L’establiment d’un nou orde monàstic a la Catalunya medieval: Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i Sant Jeroni de la Murta (1393-1500)

Abstract

[cat] Els jerònims foren un moviment monàstic d’origen eremític que nasqué al regne de València l’any 1374 i que arribà a Catalunya a final del segle XIV amb la fundació, per part de la reina Violant, del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), a Sant Genís dels Agudells, prop de Barcelona, que fou seguit per Sant Jeroni de Montolivet (1413), fundat pel mercader barceloní Bertran Nicolau, i que es traslladà a Badalona, tot donant lloc a Sant Jeroni de la Murtra (1416). Ambdós monestirs i llurs comunitats subsistiren fins al 1835. El present treball té com a objectiu l’estudi global d’aquestes dues cases religioses des de les seves respectives fundacions fins a l’any 1500. Es basa en fonts documentals força diverses, des del que s’ha conservat dels antics arxius monàstics (pergamins, llibres d’administració i gestió, inventaris, etc.) fins a documentació notarial, reial i municipal, entre d’altres. S’ha estructurat en tres blocs fonamentals que n’abasten tots els àmbits: comunitat, activitat i relacions amb l’exterior. Aquest darrer capítol s’ha subdividit en quatre grans apartats que focalitzen la interacció amb diferents actors: benefactors, fonts econòmiques, estament eclesiàstic i estament polític. Després d’aquests tres grans capítols s’ha inclòs un quart sobre els dos edificis monàstics i la seva evolució constructiva. A partir de la integració de tots els capítols, es proposa una periodització de l’establiment dels jerònims a Catalunya en quatre grans etapes. L’estudi clou amb un apèndix que conté 52 taules documentals sobre diferents aspectes relacionats amb els dos monestirs, la transcripció completa de 128 documents i un recull de 72 imatges.

[eng] The hieronymites were a monastic movement, with an eremitic origin, that was born in the kingdom of Valencia in 1374 and arrived in Catalonia at the end of fourteenth century with the foundation, by queen Violant de Bar, of the monastery of Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (1393), in Sant Genís dels Agudells, near Barcelona, which was followed by Sant Jeroni de Montolivet, founded by the merchant of Barcelona Bertran Nicolau. This second monastery moved to Badalona in 1416 and became Sant Jeroni de la Murtra. Both monasteries and their communities remained until 1835. The aim of this research is a global study of these two monasteries from their respective foundations until 1500. It is based on diverse documentary sources: the documentation conserved of the ancient monastic archives (parchments, administration and management books, inventories, etc.), notarial, royal and municipal documentation, etc. This work has three fundamental blocks that cover all areas: community, activity and relationships with the outside. This last chapter has been subdivided into four main sections that focus on the interaction with benefactors, economic sources, Church and political power. After these three main chapters, there is a study of the two monastic buildings and their construction process. Finally, a periodization of the establishment of the hieronymites in Catalonia is proposed in four main stages. This study closes with and appendix that contains 52 documentary tables, the complete transcription of 128 documents and a collection of 72 pictures.