De la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918) a la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016): estudi de les segones opcions plantejades per Fabra

Abstract

Abans d’endinsar-nos en el contingut el treball, ens agradaria dedicar unes línies a parlar de la motivació personal que ens ha portat a estudiar aquest tema. Per fer-ho, hem de remuntar-nos als casos pràctics de l’assignatura de Llengua Catalana Estàndard: aquelles petites investigacions sobre diferents fenòmens ens van permetre descobrir que la llengua no és blanca o negra, sinó que té matisos i que, a banda de la normativa de Fabra, hi ha altres estudiosos que hi han fet les seves aportacions. Això ens va despertar l’interès per estudiar les gramàtiques. A més a més, a l’assignatura de Català Col·loquial i Anàlisi del Discurs, i amb el treball Aproximació al tractament del català col·loquial a les gramàtiques catalanes, vam poder continuar investigant les gramàtiques, la qual cosa ens va portar a interessar-nos encara més per aquest àmbit d’estudi i a veure clarament que era el que ens interessava més estudiar. Ara, davant la proposta que ens va fer la tutora, Neus Nogué, d’estudiar un tema tan interessant i necessari com el que presentem a continuació, no vam poder negar-nos-hi, i ja no només per poder continuar estudiant les gramàtiques, sinó perquè una de les obres centrals de la investigació havia de ser la nova gramàtica normativa de l’IEC, acabada de publicar.