Els efectes digitals i el llenguatge cinematogràfic: un nou nivell de realisme

Abstract

[cat] L’objectiu principal d’aquesta investigació és analitzar com els efectes digitals, entesos com una prolongació dels efectes visuals, afecten i suposen una evolució dels ordres narratiu i expressiu cinematogràfics, més enllà de la seva aportació tecnològica i estètica. Per la seva banda, l'objectiu específic és comprendre que aquesta evolució és possible, en gran mesura, gràcies a la credibilitat dels efectes digitals, la qual s'assoleix per mitjà de la construcció d'un nou nivell de realisme a través de la versemblança del disseny de les imatges. Per dur a terme aquests objectius, aquesta investigació recorre a les comparatives d'una seqüència comuna entre diferents versions d’una mateixa obra, és a dir de remakes cinematogràfics. Aquestes comparatives s’articulen a través d’una matriu d’anàlisi pròpia, que respon als elements fonamentals que possibiliten la consecució de la credibilitat per part dels efectes digitals i que desemboquen en unes funcions narratives i expressives. Així, aquesta tesi doctoral constata que els efectes digitals constitueixen un avenç molt rellevant, i de fet poden suposar una eina fonamental, en la construcció de missatges cinematogràfics realistes. A més, introdueix una nova metodologia qualitativa a l'estudi de pel·lícules amb aquests tipus d’efectes. D’aquesta manera, es reconcilien els enfocaments del medi cinematogràfic tecnofetitxistes –o defensors d'una dependència inevitable de maquinari complex– amb els tradicionalistes –o defensors d'una percepció clàssica de la narrativa– que ressorgeixen amb la digitalització, a priori i segons alguns irreconciliables. També es destaca la importància que els efectes digitals cal prendre’ls com una eina més que ens ajuda a construir qualsevol relat cinematogràfic, més enllà del cinema comercial o blockbuster.