Un apropament a la pintura orientalista sota la visió de Josep Tapiró

Abstract

Aquest treball tracta d’una investigació sobre la pintura orientalista, concretament a través de l’obra de l’artista català Josep Tapiró (1836-1913). L’elecció d’aquesta temàtica parteix de l’interès personal per l’art vuitcentista. Malgrat que les escenes de caire orientalista estan presents en diferents èpoques i moviments artístics, la particularitat de l’orientalisme en l’art del segle XIX s’encaixa en els paràmetres dels moviments del Romanticisme i el Realisme; es tracta d’una temàtica que, com moltes altres, va lligada a un context històric i geogràfic determinat, així com també a una mentalitat i unes inquietuds que es reflecteixen en l’art del moment. A Espanya, l’orientalisme també va formar part del panorama artístic vuitcentista. La tria de Josep Tapiró com a eix central d’aquesta investigació respon a un previ desconeixement d’aquesta figura en el panorama artístic nacional de finals del segle XIX i principis del XX. El reconeixement d’altres artistes coetanis, com el cèlebre Marià Fortuny, va comportar que aquesta figura quedés eclipsada, evitant que aconseguís una posició destacada en la nostra Història de l’Art. Amb aquest artista es crea un apropament a l’orientalisme nacional encaixat en les incipients pinzellades del moviment realista; Tapiró s’allunya dels postulats romàntics que l’orientalisme anava arrossegant des de dècades enrere i es decanta per un realisme etnogràfic que definirà la particularitat de la seva aportació a la pintura orientalista europea.