica Ara, 2022
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess
dc.sourceDivulgació i Premsa (Genètica, Microbiologia i Estadística)
dc.subject.classificationLlet materna
dc.subject.classificationNatura
dc.subject.otherBreast milk
dc.subject.otherNature
dc.titleBeure llet materna i el contacte amb la natura enforteixen el sistema immunitari
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion

Fitxers

Paquet original

Mostrant 1 - 1 de 1
Carregant...
Miniatura
Nom:
724522.pdf
Mida:
10.63 MB
Format:
Adobe Portable Document Format