Cos i esport: lectures crítiques i genealògiques

Abstract

És ben sabut que l'esport constitueix un fenomen modern, sorgit a les darreries del segle XIX, quan l'època de la Belle époque entrava en un moment de crisi. Després d'uns inicis en què l'esport va assolir un tremp inequívocament regeneracionista, tot seguit va esdevenir un projecte d'abast universal a través dels Jocs Olímpics, amb la pretensió de moralitzar una joventut que freqüentava sovint tabernes, prostíbuls i teatres. Així, a partir dels Jocs celebrats a Atenes (1896), es va procedir a la restauració dels jocs clàssics que s'havien vingut disputant a la Grècia antiga des del segle VIII aC fins a les acaballes de l'Imperi Romà (finals del segle IV dC). Ben mirat, i de la mateixa manera que l'agonística atlètica dels certàmens grecs nasqué i es desenvolupà estretament associada al culte religiós, quelcom similar vindria a succeir en la modernitat. L'esport donaria lloc a una religió atlètica que voldria redimir el gènere humà de la crisi que s'havia vingut gestant a les darreries del segle XIX i que va esclatar, amb tota la seva violència, amb la Gran Guerra (1914-1918), una veritable tragèdia per a la vella Europa.