Tesis Doctorals - Departament - Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/35850

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 62

Com arxivar un instant teatral? Documentar les arts efímeres del teatre: el cas del Teatre Lliure
(Universitat de Barcelona, 2024-12-03) Paz González, Anabel de la; Rey Martín, Carina; Cornago, Óscar; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] Aquest treball explora el paper fonamental de la documentació en les arts escèniques, argumentant que registrar tant els processos previs, durant, com posteriors d'un espectacle aporta profunditat a l'experiència artística i afegeix valor al resultat final. Amb una perspectiva interdisciplinària, aquesta tesi doctoral proposa una renovació dels mètodes documentals tradicionals, integrant-hi les perspectives emocionals i socials dels participants. Es destaca la necessitat de desenvolupar noves estratègies per capturar i arxivar experiències col·lectives o processos creatius complexos. Aquesta perspectiva posa de relleu la subjectivitat inherent a la tasca dels documentalistes, que esdevenen intermediaris entre l'experiència escènica i la seva preservació. Així, l’arxiu es planteja com una pràctica performativa en si mateixa, capaç d’enriquir les arts escèniques contemporànies i redefinir els usos i límits de la documentació. Aquesta recerca es divideix en dos blocs principals: Mirar cap enfora i Intervenir. El projecte Arxiu Lliure, desenvolupat en paral·lel a aquesta recerca, ha guiat totes les decisions basades en la reflexió i investigació, sobretot de la Part I. La mirada cap enfora ofereix una visió àmplia de les tendències internacionals, les decisions, vocabularis i accions analitzades en altres arxius, centres i teatres. La Part II, Intervenir, s’articula en sis capítols que reprodueixen el cicle vital del material i la creació escènica per traslladar els coneixements teòrics a la pràctica. Aquest bloc proposa un model pràctic estructurat que abasta diferents àmbits de la documentació: des de la reconstrucció històrica d’un teatre fins a l’ús d’eines innovadores com el reconeixement facial, passant per la captura de l’espectacle, el seguiment del procés creatiu i l’avaluació del seu impacte en el públic. Finalment, el bloc culmina en la reactivació de la memòria de les arts escèniques, obrint pas a una revitalització d’allò viscut en escena. L’estudi pren com a exemple el Teatre Lliure coincidint amb l’activitat professional de l’autora com a responsable de l’Arxiu Lliure del Teatre Lliure, la qual ha possibilitat l’aplicació directa de les tesis plantejades, aspecte que confirma que els resultats proposats no sols són viables, sinó que aporten beneficis positius. En aquest sentit, es pot considerar que aquesta recerca no només trasllada la teoria a la pràctica, sinó que també la valida empíricament. En conjunt, aquesta tesi pretén una visió de futur per a la memòria escènica, convertint-se en una exploració de les pràctiques de conservació de l'art teatral. La recerca proporciona una valuosa experiència per a la preservació i l'activació del patrimoni escènic, assegurant-ne l’accés a les generacions futures i contribuint a immortalitzar un art que, per naturalesa, és temporal i canviant.
Investigating Ideology: Technology in TV Detective Series and Everyday Life
(Universitat de Barcelona, 2024-06-03) Cunningham, Benjamin; Sánchez, Lydia; Masanet, Maria-Jose; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[eng] Fictional cultural artifacts offer greater insights into everyday life than factual accounts because they serve as a window into our collective subconscious. When interacting with fictional universes, audiences assume that, save for those details that are explicitly differentiated, conditions in these made-up realms resemble conditions in the real world. Identifying the assumptions required to make sense of a cultural artifact helps to understand assumptions the audience brings to everyday life. Television relies on mass audiences and conveys messaging in a variety of semiotic modes. Structuralist linguistics focuses on language as a vehicle for ideology. Semiotics uses similar methods to analyze narratives, examining texts in hopes of discovering context. Context represents the assumptions that a reader/viewer brings to the text. In combination, original broadcasts of the television shows Columbo and CSI over a period that coincided with the transition from the Industrial Age to the Information Age. I watched and coded 67 episodes (each) of both Columbo and CSI — using Greimasian actantial modeling and my own analytical model to code technology’s narrative role in each episode. Based on the analysis conducted on episodes of Columbo starting in 1970 and running through CSI episodes that ended in 2015, technology’s narrative role changed in the following sequence and was portrayed: 1. As a threat and impediment to human engagement with truth. 2. As a muted, neutral actor background actor in society 3. As a tool that is useful when embedded in human reason 4. As the embodiment of, and synonymous with, science and thus knowledge 5. As possessing quasi-magical powers fomenting direct communion with truth This signifies a society moving from skepticism about technology, toward reifying and eventually deifying technological devices. Technology is recognized as synonymous with science, before becoming a force for moral, intellectual and practical guidance. Many once prayed first thing in the morning, and then again at night before bed. Now the first and last thing many people do each day is look at their mobile phone.
Recomanacions adreçades a les eines d'autoria de documents textuals per a facilitar la creació de documents accessibles
(Universitat de Barcelona, 2023-06-06) Roig Marcelino, Jordi; Ribera, Mireia; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] L'accessibilitat d’un document no depèn només de l’autor que el crea sinó que ve determinada pels tres agents que configuren el procés de gestació d’aquest document: el format digital utilitzat; l’eina d’autoria que permet crear contingut sota les especificacions d’aquest format; i, també, les decisions de l’autor del document respecte les possibilitats que li ofereixen el format i l’eina. Tanmateix, aquesta tesi amplia la mirada dels estudis d’accessibilitat existents, principalment centrats en el compliment dels requeriments imposats als autors responsables de la creació de contingut, i s’analitzen les especificacions i la interfície de l’eina d’autoria com a possibles orígens de la manca d’accessibilitat dels documents digitals.
El modelo narrativo clásico en el cine de lo real contemporáneo
(Universitat de Barcelona, 2024-04-03) Íscar, Ricardo; Sánchez, Lydia; Villanueva Baselga, Sergio; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[spa] El cine de lo real narrativo ha configurado un modelo de realización al amparo de los principales estilos surgidos durante los años 30 y 60 e incluso durante los 70 y 80 del siglo XX. Dichos estilos alcanzaron su apogeo a finales del siglo XX y principios del XXI y su influencia aún determina la realización contemporánea. Tras más de 100 años de tradición del cine de lo real se analiza en esta tesis el estado de la cuestión del documental contemporáneo. Las reflexiones expuestas, al tiempo que señalan las principales aportaciones y cómo estas fueron codificadas por la academia y la crítica, proponen una aproximación teórica amplia e indagan sobre el camino a seguir en el cine de lo real narrativo. En primer lugar, se formula en el capítulo 2 y 3 una caracterización del término cine de lo real y se cuestiona el término documental, su identificación con la verdad y su definición por oposición a la ficción. Como primer objetivo específico, en los capítulos 4 y 5, al tiempo que se hace una revisión de los modos de representación de Nichols, se propone un modelo de análisis de las distintas formas de realización cinematográfica de lo real según las instancias narrativas y las herramientas. Ello da lugar a un modelo de análisis heterogéneo que incluye varios modos de representación, distintas formas de enunciación, diversos grados de manipulación y temáticas variadas. El segundo objetivo específico consiste en la aplicación del modelo de análisis a algunas de las prácticas contemporáneas más destacadas del panorama internacional para comprobar si se trata de experiencias realmente innovadoras o bien una constatación de la persistencia del modelo clásico. Para ello se analiza, en el capítulo 6, 100 obras procedentes de festivales de relieve, a nivel nacional y europeo, y se cuantifican los resultados. El tercer objetivo específico consiste en explorar esa otra zona situada al margen de los usuales circuitos de exhibición, donde quizás se encuentren las propuestas más sugerentes dentro de lo narrativo (o a al límite de ello). ¿Es posible una alternativa formal al cine de lo real narrativo, más allá de la reproducción de un modelo académico basado en el cine de lo real clásico?, ¿dónde se encuentra esa zona?, ¿continuidad o innovación? Para enfrentar estas preguntas se analizan, en el capítulo 7, las obras audiovisuales presentadas, en 2022, en Documenta Fifteen de Kassel y LOOP BARCELONA, con el fin de cuestionar un marco cerrado y definitivo y abrir el análisis a posibles alternativas de representar lo real.
El rol de la sèrie documental en entorns de gestió dadificats: una proposta metodològica en el marc de la governança de la informació
(Universitat de Barcelona, 2024-02-02) Serra Serra, Jordi; Térmens i Graells, Miquel; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] La dialèctica sobre si l’objecte de la gestió documental ha d’incloure també la informació estructurada, o limitar-se només als documents, en tant que objectes discrets, es remunta a l’aparició de la tecnologia informàtica. En el segon DLM Forum on Electronic Records Stephen Harries plantejava la dicotomia entre una orientació basada en la gestió de documents (la perspectiva docucèntrica), i una orientació basada en la gestió d’informació estructurada (la perspectiva datacèntrica) (Harries, 2000). Era el moment de l’emergència de la gestió documental electrònica (EDMS), i diversos factors, que s’analitzen en aquesta tesi, es van combinar per donar preponderància dins l’arxivística a la perspectiva docucèntrica. Aquesta presa de posició va tenir com a conseqüència l’ajornament en el temps de la reflexió sobre la significació i el valor d’ús de les agrupacions documentals en els entorns de gestió basats en dades. Així doncs, quan en la dècada dels 2000 va tenir lloc la gran normalització de la gestió documental (ISO 15489 i derivats), es va assumir que les mateixes metodologies i conceptes eren aplicables tant a l’entorn paper com al digital. En paral·lel amb aquesta evolució, la tecnologia per a la gestió d’informació estructurada va fer un salt molt important, l’anomenada revolució del Big Data, i l’arquitectura amb la qual les organitzacions estructuraven els seus sistemes d’informació també va evolucionar cap a models més flexibles (Data Lake) i de gestió descentralitzada. La gestió documental ha reaccionat tard a la revolució del Big Data. Malgrat una certa recuperació de terreny, de la mà de la progressiva incorporació de datasets en els arxius digitals, i d’avenços en els plantejaments ontològics dels models de descripció, existeix un buit en les metodologies de la gestió documental que allunya la gestió documental del govern de la dada. Les agrupacions documentals són la base per l’aplicació de polítiques de gestió documental, i la pervivència de la gestió documental com a disciplina depèn en conseqüència del concepte d’agrupació documental. Aquest és l’objectiu que s’ha plantejat aquesta tesi: esbrinar quina part o manifestació d’un entorn de treball dadificat pot adquirir significació documental (d’agrupació) i ser objecte de l’aplicació de polítiques de gestió documental. Per analitzar les relacions que poden donar resposta a aquest objectiu calia disposar del mapa complet d’actius d’informació d’una organització fins al nivell de dada. L’estat de la qüestió ha posat de relleu que manquen referents metodològics que aportin una visió completament integrada, i que incorporin la visió al nivell de la dada, per la qual cosa s’ha optat en aquesta tesi per utilitzar una metodologia de desenvolupament propi, posant a prova un mètode de treball que pugui ser d’utilitat per a l’experimentació i la recerca en d’altres projectes i entorns similars. El primer pas ha estat fixar uns criteris metodològics amb l’elaboració de dues guies: la Guia d’inventari i mapatge (GMAP) i la Guia de dadificació de processos (GDAD). Juntament amb les guies, i amb l’objectiu d’estructurar la informació recollida, s’ha elaborat un model de descripció propi, una eina informàtica per al mapatge dels actius d’informació, i un conjunt de 83 indicadors per a la mesura i anàlisi del nivell de dadificació d’una organització, instruments que s’han aplicat a un cas d’estudi (un ens del sector públic català). Les conclusions, a partir d’una anàlisi de les característiques de la sèrie documental dadificada i de l’ecosistema tecnològic on aquesta sèrie habita, aprofundeixen en els diferents nivells d’equivalència entre la sèrie documental i el sistema d’informació, i entre les tipologies de sèries i de sistemes, com també en la significació de les visualitzacions de dades, tot proposant finalment un replantejament dels models de classificació arxivístics actuals per adaptar-los a la classificació de dades.
La documentació del patrimoni universitari en contextos No Museu: propostes per a la seva organització i descripció a partir de les col·leccions de la Universitat de Barcelona
(Universitat de Barcelona, 2024-01-19) Salse, Marina; Jornet i Benito, Núria; Guallar, Javier; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] Les universitats, especialment aquelles que per la seva antiguitat es denominen històriques, acostumen a tenir un important patrimoni cultural i científic que han anat recollint en l’exercici de les seves activitats principals: la docència i la recerca. Tanmateix aquest patrimoni es troba sovint dispers i no sempre està en les millors condicions de documentació, preservació i conservació. Moltes vegades aquesta situació es produeix per una manca de recursos humans i materials, tot i que, des del punt de vista de la tesi, els centres universitaris tenen potencialitat per a revertir aquesta situació de forma autònoma. A nivell de documentació del patrimoni, per exemple, les universitats disposen de biblioteques, arxius i en alguns casos de museus que podrien proporcionar una infraestructura de treball. L’objectiu de la tesi, realitzada per compendi d’articles, és generar una proposta de model d’anàlisi documental/interoperabilitat del patrimoni universitari, que pugui aplicar-se a institucions amb característiques similars a les de la Universitat de Barcelona, tot intentant cobrir els grans tipus de patrimoni que reconeixen (material, immaterial i humà) i, a la vegada, intentant harmonitzar els diferents sistemes documentals existents des de la perspectiva GLAM (la qual busca trobar punts de contacte entre els sistemes de Galleries, Libraries, Archives, and Museums). La metodologia utilitzada s’ha encaminat a establir, primer, l’estat de la qüestió prenent com a referència les 100 universitats que es troben millor posicionades en el rànquing ARWU. Els resultats d’aquesta anàlisi, realitzada a partir d’una revisió bibliogràfica, del buidat de pàgines web i d’enquestes es troba recollida en els dos primers articles de la tesi. En el tercer article és on es fa la proposta concreta enunciada en els objectius de la tesi i es sustenta en l’experiència de l’autora en metadades i bases de dades, en la seva col·laboració amb la Universitat de Barcelona en l’establiment de les metadades a utilitzar en el seu museu virtual i, finalment, en el coneixement de les institucions universitàries fruit de la seva experiència en gestió. Les conclusions a les que la tesi permet arribar són les següents : • Les col·leccions universitàries tenen un gran potencial però es troben esparses en col·leccions no museu, gestionades per persones molt voluntaristes que no s’hi dediquen a temps complet. Aquestes persones haurien de rebre compensacions per la seva dedicació, sinó econòmiques, com a mínim a nivell de descàrrega de feines. • Les universitats podrien autogestionar-se a nivell de patrimoni. Tenen el personal i els coneixements. Els diferents especialistes haurien de col·laborar a partir de comitès de treball gestionats per una unitat central de patrimoni forta. • Les biblioteques i els arxius haurien d’aportar la seva experiència en la gestió de la documentació. Haurien de ser les entitats gestores del diccionari de dades. • Biblioteques, arxius i, si n’hi ha, museus, poden seguir treballant usant els seus estàndards documentals, però cal que hi hagi estàndards que siguin relativament senzills d’implementar i mantenir per als responsables de les col·leccions. Dublin Core o Darwin Core, a nivell d’estàndards estructurals compleixen amb aquestes característiques ja que tenen una corba d’aprenentatge baixa i es troben adaptats al web semàntic. • Seria necessari usar estàndards de valors i de continguts adaptats al web semàntic, sortits de l’àmbit del patrimoni però en la mesura del possible limitats en els seus termes per facilitar la feina als responsables d’aquests entorns. • Caldria usar estàndards de codificació senzills i interoperables com XML, Turtle, html, JSON LD, etc... • El museu virtual hauria de ser l’aparador de les col·leccions universitàries i no s’hauria de tancar en ell mateix, sinó que caldria escalar a agregadors internacionals tipus Europeana o GBIF.
Measuring and reducing cognitive load in map-based data visualisations. An analysis of communication mechanisms to improve decision-making processes in three different contexts: climate, media and administration
(Universitat de Barcelona, 2023-03-24) Calvo Flores, Luz; Pérez-Montoro, Mario; Cucchietti, Fernando; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[eng] Maps are one of the most versatile visual representations, and a common metaphor present in magazines, reports, digital media, print and television. Their familiarity and popularity often make them prime candidates to act as a data representation framework for communicating social, climate, political and other data. Although the use of maps is often the most obvious choice when presenting data in a visual format, sometimes their use to support the visualization of complex data in infographics and visual tools is not the best alternative, especially when decision making is key. Through three different scenarios: weather, media and public administration, we will measure the impact on the cognitive load of our users by analyzing uncertainty, spatio-temporal and multi-categorical data respectively. We use different metrics, as well as qualitative and quantitative methodologies to analyze the effectiveness of geospatial visualizations in decision-making tools. We examine ways to reduce cognitive load to improve user experience and understanding of the data presented. In the first scenario (weather), we simplified visual information channels to shorten response time and understanding when visualizing uncertainty. In the second scenario (media), we use different maps depending on user objectives in order to strengthen trend detection over time. In the third scenario (management), we customize the visualizations, allowing the user to dive into more specific data to enhance the comparison between various categories. The common goal of these three scenarios is to support decision making. In our first experiment (reducing the cognitive load on the climate representation of uncertainty), the effects of simplifying the visual coding, in terms of results, time and user satisfaction, were clear. When redesigning or simplifying a visualization, we must take into account two aspects, the purpose of the visualization (exploratory, analytical, decision making, etc.) and the reduction or subtraction of visual information not relevant to the task. In addition, in establishing climate-related guidelines, the collaboration of subject matter experts, along with user experience, graphic design and visualization professionals, was key to achieving our goals. It was also crucial to take into account psychological aspects such as perception, cognition and cognitive load of our users in a given context of use. Another important aspect that emerged was the need (for climate centers and institutions) to disseminate results and best practices, in order to promote their use and encourage constant improvement. In the case of static maps, when it comes to communicating global patterns over time, none of the representations studied is recommended, as users completed the tasks without the certainty that their answers were correct, which affected decision making. Although some maps stand out over others in specific tasks, our recommendation is to find an alternative representation to the static map or to use it only in cases where the temporal pattern follows a clear spatial direction. Of note is the weight given by users to the familiarity of some maps and how it affects their perceived performance in completing tasks. Finally, the effects of personalization together with intuitive interaction design are key to the dosage of information in visual information architectures. The user has just enough information to draw conclusions or make decisions, reaching the necessary level of detail through visualization. The general approach of designing tools for the majority or guaranteeing a minimum of satisfaction to a percentage of users does not always fit. Often, the needs of the same user profile may change depending on the type of task or context. These specific situations may imply a radically different way of displaying visual information.
La comunicación del cambio climático en los informativos. El establecimiento de la agenda
(Universitat de Barcelona, 2022-12-16) Redondo Fusté, Marc; Sánchez, Lydia; Villanueva Baselga, Sergio; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[spa] En esta tesis se ha realizado un estudio de la selección y el tratamiento, es decir, la agenda setting, de las noticias relacionadas con el cambio climático en los informativos de las televisiones generalistas españolas (La 1, La 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco y La Sexta) durante 2020, año marcado mediáticamente por la pandemia. Los estudios realizados hasta ahora se centran más en el mensaje de las noticias emitidas que en su proceso de elaboración. Por este motivo este trabajo es novedoso, ya que se centra en la detección de los errores y las malas prácticas cometidos, intencionados o no, en el proceso de elaboración de las noticias, no solo en el mensaje final. Para la consecución de este objetivo se ha realizado un análisis taxonómico de las noticias emitidas, entrevistas semiestructuradas, un análisis de contenido con un estudio de los marcos o frames y, finalmente, una corrección de los errores cometidos en estas noticias. El resultado obtenido es que solo un 1% de las noticias que la agencia Reuters mandó a sus clientes en 2020 hacían referencia al cambio climático. En España se emitieron 83 noticias de esta temática y un 87,5% de ellas contenían algún tipo de incorrección, hecho provocado por varios errores en las rutinas de las redacciones de informativos a la hora de elaborar estas noticias. Se ha añadido, además, un listado de propuestas para una mejor comunicación del cambio climático.
L'accés obert en els centres de recerca CERCA: anàlisi de Ia producció cientifica i de les polítiques de suport a Ia publicació en obert
(Universitat de Barcelona, 2022-04-29) Rovira i Fernàndez, Anna; Abadal, Ernest; Urbano, Cristóbal; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] Aquesta tesi estudia la publicació en accés obert en els centres de recerca CERCA, centres que formen part del sistema de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) de Catalunya. S'analitza la disponibilitat en accés obert dels articles publicats pels investigadors CERCA i els recursos i polítiques per avançar cap a la publicació científica en obert. Els tres objectius generals de la recerca són conèixer l'impacte del moviment de l'accés obert en els canals de publicació dels investigadors CERCA, els recursos d'aquests centres per publicar en obert i les polítiques que ho incentiven. La tesi s'estructura en 5 parts: l. Introducció 2. Objectius i marc metodològic de la investigació 3. Anàlisi dels resultats 4. Conclusions 5. Bibliografia i annexos. S'utilitzen tècniques d'investigació quantitatives i qualitatives complementaries: l'anàlisi de la disponibilitat en accés obert a partir d'una mostra de 3.730 articles, una enquesta enviada a les direccions dels 40 centres, l'anàlisi de textos institucionals i una entrevista realitzada a diversos gestors dels centres CERCA. Els resultats mostren que el 52% dels articles tenen com a mínim una versió en obert en revistes i/o repositoris i que les xarxes socials tenen un rol important en la comunicació científica actual. No hi ha uniformitat en la tipologia de repositoris utilitzats pels centres. El requisit creixent de les entitats finançadores de publicar en accés obert determina el seguiment de les rutes verda i daurada. Els resultats es presenten a partir dels 6 àmbits temàtics que agrupen els centres CERCA: Ciències mèdiques i de la salut, Ciències de la vida, Ciències socials, Ciències, Humanitats i Enginyeria i Arquitectura. El grau de publicació en accés obert en aquests centres evoluciona i esta alineat amb els resultats obtinguts en altres estudis i contextos tant nacionals com internacionals. No obstant, els resultats es donen més aviat per l'alt grau de col·laboració amb coautors que faciliten la disponibilitat en obert dels articles que pels recursos i les polítiques de suport a l'accés obert dels centres. La tesi es conclou amb unes recomanacions adreçades als gestors dels centres CERCA per avançar en la publicació en accés obert.
Análisis del proceso comunicativo de la Agencia aseguradora de la calidad del sistema de educación superior ecuatoriano: propuesta de un proyecto de reforma a la Ley Orgánica de Educación Superior
(Universitat de Barcelona, 2019-12-09) Santa María-Suárez, Guillermo Jacinto; Rey Martín, Carina; Molina Benavides, Lilian Susana; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[spa] El proceso histórico-normativa de la calidad de la educación superior en el Ecuador, su aseguramiento y su evaluación, a cargo de un organismo público, técnico, denominado Consejo de Aseguramiento de la calidad de la Educación Superior, CACES, la comunicación de sus planes, objetivos y principios es la preocupación central de la Tesis. Los objetivos de los Planes de comunicación del CACES son confrontados, a partir de sus páginas web, con los objetivos comunicaciones de las Instituciones de Educación Superior ecuatorianas, IES. Se presentan conclusiones y recomendaciones relacionados con los objetivos analizados y se proponen nuevas líneas de investigación.
Ex fumo dare lucem. La configuració de la indústria gràfica a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX (1845-1900)
(Universitat de Barcelona, 2020-09-29) Solé Boladeras, Isaura; Baró, Mònica (Baró Llambias); Rueda Ramírez, Pedro José; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] Aquesta tesi doctoral analitza l’evolució del sector de les arts gràfiques a Barcelona durant la segona meitat del segle XIX, moment en què va passar de ser una manufactura a ser una indústria, centrant-nos en els seus protagonistes: els establiments d’impremta i de litografia. Es tracta d’una tesi basada fonamentalment en fonts de caràcter primari que estudia l’evolució del sector des de dos vessants. D’una banda, a nivell general com a sector, analitzant el seu desenvolupament i configuració dins del panorama industrial de la ciutat de Barcelona. I de l’altra, a nivell individual, a partir de l’estudi individualitzat de les característiques principals de cada una de les cases impressores de Barcelona que hem pogut identificar i documentar. L’estudi general del sector queda recollit en el bloc II, en el qual es determina i analitza la seva composició, la seva activitat i la seva presència dins del teixit industrial de la ciutat amb l’objectiu de quantificar el creixement experimentat durant la cronologia estudiada. D’una banda, s’estudia el grau de mecanització experimentat pel sector a partir de l’anàlisi i la descripció dels tallers d’arts gràfiques de Barcelona pel que fa a la maquinària existent i a les instal·lacions de les què disposaven les principals cases de la ciutat. Per altra banda, s’estudia als professionals de l’ofici per tal de determinar les seves tasques, la seva posició dins dels tallers i, també, les seves condicions laborals, tant salarials com higièniques i sanitàries. Cal remarcar que dins aquesta anàlisi dels professionals s’hi inclou una aproximació a l’estudi de gènere a partir de l’estudi de la presència de la dona dins del sector de les arts gràfiques, tant en la posició de propietària com en la de treballadora. En darrer terme, s’analitzen les diferents vies per les quals difonien la seva activitat amb l’objectiu de posar de manifest com es mostraven davant de la societat del moment, tant a nivell individual, a partir de de la seva pròpia publicitat impresa –els anuncis a la premsa i els impresos publicitaris–; com a nivell de sector, amb la publicació de revistes especialitzades distribuïdes dins dels cercles professionals i amb la participació a les exposicions tant nacionals com internacionals. Finalment, el bloc III, es centra en l’estudi dels establiments d’arts gràfiques de Barcelona de manera individual a partir de l’elaboració d’un directori descriptiu que recull més de 840 establiments d’impremta i de litografia documentats a Barcelona i actius durant la segona meitat del segle XIX. Cada un està descrit en forma de fitxa que no només recull informació de caràcter identificador com el nom i l’adreça, sinó que inclou altres dades rellevants com el període d’activitat documentat, la maquinària existent al taller, els establiments relacionats, la línia successòria, les guies en les quals apareix documentat, les exposicions en les quals va participar, els serveis que oferia, un apartat d’observacions i, en els casos en que ha esta possible, la reproducció d’un dels seus impresos publicitaris o anuncis.
Aproximación neurocinemática al corte como articulador fílmico
(Universitat de Barcelona, 2020-02-19) Sanz, Javier, 1983-; Sánchez, Lydia; Aguilar Paredes, Carlos; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[spa] El objetivo de esta tesis es caracterizar el cambio de plano por corte en la edición cinematográfica como articulador del discurso fílmico. Para conseguir nuestro objetivo nos basamos en analizar los mecanismos cognitivos del espectador que observa el film, a través del análisis de sus respuestas neuronales registradas por medio del electroencefalograma. Caracterizar el cambio de plano por corte como articulador cinematográfico desde las reacciones neuronales del espectador requiere comprobar que, al mismo tiempo que se producen patrones de reacción neuronal debidas a la percepción del input del corte, estos patrones reflejan diferencias dependiendo del tipo de cambio de plano percibido por el espectador. De esta forma, logramos definir un patrón general de reacción neuronal para el reconocimiento del corte por parte del espectador que muestra diferencias dependiendo de la forma de articulación concreta, definida por las características de variación entre el plano anterior y posterior al corte. El estudio cinematográfico desde sus orígenes comenzó estudiando la naturaleza articulativa del cambio de plano, igualando este hecho a la sintaxis del lenguaje (Sklovski, 1928; Eisenstein, 1949). Este postulado teórico continuó avanzando hasta los años 60, cuando se produjo la gran controversia teórica sobre cómo se articula el mensaje cinematográfico. Por un lado Mitry (1963) defendió la existencia de un lenguaje propiamente cinematográfico, donde el corte supone la articulación entre sus unidades, mientras que Metz (1968) desestimó toda posible existencia de un lenguaje propio, rechazando la posibilidad propuesta por Mitry. Esta divergencia teórica esencial para conocer la naturaleza de la estructura fílmica no ha sido resuelta y hasta nuestros días continúan propuestas teóricas que parten de la aceptación o la negación del cine como lenguaje. La presente investigación no aspira a resolver este conflicto, pero sí espera poner una primera piedra en su resolución desde las nuevas metodologías empíricas de análisis cinematográfico que ofrece la neurocinemática, analizando si el cambio de plano por corte supone un elemento articulativo en el discurso fílmico. La neurocinemática (Hasson et al., 2008) desarrolla una metodología empírica basada en el análisis de las mediciones biométricas del espectador mientras observa el film, siguiendo los fundamentos del ecologismo cognitivo cinematográfico (Anderson, 1998). Para nuestra investigación analizamos el ERD/ERS del registro electroencefalográfico de 21 espectadores mientras observan 4 fragmentos fílmicos de diferentes características estéticas que contienen una amplia gama de cambios de plano por corte en continuidad. Gracias al estudio de las respuestas neuronales podemos concluir que el cambio de plano por corte desencadena en el espectador reacciones neuronales en las bandas de frecuencia Theta y Delta, especialmente en la zona parietal, y es posible diferenciar estas reacciones dependiendo de la variación de factores como la diferencia de escala de plano o la variación de ángulo de cámara entre los planos anterior y posterior al corte. Con los resultados obtenidos podemos concluir que efectivamente el corte se comporta como articulador del mensaje fílmico, involucrando principalmente al hipocampo, región del cerebro relacionada con procesos de codificación, percepción espacio-temporal y procesos de memoria a corto y largo plazo (Ben-Yakov y Henson, 2018; Howard y Eichenbaum, 2015). Estos resultados permiten establecer una relación directa entre los mecanismo del sistema cognitivo humano que nos permite comprender el cambio de plano por corte con la teoría de articulación cinematográfica definida por Burch (1969), basándose en los conceptos de découpage espacial y découpage temporal.
La biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona sota el mecenatge de fra Tomàs Ripoll, 1699-1747
(Universitat de Barcelona, 2019-11-29) Ruiz Fargas, Marina; Rueda Ramírez, Pedro José; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] El Convent de Santa Caterina, dels dominics, va ser un dels més importants de Barcelona. Fundat l’any 1219, va ser enderrocat per ordre del municipi el 1836, tot i que ja es trobava en molt mal estat i desocupat després de la bullanga del 25 de juliol del 1835, que el va cremar parcialment. Tot i calcular que la meitat del fons de la seva biblioteca es va destruir o dispersar, actualment s’han identificat prop de 6.000 edicions que en procedeixen, dipositades al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona arran de la desamortització. Va ser una característica singular del convent el fet de trobar-se estretament vinculat a la ciutat, a través no només de la seva activitat pastoral i de predicació, sinó també de les institucions d’ensenyament i acadèmiques que s’hi trobaven, així com de les diferents confraries que l’havien elegit com a seu. La biblioteca va constituir una basa important en la destacada participació de Santa Caterina en la vida cultural barcelonina, i en el programa de reivindicació del paper del convent dut a terme a través del mecenatge exercit per fra Tomàs Ripoll (1653-1747). Amb residència gairebé permanent a Roma des de l’any 1702 –primer com a soci del Mestre de l’Orde i a partir de 1725 en la cúspide dels dominics– es va dedicar a beneficiar substanciosament i sense treva la seva comunitat d’origen, i molt especialment la biblioteca. Una acció duta a terme al llarg de pràcticament mig segle, amb la inspiració de les riques col·leccions romanes i el concurs de diversos col·laboradors, i que va suposar l’ingrés d’una gran quantitat de llibres. La col·lecció reunia 15.000 volums, segons una font de la segona meitat del set-cents. Un cabal bibliogràfic les matèries del qual havien de satisfer tant el carisma de l’orde com el públic forà usuari de la biblioteca, que va esdevenir una de les principals de la ciutat. El paper que va complir al servei de la comunitat de Santa Caterina ha estat estudiat a la llum de la tradició i de la normativa de l’Orde dels Predicadors, per a què la biblioteca era una peça essencial. Si la missió principal dels dominics, des dels orígens, era la defensa de la fe catòlica enfront de l’heretgia i la predicació per a la salvació de les ànimes, aquesta només podia ser acomplerta a través de l’estudi i dels llibres. Hem descobert, així, l’afany que es va produir per constituir biblioteques estables a cada un dels cenobis, dotades d’un bibliotecari, i la preocupació per evitar la fuga de llibres. A la vegada, els dictats emanats dels capítols generals respecte a la necessitat d’estudiar, conservar i difondre els escrits necessaris per a la construcció d’una memòria i d’una identitat dominiques també troben un correlat diàfan en la biblioteca. Al seu torn, la qualitat de pública de la biblioteca cateriniana -va obrir oficialmente les seves portes el 1736- és un dels seus aspectes més interessants. Es revela tant en les matèries contingudes com ens els testimonis del seu ús per part d’estudiosos aliens al cenobi : religiosos i seglars, tant autòctons com estrangers. Però res hauria estat possible sense l’acció dels bibliotecaris, que van dur a terme una tasca que es manifesta sobretot en els catàlegs manuscrits que han sobreviscut. L’estudi dels produïts durant l’etapa objectiu del nostre treball ens han permès establir algunes línies fonamentals d’una biblioteconomia cateriniana, en un moment en què, degut principalment a la incessant arribada de llibres comprats per fra Ripoll, la construcció d’un nou espai per a la col·lecció, i l’obertura d’aquesta al públic, ens trobem davant d’un període d’autèntica efervescència catalogràfica. Bona part dels aspectes ja citats, i encara d’altres, han pogut ser determinats gràcies a la identificació i registre dels llibres marcats amb una nota de compra manuscrita reveladora del mecenatge de fra Tomàs Ripoll. La descripció d’aquest grup d’edicions constitueix l’apèndix principal del treball, mentre que la descoberta d’un elevat nombre de llibres procedents de la biblioteca de Pau Ignasi de Dalmases i Ros (1670-1718) –adquirida en part pel convent– ha esdevingut un resultat inesperat i valuós.
L'edició espanyola a l'exili de Mèxic: 1936-1956. Inventari i propostes de significat
(Universitat de Barcelona, 2018-07-23) Agustí, Lluís; Baró, Mònica (Baró Llambias); Férriz Roure, Teresa; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] En finalitzar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), prop de mig milió de persones es trobaven recloses en els camps del sud de França, majoritàriament excombatents republicans en condicions penosíssimes d'alimentació, higiene i salut. El 1939, el president mexicà Lázaro Cárdenas va prendre la decisió d'obrir les portes del país a aquests refugiats i les seves famílies, i va acollir un grup d'entre 20.000 i 25.000 espanyols gràcies al servei diplomàtic mexicà desplegat a França . Aquest col·lectiu, arribat principalment entre 1939 i 1942, estava compost en bona part per persones amb formació acadèmica, amb experiència professional i amb domini de més d'una llengua. Després d'uns inicis més o menys difícils, els refugiats es van integrar en el mercat laboral mexicà practicant tot tipus de professions. La investigació duta a terme analitza la participació d'aquests exiliats republicans concretament en el món editorial mexicà en el primer exili, fins a l'any 1956, amb el desplegament notable de l'edició mexicana de meitat de segle XX. A partir de la consulta de les primeres enumeracions bibliogràfiques, dels estudis sobre l'exili cultural i, sobretot, dels fons bibliogràfics en biblioteques patrimonials i d'investigació de Mèxic, els Estats Units i Espanya, així com de plataformes de llibres antics i de segona mà, s'ha construït un cens contrastat i (quasi) definitiu de les empreses editorials —i les seves obres— creades pels espanyols refugiats durant aquests vint primers anys d'exili. Aquest inventari s'organitza per tipologies editorials: empreses comercials; institucions, associacions i partits polítics; diaris i revistes; autoedició, i falsos peus d'impremta. Dins de cada tipologia s'ordena alfabèticament pel nom, i cadascuna de les entrades inclou una descripció històrica, les obres publicades cronològicament i una mostra breu però significativa de cobertes. Del total de 152 empreses comercials analitzades, es pot confirmar que 111 projectes editorials eren espanyols i encara en resten 9 ara per ara de procedència dubtosa per nosaltres. D'aquestes 111 editorials, 3 eren empreses creades per institucions públiques i 4 es podrien definir com a impremtes editorials. Aquestes 111 editorials comercials de l'exili van publicar un total de 2.302 obres. De les 71 institucions amb activitat editorial analitzades, 52 s'han catalogat com a institucions i/o associacions de refugiats i 19, com a edicions lligades a partits polítics també refugiats. Aquestes 71 associacions, institucions i partits polítics van publicar un total de 213 llibres. Els 14 diaris i revistes d'origen exiliat estudiats van publicar un total de 66 monografies. També s'han pogut identificar 94 obres tipificades com a autoedició. Aquesta dada, però, encara està en fase de revisió. Finalment, s'han pogut identificar dos peus d'impremta mexicans falsos: dues obres editades a l'Espanya franquista amb nom d'editorial mexicana i adreça ficticis. N'hi podria haver algun més però són de molt difícil detecció. A partir de la creació d'aquest cens complet d'editorials s'han analitzat els models de negoci, la producció editorial en quantitat i qualitat, i les temàtiques publicades amb més freqüència. També s'analitza qui edita, per què s'edita i què s'edita, això és, els productes i les temàtiques, així com els noms de les empreses. Finalment, s'ha proposat una evolució del grup dels exiliats a través de les seves activitats editorials. Els republicans espanyols refugiats a Mèxic van aportar força, coneixements i inquietuds en el panorama editorial mexicà. El resultat visible, evident, van ser més d'un centenar d'editorials que tenen el seu moment climàcic a mitjan anys quaranta. A partir d'aquell moment, els refugiats s'incorporen paulatinament al món editorial mexicà, es «confonen en el paisatge», del qual formaran part de manera inextricable. Passaran a ser, de manera natural, editors mexicans d'origen espanyol.
La función de apoyo a la investigación en las bibliotecas de las universidades del sistema de educación superior ecuatoriano: una propuesta para la Zona 5
(Universitat de Barcelona, 2019-03-05) Pacheco Olea, Fernando; Rey Martín, Carina; Camón Luis, Enric; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[spa] Esta investigación se desarrolló con la finalidad de conocer el estado del sistema bibliotecario universitario de Ecuador en cuanto a los servicios de apoyo a la investigación, además de conocer cómo los investigadores desarrollan sus proyectos de investigación y si reciben o no apoyo por parte de la biblioteca de sus universidades. OBJETIVOS: Analizar los beneficios de implementar el servicio de apoyo a la investigación en las bibliotecas de las universidades de la zona 5 de Ecuador, así como analizar su modelo de gestión, identificar los servicios que proporcionan, analizar los servicios que se prestan en las bibliotecas de las universidades en España como un referente, identificar las necesidades de los investigadores de la zona 5, analizar los servicios que prestan las bibliotecas de las 25 universidades mejor situadas en el ranking QS World 2018 y finalmente elaborar una propuesta de catálogo de servicios de apoyo a la investigación ajustado a la realidad ecuatoriana. METODOLOGÍA: se realizaron encuestas dirigidas a los principales de las bibliotecas de Ecuador y España así como también a los investigadores de las universidades de la zona 5 de Ecuador, finalmente se realizó una revisión web de las 25 universidades mejor posicionadas en el QS World 2018. RESULTADOS: Se pudo comprobar que en las bibliotecas universitarias de Ecuador no cuentan con servicios de soporte a la investigación, y en las bibliotecas universitarias españolas si se brindan servicios de apoyo a la investigación los mismos que nos servirán de modelo para ejecutar la propuesta de catálogo de servicios para la zona 5 de Ecuador, en el caso de los investigadores de la zona 5 la mayoría manifestaron no recibir ningún soporte por parte de las bibliotecas de sus universidades.
El bibliobús, una oportunitat per a una societat xarxa. Anàlisi del servei a Espanya i recomanacions
(Universitat de Barcelona, 2018-11-08) Comalat, Maite; Mañà, Teresa; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] La tesi analitza l'evolució dels bibliobusos a Espanya, presenta l'estat actual de la seva implantació i el funcionament a cadascuna de les comunitats autònomes, posant especial atenció a Catalunya, i elabora, amb tota la informació recollida, unes recomanacions d'actuació futures que permetin assegurar la seva viabilitat, millorin els nivells d'ús i ajudin a ampliar el nombre d'usuaris. El treball pretén posar en evidència la qualitat del servei prestat i la necessitat de la seva implantació en aquelles àrees geogràfiques on no existeixen. En el cas de Catalunya s’aprofundeix en l'anàlisi de les condicions de prestació del servei en els municipis amb una població d'entre 300 i 3.000 habitants que, segons la legislació vigent, han de rebre el servei bibliotecari a través del bibliobús i que posa en evidència el desequilibri que es dóna entre municipis que, tot i tenir les mateixes condicions demogràfiques, no tenen les mateixes oportunitats d'accés a la informació, la formació i la cultura. El treball s'ha estructurat en sis grans capítols. El primer detalla els objectius que han marcat el procés d'investigació i que han configurat la metodologia, que es presenta al segon capítol, en el que es justifiquen els instruments desenvolupats per obtenir la informació necessària per a l'anàlisi quantitativa i qualitativa de l'estat actual dels bibliobusos. El tercer capítol és l'estat de la qüestió i s'organitza en dos apartats diferenciats. Un primer apartat on es tracten les qüestions terminològiques i conceptuals que afecten a les biblioteques mòbils i que inclou la revisió bibliogràfica de les contribucions més significatives i la seva evolució. Una selecció de noves propostes de serveis bibliotecaris mòbils d'àmbit internacional tanca aquesta part. Un segon apartat d’aquest capítol inclou l'estudi dels bibliobusos a cadascuna de les comunitats autònomes espanyoles, els seus antecedents i la situació actual. Per a cadascuna de les comunitats autònomes s'han analitzat els bibliobusos en funcionament i les seves característiques com a servei bibliotecari, l'estat d'implantació del servei al territori en relació a la legislació vigent i, finalment, la població atesa i no atesa a cadascuna de les províncies. Aquesta anàlisi, pel que fa a Catalunya, es presenta de manera diferenciada tot i que segueix la mateixa estructura que l'estudi de la resta de comunitats autònomes. En el quart capítol s'analitzen les característiques específiques dels bibliobusos a Espanya destacant aquells elements que la recollida d'informació a través del treball de camp han evidenciat com a més significatius. Aquests s'organitzen al voltant de deu eixos: servei, rutes, col·lecció, vehicle, personal, usuaris, serveis, col·laboracions, comunicació i difusió i percepció dels responsables i personal. Els nou primers descriuen pròpiament el servei en base a les opinions recollides de responsables de serveis centrals i del personal que hi treballa que permeten veure les característiques més rellevants de cadascun d'aquests elements i les diferències que s'han pogut detectar. Un darrer apartat recull la percepció dels dos col·lectius directament implicats en el servei. En el cas dels responsables tècnics dels serveis de bibliobusos, es recullen les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del servei que aquests han destacat i, en el cas del personal que treballa en els vehicles, els factors -positius i negatius- que destaquen de la seva feina i del paper del bibliobús. Tot plegat permet obtenir una visió global del servei del bibliobús que creiem que actualitza i completa els estudis fets fins al moment. Tota aquesta informació és la base de les conclusions que es presenten al cinquè capítol juntament amb les recomanacions que, a partir de tota la informació recollida i en el benentès que les realitats són molt diverses, s'espera que puguin contribuir a la reflexió d'aquells que hi estiguin interessats.
Altmetrics in Library and Information Science: coverage of sources and use of social media by authors
(Universitat de Barcelona, 2018-07-02) Pooladian, Aida; Borrego, Àngel (Borrego Huerta); Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[eng] Altmetrics is a movement that aims to capture new and previously invisible types of impact of scholarly publications on social web platforms such as news sites, Wikipedia, blogs, microblogs, social bookmarking tools and online reference managers. This thesis aimtries to explore the suitability and reliability of two altmetrics resources: Mendeley, a social reference manager website, and Wikipedia, a free online encyclopedia, written collaboratively by the people who use it. At present, Wikipedia is the largest online encyclopedia. The main objectives of this thesis are to explore the use of reference management software and Wikipedia to estimate the readership of academic literature and to compare the evolution in the coverage of LIS literature by altmetric sources and by citation indexes. To reach these objectives, three different studies were designed. The general method to achive toobtain the initial data set was to search is that we used the Social Sciences Citation Index to retrieve articles and reviews published and indexed in the category “Information Science & Library Science”. Each record was then searched in Mendeley to obtain the number of bookmarks of the paper and the academic status of the users. Additonally, we performed a fifteen-month longitudinal study of the evolution of bookmarks in Mendeley. Afterwards, we searched for each of these articles in Wikipedia, and retrieved all the entries in which they were cited. The Results results of these studies show that the correlation between bookmarks and citations was moderate and the overlap between the most frequently bookmarked and the most frequently cited papers increased over time. A significant share of the bookmarks were made by students and professionals, although the shares of bookmarks made by different categories of users changed as time went by. Reviews were bookmarked more frequently than articles, and papers in English had more bookmarks than papers in any other language. Also results reveal severe limitations in the use of Wikipedia citations for research evaluation. Lack of standardization and incompleteness of Wikipedia references make it difficult to retrieve them. The number of Wikipedia citations is very low, A significant number of references are cited in biographical entries about the authors of the articles, resulting in a phenomenon of accumulated advantage. Nearly one-third of the Wikipedia citations link to an open access source, although this result is probably an underestimate of open access availability, given the incompleteness of Wikipedia citations.
Producció i gestió documental d’un monestir femení. Anàlisi de la funció arxiu i la gestió del claustre a Sant Daniel de Girona (1018–2017)
(Universitat de Barcelona, 2017-07-20) Brugués, Irene; Jornet i Benito, Núria; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] La present tesi analitza la producció i gestió documental d’un monestir femení a través de l’estudi de la funció arxiu i la gestió del claustre del monestir femení de Sant Daniel de Girona, des de la seva fundació el 1018 fins a l’actualitat (2017). L’objecte d’estudi, l’arxiu del monestir de Sant Daniel —conservat en el mateix monestir (AMSDG), menys la part del fons decomissada el 1855 en la desamortització de Madoz, que es troba a l’Arxiu Reial de Barcelona, secció Ordes Religiosos i Militars, fons Monacals-Hisenda—, és analitzat des de dos punts de vista diferents però paral·lels i alhora complementaris, que corresponen als dos apartats en què s’estructura la tesi: «L’arxiu dins el monestir: anàlisi de la funció arxiu» i «La gestió del claustre: producció i gestió documental en el marc organitzatiu del monestir». En el primer apartat, s’analitza l’evolució de la funció arxiu en el marc del monestir femení de Sant Daniel de Girona, des del primer moment que es documenta la seva existència el 1421 fins a l’actualitat; entenen com a funció arxiu la suma de tots els aspectes, activitats, funcions, càrrecs, actuacions… relacionades o vinculades a l’arxiu. És a dir, a l’existència d’un conjunt documental generat o rebut i gestionat per la institució productora. En aquest sentit, s’identifiquen i analitzen al llarg del temps: l’espai destinat a arxiu en el marc espacial del monestir, les funcions desenvolupades per l’arxiu, el càrrec d’arxiver/a de la comunitat, les actuacions arxivístiques dutes a terme al llarg del temps sobre els fons, els equipaments amb què és dotat l’arxiu en cada època, les condicions de conservació i salvaguarda, les pèrdues o eliminacions de documentació i la normativa d’aplicació que regeix el funcionament de l’arxiu. Una evolució que permet avançar alhora en el coneixement de la història d’aquest arxiu i del seu productor: la comunitat mil·lenària de monges benedictines de Sant Daniel, l’única de Catalunya que resideix encara en el monestir on fou fundada. En canvi, en el segon apartat, s’analitza la producció i gestió documental de la comunitat de Sant Daniel entorn la seva gestió administrativa i organitzativa al llarg dels segles, el que s’ha anomenat anàlisi de la gestió del claustre. Una anàlisi que ha partit de l’ús del mètode arxivístic per assolir un coneixement més profund i ampli de l’organització i administració de la institució productora de la documentació, el monestir femení benedictí de Sant Daniel. A més a més, l’anàlisi de la gestió del claustre plantejada va més enllà del mètode arxivístic i de gestió documental o gestió del productor, s’endinsa en una anàlisi més global de la institució, vinculant la gestió documental amb l’organització del productor i ambdues en relació als espais del monestir. Així, s’identifiquen les funcions, subfuncions, activitats i producció documental del monestir, els agents productors d’aquesta documentació i l’espai físic dins el monestir on es duen a terme. En base a això es fa una proposta de quadre de classificació funcional de tot el fons al llarg de tot el cicle de vida, així com una proposta de disposició de la documentació i també de calendari de transferència i accés. Tot demostrant la necessitat i els beneficis de l’ús del mètode arxivístic per l’estudi de fons oberts amb un ampli marc cronològic, com el de Sant Daniel, i per l’establiment de quadres de classificació funcionals que permetin classificar tota la producció documental d’un fons; un mètode especialment útil també per a l’estudi històric general de l’organització i administració del productor, a través l’anàlisi de l’evolució de la gestió del claustre.
El coneixement enciclopèdic sobre la “Grande Guerra” a Itàlia (1918-1940)
(Universitat de Barcelona, 2017-09-15) González Cuadra, Francesc Xavier; Rueda Ramírez, Pedro José; González Quesada, Alfons; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] Des dels inicis de l’enciclopedisme modern amb l’Encyclopédie fins a finals del segle XIX, l’evolució del gènere ha sofert una transformació que, en certa, manera ha vulnerat els seus principis ideals d’objectivitat i universalitat en la transmissió i fixació del saber. El reeixit projecte de la Britannica i els efectes a Alemanya, i Europa, de la ‘revolució Lexikon’ convertiren el coneixement enciclopèdic, i a la seva substància, el discurs enciclopèdic, en un instrument de construcció nacional. França (Grand dictionnaire universel du XIXe siècle de Pierre Larousse), el Regne Unit i el món anglosaxó (Encyclopaedia Britannica), Alemanya amb l’Allgemeine Encyclopädie der Wissenschaften und Künste, així com els productes enciclopèdics de Brockhaus i Meyers, i l’Estat espanyol (Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana) són els referents de l’anomenat enciclopedisme nacional. D’entre els principals referents europeus, només Itàlia no disposava d’una enciclopèdia que respongués a aquesta inquietud de construir, fixar i difondre un coneixement enciclopèdic que interpretés el saber, i les qüestions que afectessin a la seva construcció social, des d’un punt de vista genuïnament italià, i nacional. L’objectiu de la tesi és, doncs, evidenciar com un fet de la transcendència capital per l’esdevenir d’Itàlia com fou la Primera Guerra Mundial (1914-1918) condicionà no sols la creació d’un coneixement i discurs específic sobre la guerra i les seves conseqüències, sinó que fou determinant per a que l’enciclopedisme italià prengués consciència de la seva importància com a factor de construcció nacional. L’exponent d’aquest renaixement del gènere a Itàlia fou l’aparició al 1929 de l’Enciclopedìa italiana di sciènze, lèttere ed arti. El rol del coneixement enciclopèdic sobre la Gran Guerra a Itàlia, i el seu paper com a element de configuració i construcció nacional durant el període d’entreguerres ha estat l’element nuclear de la investigació. L’ús i manipulació de la Gran Guerra enciclopèdica depenent del context sociopolític (1918-1922 Itàlia tardoliberal i 1922-1939/1940 Itàlia feixista) ha permès copsar com els respectius governs, els sectors socioculturals, els medis acadèmics i el món editorial van configurar un coneixement, i un discurs, enciclopèdic totalment afí amb la versió de la guerra que es volia transmetre a la seva respectiva opinió pública. La transcendència i prestigi del gènere enciclopèdic es posà, com ja succeïa a la resta d’Europa des de mitjan segle XIX, a disposició de la construcció d’una determinada visió del coneixement, del saber i de la pròpia història (nacional). La italiana no fou una excepció, ben al contrari. La metodologia s’ha basat en un model ex novo d’anàlisi de textos i discursos enciclopèdics, juntament amb l’estudi en deteniment dels principals fets cabdals del conflicte i la seva translació a la substància (discurs) enciclopèdica. Així mateix, s’ha investigat en detall els processos en la producció i creació dels respectius textos enciclopèdics, en alguns casos amb material d’arxiu (documentació epistolar entre col·laboradors). Per últim, s’han estudiat a fons tant l’evolució del sector editorial italià entre 1915-1940 com les relacions d’aquest amb els medis acadèmics, polítics i socials. A través de l’anàlisi del discurs enciclopèdic de la producció enciclopèdica italiana dels anys 1915 a 1940 s’han extret els elements que han permès corroborar i contrastar allò ja insinuat a l’inici: les realitats polítiques, socials i culturals italianes d’entreguerres interpretaren l’experiència italiana a la Primera Guerra Mundial d’acord amb uns interessos predeterminats a la seva pròpia contingència. En el cas de la darrera Itàlia liberal (1918-1922), la guerra fou justificada i interpretada com la darrera fase en la emancipació d’Itàlia com a nació (Quarta guerra per l’indipendenza). Pel que fa a la Itàlia feixista, la guerra fou el gresol on es forjà la Nova Itàlia feixista sorgida de les trinxeres amb un destí imperial.
Serveis bibliotecaris per a persones grans: una nova realitat, una nova percepció (Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona)
(Universitat de Barcelona, 2017-09-27) Saloni Marimón, Guadalupe; Rey Martín, Carina; Rodríguez Parada, Concepción; Universitat de Barcelona. Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual
[cat] El grup demogràfic de persones grans, entès com a més de 55 anys, experimenta un increment destacable, i els seus integrants presenten un perfil ben diferent del que fins avui semblava establert i tàcitament acceptat com una realitat indiscutible. Aquesta novetat ha de trobar encaix dins la biblioteca pública (BP). OBJECTIUS: establir si la BP disposa d’una oferta de serveis dissenyada per al segment d’usuaris de +55 anys, en igualtat de condicions que l’oferta existent per a altres segments; si en la planificació es preveu que les seves necessitats com a usuaris poden ser diferents –en referència a altres usuaris adults, i també a l’estereotip associat a l’edat–; si es pren en consideració que aquest segment de població ha d’augmentar a mitjà termini, i cal preveure la resposta de la biblioteca pública; si s’han fet estudis de l’impacte d’aquest envelliment a la biblioteca. Apreciar, doncs, si des de la BP es coneixen aquests usuaris i si s’hi actúa en conseqüència. METODOLOGIA: la BP té el compromís d’oferir els seus serveis a tota la ciutadania, sense distincions de cap mena, tampoc d’edat; s’ha fixat l’atenció en la tasca feta per la comunitat bibliotecària internacional, sensibles i actius, des de fa anys, davant el canvi demogràfic i sociològic; també s’ha tancat la lent a nivell local supralocal o nacional; mitjançant la revisió bibliogràfica i la cerca especialitzada, s’ha obtingut una visió de realitats i experiències internacionals i de casa. S’ha pres com a objecte d’estudi la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM). S’ha analitzat l’oferta documental, i altres serveis disponibles a les BP integrades a la XBM, que responguin als interessos i les necessitats del grup estudiat. La BP te un barem d’edats, que estableix els intervals segons els quals es defineixen els grups d’usuaris que són la referència per dissenyar serveis, per fer plans d’acció i projectes a curt i mig termini. En el cas de la XBM, el barem actual és: petits lectors 0-4 (4 anys d’interval); infants 5-14 (9 anys d’interval); joves 15-24 (9 anys d’interval); adults 1 25-39 (14 anys d’interval); adults 2 40-64 (24 anys d’interval); gent gran 65+. Els intervals d’edat dels dos darrers grups són molt més dilatats. S’ha fet l’anàlisi dels webs institucionals, i dels propis de cada biblioteca, tot valorant-ne la usabilitat global, i la visibilitat de l’oferta específica; les pàgines web no consideren els usuaris grans com a potencials usuaris virtuals. S’ha entrevistat totes les responsables de zona de la XBM, la Gerent dels Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, que coordina tota la XBM, i la Directora de Serveis del Consorci de Biblioteques de Barcelona (BB); ja que BB és la xarxa urbana més gran dins la XBM, amb un cos de gestió propi, i polítiques pròpies, tot i coordinar-se amb la XBM. També s’ha entrevistat persones expertes en diferents disciplines, que han aportat coneixement i anàlisi de les necessitats i les expectatives del grup, perquè en formen part, o/i els estudien, o/i treballen en contacte amb ells, o bé tenen, o han tingut formació o responsabilitats que comporten aquest coneixement. RESULTATS: Pel que fa a la producció internacional, es presenten dos grans grups temàtics: documents que ajuden a definir el perfil dels grans (inclosos estudis d’usuaris), i documents que aporten orientacions d’actuació (instruccions, guies, manuals, directrius, recomanacions...). A casa, les biblioteques i els seus professionals no han fet el pas d’aprofundir en aquest tema de forma corporativa: no s’han fet estudis d’usuaris amb aquesta finalitat; les Centrals de gestió, en general, no treballen per sensibilitzar els professionals, tot i que BB ha fet un esforç considerable per posar les bases del canvi. Generalment, les biblioteques no pensen a dissenyar serveis per a grans. Les bibliotecàries amb qui hem parlat, amb algunes excepcions, pensen que quan es parla de grans es vol dir els «vells», els «avis». Es proposen algunes línies de treball futures, especialment estudis d’usuaris i formació temàtica dels professionals. Es suggereix la necessitat de redactar un cos normatiu, i se’n fa una proposta.

Examinar

Enviaments recents