Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Article

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc-by-nc-sa (c) Subirana Rebull, Rosa M. (Rosa Maria), 1948-, 1998
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/112548

Füssli i l'obra romana de Damià Campeny.

Títol de la revista

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

L'efímera capitalitat de Barcelona durant la cort de 1'Arxiduc Carles a inicis del Set-cents va representar per a l'art català una magnifica finestra oberta a Europa gracies a l'aportació dels artistes àulics; però no serà fins al darrer terç del segle que, gracies al patrocini de la Junta de Comerç, els nostres artífexs tindran l'oportunitat de formar-se dins els més innovadors corrents internacionals. Es en aquest darrer període que centrarem l'atenció de la present comunicació, i especialment en una de les millors escultures realitzades a Roma per un becari de la Junta. Es tracta de la coneguda Lucrècia (1803) de Damia Campeny (1771-1855), de la qual es conserva la versió posterior en marbre (1834) al capdamunt de l'escala d'honor de l'edifici de Llotja. Fou una de les obres més admirades en el seu temps, alhora que criticada i qüestionada la seva originalitat en base a la sospita que l'autor havia copiat una peça de l'Antiguitat. Recentment, els documentats i exhaustius estudis d'Anna Riera i de Carlos Cid han tractat el tema, i ambdós autors han intentat, sense aconseguir-ho plenament, descobrir el possible model plàstic de I'escultura de Campeny.

Citació

Citació

SUBIRANA REBULL, Rosa m. (rosa maria). Füssli i l'obra romana de Damià Campeny.. _Pedralbes. Revista d'Història Moderna_. 1998. Vol. 18, núm. 401-430. [consulta: 25 de febrer de 2026]. ISSN: 0211-9587. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/112548]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre