Parvulum occidit invidia. Iconografia de l'enveja a l'Europa dels segles XIV I XV

Abstract

Aquest treball analitza la iconografia de l’enveja als segles XIV i XV a Europa. Partint de la seva concepció i consolidació com a pecat capital i a través de l’anàlisi iconogràfica i contextual, s’han estudiat imatges en manuscrits il·luminats, pintures murals i altres suports. L’estudi s’ha complementat amb les fonts textuals de tractats teològics i literatura al·legòrica per a identificar els principals atributs simbòlics associats a l’enveja, com el gos o la serp, la mirada malèvola o el gest d’assenyalar. Aquests atributs destaquen el significat moral dins de la cultura medieval, que servia per a transmetre la doctrina religiosa i feia d’eina moralitzadora i pedagògica per a la població. L’enveja estava codificada com un vici temut i corrompent per a qui el duia a terme. Aquest estudi, per tant, pretén a través de diverses representacions de l’enveja identificar atributs i codificar l’imaginari del pecat de l’enveja.