Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224035
“…Si breve, dos veces bueno”: Virginia Woolf i el pols dels camps literaris anglès i francès al paratext de la novel·la global
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] Aquest treball se centra en l'estudi del paratext, i en especial de la sinopsi, com a artefacte, per tal d'observar el seu impacte en -o com reflexa- la ficció d'avui en dia i, més concretament, en relació al concepte de novel·la global, posant en diàleg els dos camps literaris que, podríem dir, es disputen el mercat literari internacional: l’anglòfon i el francòfon. El pitch com a resum per vendre una idea -normalment previ a l'edició, o moneda de canvi per aconseguir convèncer editors i agents a nivell internacional- s'emmiralla amb la sinopsi, i estableix un diàleg amb el text, així com, inevitablement, també amb la indústria literària: allò que no es pugui captar durant tres minuts o tres línies, probablement no sigui traduïble o exportable en un règim de circulació que prioritza la mercantilització. El treball intenta desgranar la sinopsi con a artefacte literari en el marc teòric de Gérard Genette, Sujata Kathpalia, Louise Willder o Clark&Phillips, així com de Derrida, Annette Gilbert, Catherine Belsey, De Kerckhove o Linda Hutcheon, mentre també intenta observar el seu impacte com a símbol en la circulació. Per aquest motiu, l’obra analitza el concepte de nació en literatura i les dinàmiques que genera en les relacions internacionals, lligat als conceptes de llengua i de traductibilitat, i al fet que les ficcions d'avui en dia siguin cada cop més semblants entre sí. Les perspectives de Pascale Casanova, David Damrosch, Rebecca Walkowitz, Alexander Beecroft, Joseph Jurt o Joseph Texte -així com les re-semantitzacions del concepte de cosmopolitisme- permeten debatre sobre les ideologies en relació a la circulació internacional del capital simbòlic. Per aprofundir en tals dinàmiques, particularment entre els dos camps hegemònics, el treball proporciona un anàlisi comparatiu d’ambdós móns (anglòfon i francòfon) en el context de la imagologia, amb testimonis de Mme de Staël, Voltaire, Chateaubriand, Lytton Strachey, Chistophe Charle, Stefan Collini o Linda
Colley, per observar fins a quin punt els clixés que teòricament els diferencien són o no aplicables, o si -tot i ser rivals històricament- ambdós perseguirien, mitjançant les seves ficcions, el mateix producte literari.
El cas de la llibreria parisenca Shakespeare & Co. ens permet analitzar el contacte dels dos camps literaris durant el modernisme per exemplificar, en termes de Bourdieu, que la circulació de capital és de tot menys casual. En el marc de la modernitat a França – a París, concretament – escenari a priori suggeridor com a símbol per sospesar el pols entre els dos camps, els testimonis d’intel·lectuals com André Gide amb la Nouvelle Revue Française, Adrienne Monnier al voltant de La Maison des Amis des Livres, Sylvia Beach al voltant de Shakespeare & Co., Galllimard com a editor, o alguns membres del grup de Bloomsbury a França recullen testimonis necessaris. Mitjançant l’observació de la circulació internacional de Virginia Woolf a França, el treball revela els interessos de fer prevaldre l’ús del terme “nació” en afers literaris. El cas pràctic de les “desaparicions” de Virginia Woolf de l’escena de la modernitat francesa (en contrast amb les seves “aparicions” a la modernitat argentina) podria il·lustrar com el paratext es presenta com a artefacte crucial per induir aquests esdeveniments, reafirmant el funcionament de les relacions internacionals en termes de capital simbòlic, i de la importància del moviment intel·lectual com a marc teòric indispensable per descriure el fet literari. Finalment, l'estudi de les sinopsis i el paratext d'alguns dels productes globals actuals en ambdós camps guardonats amb els premis més populars ens permet analitzar les asimetries que revela el gènere a nivell “mundial”, per sospesar el veritable valor del concepte de nació com a element vigent i aplicable a nivell literari.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
VÁZQUEZ SALVADOR, Juan. “…Si breve, dos veces bueno”: Virginia Woolf i el pols dels camps literaris anglès i francès al paratext de la novel·la global. [consulta: 29 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224035]