Impacte de les sessions breus amb dispositius de retroalimentació per a l'adquisició i manteniment d'habilitats de Suport Vital Bàsic

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ. L’aturada càrdio-respiratòria (ACR) causa milers de defuncions anuals, i la majoria d’elles succeeixen fora de l’entorn hospitalari. Se sap que les probabilitats de supervivència a una ACR augmenten si es realitzen precoçment maniobres de reanimació-càrdiopulmonar (RCP). L’Atenció Primària és un àmbit extrahospitalari amb baixa prevalença d’ACR on els seus professionals han d’estar capacitats per realitzar una RCP de qualitat. Els dispositius de retroalimentació s’han demostrat ser útils en la formació de la RCP, així com sessions breus pel seu manteniment. Mai s’ha provat la seva utilitat en la formació continuada de la RCP a l’Atenció Primària.

HIPÒTESI. Les sessions breus amb retroalimentació visual milloren el manteniment de la tècnica de compressions de qualitat i ventilacions efectives en personal de l’Atenció Primària

OBJECTIUS. Comparar la qualitat de les compressions i ventilacions abans i després d'una formació breu amb diferents nivells de retroalimentació en professionals d’Atenció Primària. Validar els resultats obtinguts. Determinar si les diferències abans/després de la formació es mantenen en el temps (als 3 i 6 mesos). Valorar l’experiència del participant de les sessions breus amb retroalimentació.