La subversió del llenguatge en l'individu postcolonial. La identitat al servei del poder

Abstract

[cat] La voluntat d’aquest treball és l’anàlisi de la construcció de la identitat individual i col·lectiva lligada a les literatures postcolonials, condicionada aquesta per la construcció d’un discurs polisemàntic -o d’estructura disseminada- i relacionat amb les textualitats que es desplacen i es transformen. A través dels estudis sobre els conceptes de saber, poder i veritat, vull mostrar el vincle que, mitjançant el llenguatge, infereix en la constitució d’un individu. Vull plantejar si la literatura comparada pot servir d’eina per a una possible reformulació d’aquesta, així com debatre sobre la creença inefable que hom pot ser posseïdor nat del llenguatge. També si, amb l’escenari donat, és possible la “descolonització” de la ment i una reconciliació amb el pensament postcolonial i, si és possible, quina podria ser la forma d’apropar-se i accedir-hi no només en la teoria, sinó en la societat.

[eng] The aim of this work is the analysis of the construction of individual and collective identity linked to postcolonial literatures, which is conditioned by the construction of a polysemmatic discourse -or disseminated structure- and related with the textualities that are displaced and transformed. Through the studies on the concepts of knowledge, power and truth, I want to show the bond that, through language, is inferred in the constitution of an individual. I want to ask whether comparative literature can serve as a tool for a possible reformulation of language, as well as to debate the ineffable belief that man can be the natural possessor of language. Also, with the given scenario, if it is possible the "decolonization" of the mind and a reconciliation with the postcolonial thought and, if it is possible, what could be the form of appropriation and access to it not only in theory, but also in society.