Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc-by-nd, (c) Valls, 2018
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/126967

Impacte de les alteracions anatòmiques intranasals sobre els símptomes, la resposta al tractament mèdic i la qualitat de vida en nens i adolescents amb rinitis al·lèrgica persistent

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[cat] En la pràctica clínica habitual no és infreqüent trobar pacients pediàtrics amb rinitis al·lèrgica persistent (PER) que són derivats al servei d’ Otorrinolaringologia per manca de resposta al tractament mèdic. Per aquest motiu, es va decidir estudiar els factors de risc associats a la manca de resposta al tractament mèdic en nens i adolescents amb PER moderada i greu, especialment les alteracions anatòmiques intranasals. Segons la resposta al tractament mèdic es van avaluar i comparar dos grups de pacients, els responedors (R) i els no responedors (NR). Els pacients pediàtrics amb PER van ser estudiats prospectivament després de rebre tractament amb corticoides intranasals (fluticasona o mometasona) durant almenys 2 mesos consecutius. La gravetat de la PER va ser estratificada amb la classificació ARIA-m. Segons l'edat, els pacients es van estratificar en nens (6-11 anys) i adolescents (12-17 anys). Els símptomes nasals es van avaluar mitjançant una EVA (0-10 cm) i l’EVA total dels símptomes nasals es va utilitzar per definir la resposta (EVA ≤5 cm) o la resistència (EVA >5 cm) al tractament mèdic. Les alteraciones anatòmiques nasals van ser evaluades mitjançant un endoscopi flexible de 2,4 milímetres i van ser classificades en obstructives o no obstructives. El grup NR va presentar una major prevalença de dismòrfia septal obstructiva (45,3% vs. 11,4%; p=0,0002) i d’hiperplàsia de cornets obstructiva (64,0% vs. 0%; p=0,00001) que el grup R. L’exploració mitjançant endoscòpia nasal demostra que gairebé el 90% dels pacients pediàtrics amb PER que no responen al tractament mèdic tenen algun dels 7 tipus de dismòrfia septal (DS). Les DS anteriors unilaterals i bilaterals estan fortament associades amb una mala resposta al tractament mèdic, una major gravetat de la rinitis i una puntuació superior en EVA d’obstrucció nasal. A més, prevalença de PER greu va ser major en el grup NR que en el grup R i el bon control de l'asma es va associar amb una probabilitat de millora de la PER amb el tractament mèdic. La qualitat de vida (QdV) es va evaluar mitjançant qüestionaris específics per RA, el PRQLQ per als nens i el AdolQRLQ per adolescents. Els pacients NR van presentar una major afectació de la QdV que els responedors tant en adolescents com en nens. Així mateix, la presència d'una dismòrfia septal obstructiva, d'una hiperplàsia de cornets obstructiva i de totes dues alhora es va associar amb una pitjor qualitat de vida en els adolescents. Respecte a les comorbilitats, la presència de conjuntivitis va afectar negativament la QdV dels nens i dels adolescents. Addicionalment, vam trobar una forta correlació entre els símptomes mesurats amb l’EVA i la puntuació global de QdV dels dos grups d’edat. Per últim, la presència d’hipòsmia es va associar amb un major risc de patir PER greu i de resistència al tractament mèdic. D'altra banda, el bon control de la RA es va associar inversament amb la hipòsmia. L’EVA d'olfacte va ser pitjor en els NR o en aquells pacients amb hiperplàsia de cornets obstructiva i amb PER greu. Com a conclusió final, considerem que cal incloure l'endoscòpia nasal, l’escala visual analògica de símptomes nasals, sobretot la pèrdua de l’olfacte, i la classificació de gravetat ARIA modificada tant en la pràctica clínica diària com en els futurs protocols d’estudi clínic de la rinitis al·lèrgica en pediatria així com en les guies nacionals i internacionals. Són eines senzilles, ràpides de fer i molt valuoses per al maneig dels pacients pediàtrics amb rinitis al·lèrgica ja que permeten donar un millor diagnòstic, avaluar la millor opció terapèutica (mèdica i/o quirúrgica) i, en conseqüència, millorar la seva qualitat de vida.

Descripció

Citació

Citació

VALLS MATEUS, Meritxell. Impacte de les alteracions anatòmiques intranasals sobre els símptomes, la resposta al tractament mèdic i la qualitat de vida en nens i adolescents amb rinitis al·lèrgica persistent. [consulta: 6 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/126967]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre