Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-04-17Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224035
“…Si breve, dos veces bueno”: Virginia Woolf i el pols dels camps literaris anglès i francès al paratext de la novel·la global
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[cat] Aquest treball se centra en l'estudi del paratext, i en especial de la sinopsi, com a artefacte, per tal d'observar el seu impacte en -o com reflexa- la ficció d'avui en dia i, més concretament, en relació al concepte de novel·la global, posant en diàleg els dos camps literaris que, podríem dir, es disputen el mercat literari internacional: l’anglòfon i el francòfon. El pitch com a resum per vendre una idea -normalment previ a l'edició, o moneda de canvi per aconseguir convèncer editors i agents a nivell internacional- s'emmiralla amb la sinopsi, i estableix un diàleg amb el text, així com, inevitablement, també amb la indústria literària: allò que no es pugui captar durant tres minuts o tres línies, probablement no sigui traduïble o exportable en un règim de circulació que prioritza la mercantilització. El treball intenta desgranar la sinopsi con a artefacte literari en el marc teòric de Gérard Genette, Sujata Kathpalia, Louise Willder o Clark&Phillips, així com de Derrida, Annette Gilbert, Catherine Belsey, De Kerckhove o Linda Hutcheon, mentre també intenta observar el seu impacte com a símbol en la circulació. Per aquest motiu, l’obra analitza el concepte de nació en literatura i les dinàmiques que genera en les relacions internacionals, lligat als conceptes de llengua i de traductibilitat, i al fet que les ficcions d'avui en dia siguin cada cop més semblants entre sí. Les perspectives de Pascale Casanova, David Damrosch, Rebecca Walkowitz, Alexander Beecroft, Joseph Jurt o Joseph Texte -així com les re-semantitzacions del concepte de cosmopolitisme- permeten debatre sobre les ideologies en relació a la circulació internacional del capital simbòlic. Per aprofundir en tals dinàmiques, particularment entre els dos camps hegemònics, el treball proporciona un anàlisi comparatiu d’ambdós móns (anglòfon i francòfon) en el context de la imagologia, amb testimonis de Mme de Staël, Voltaire, Chateaubriand, Lytton Strachey, Chistophe Charle, Stefan Collini o Linda
Colley, per observar fins a quin punt els clixés que teòricament els diferencien són o no aplicables, o si -tot i ser rivals històricament- ambdós perseguirien, mitjançant les seves ficcions, el mateix producte literari.
El cas de la llibreria parisenca Shakespeare & Co. ens permet analitzar el contacte dels dos camps literaris durant el modernisme per exemplificar, en termes de Bourdieu, que la circulació de capital és de tot menys casual. En el marc de la modernitat a França – a París, concretament – escenari a priori suggeridor com a símbol per sospesar el pols entre els dos camps, els testimonis d’intel·lectuals com André Gide amb la Nouvelle Revue Française, Adrienne Monnier al voltant de La Maison des Amis des Livres, Sylvia Beach al voltant de Shakespeare & Co., Galllimard com a editor, o alguns membres del grup de Bloomsbury a França recullen testimonis necessaris. Mitjançant l’observació de la circulació internacional de Virginia Woolf a França, el treball revela els interessos de fer prevaldre l’ús del terme “nació” en afers literaris. El cas pràctic de les “desaparicions” de Virginia Woolf de l’escena de la modernitat francesa (en contrast amb les seves “aparicions” a la modernitat argentina) podria il·lustrar com el paratext es presenta com a artefacte crucial per induir aquests esdeveniments, reafirmant el funcionament de les relacions internacionals en termes de capital simbòlic, i de la importància del moviment intel·lectual com a marc teòric indispensable per descriure el fet literari. Finalment, l'estudi de les sinopsis i el paratext d'alguns dels productes globals actuals en ambdós camps guardonats amb els premis més populars ens permet analitzar les asimetries que revela el gènere a nivell “mundial”, per sospesar el veritable valor del concepte de nació com a element vigent i aplicable a nivell literari.
[eng] This work focuses on the study of the paratext, and especially of the synopsis as an artefact, to observe how it reflects today's fiction and, more specifically, in relation to the concept of the global novel, putting in dialogue the two literary fields that, we could say, compete for the hegemony of the international literary market: the Anglophone and the Francophone. The pitch as a summary to sell an idea - usually prior to publication or the tool to convince publishers and agents at an international level - is mirrored with the synopsis and establishes a dialogue with both the text and the literary industry itself: what cannot be captured in three minutes, or three lines, is probably not translatable in a circulation regime that prioritizes commodities. The work also analyses the concept of nation in literature and the dynamics it creates at an international level, linked to the concepts of language and translatability. To delve into the tension between the two hegemonic fields, the paper provides a comparative analysis of both markets (Anglophone and Francophone) in the context of imagology, to observe the extent to which the clichés that apparently differentiate them are applicable, or whether both would be, through their fictions, after the same product. The practical case of Virginia Woolf's “disappearances” from the French modernity scene within the framework of the Parisian bookstore Shakespeare & Co. (in contrast to its “appearances” in Argentine modernity) illustrates how the paratext is revealed as a crucial artifact to induce these events, consolidating the dynamics of international relations in matters of symbolic capital, and the importance of a comparative history of intellectuals as an indispensable theoretical framework for literary affairs. Finally, the study of the synopses and paratexts of some of the current global products awarded with the most popular accolades in both markets allows us to analyse the asymmetries revealed by the genre at a “global” level in order to weigh the true value of the concept of nation as a current and applicable element in literature.
[eng] This work focuses on the study of the paratext, and especially of the synopsis as an artefact, to observe how it reflects today's fiction and, more specifically, in relation to the concept of the global novel, putting in dialogue the two literary fields that, we could say, compete for the hegemony of the international literary market: the Anglophone and the Francophone. The pitch as a summary to sell an idea - usually prior to publication or the tool to convince publishers and agents at an international level - is mirrored with the synopsis and establishes a dialogue with both the text and the literary industry itself: what cannot be captured in three minutes, or three lines, is probably not translatable in a circulation regime that prioritizes commodities. The work also analyses the concept of nation in literature and the dynamics it creates at an international level, linked to the concepts of language and translatability. To delve into the tension between the two hegemonic fields, the paper provides a comparative analysis of both markets (Anglophone and Francophone) in the context of imagology, to observe the extent to which the clichés that apparently differentiate them are applicable, or whether both would be, through their fictions, after the same product. The practical case of Virginia Woolf's “disappearances” from the French modernity scene within the framework of the Parisian bookstore Shakespeare & Co. (in contrast to its “appearances” in Argentine modernity) illustrates how the paratext is revealed as a crucial artifact to induce these events, consolidating the dynamics of international relations in matters of symbolic capital, and the importance of a comparative history of intellectuals as an indispensable theoretical framework for literary affairs. Finally, the study of the synopses and paratexts of some of the current global products awarded with the most popular accolades in both markets allows us to analyse the asymmetries revealed by the genre at a “global” level in order to weigh the true value of the concept of nation as a current and applicable element in literature.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
VÁZQUEZ SALVADOR, Juan. “…Si breve, dos veces bueno”: Virginia Woolf i el pols dels camps literaris anglès i francès al paratext de la novel·la global. [consulta: 4 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224035]