Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231715
Inspecciones tributarias conjuntas transnacionales
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] La creciente internacionalización de las actividades económicas y la proliferación de estructuras transfronterizas han evidenciado las limitaciones del principio de territorialidad sobre el que se asientan los sistemas tributarios nacionales. La cooperación administrativa internacional en materia fiscal ha evolucionado desde los Convenios para evitar la Doble Imposición y el artículo 26 del Modelo OCDE, pasando por la Convención Multilateral de la OCDE sobre Asistencia Administrativa Mutua, hasta el intercambio automático de información. No obstante, la práctica ha demostrado que este intercambio, aun siendo esencial, resulta estructuralmente insuficiente para hacer frente al fraude fiscal internacional, poniendo de manifiesto la necesidad de avanzar hacia formas de cooperación más intensas en las que las Administraciones tributarias no solo se comuniquen, sino que actúen conjuntamente en el ejercicio de sus potestades de comprobación e investigación. Las inspecciones conjuntas en el marco de la Directiva (UE) 2021/514 —DAC 7— y el artículo 177 quinquies de la Ley General Tributaria constituyen la respuesta más ambiciosa a esta demanda. La presente tesis doctoral analiza esta figura desde una perspectiva jurídica, procedimental y comparada, con especial atención a su transposición al ordenamiento español y a los desafíos que plantea en términos de garantías del obligado tributario, eficacia administrativa y coordinación interestatal. La DAC 7 instauró las denominadas inspecciones conjuntas (joint audits) como un instrumento que va más allá del mero intercambio de información, habilitando a las autoridades de dos o más Estados miembros para desarrollar actuaciones inspectoras de forma conjunta sobre personas o entidades de interés común. Esta figura se diferencia de los controles simultáneos —en los que cada Administración actúa independientemente en su territorio— y de la presencia de funcionarios extranjeros (PAOE), que responde a un interés unilateral de obtención de información. El régimen del artículo 177 quinquies LGT presenta tres elementos estructurales centrales: el principio de territorialidad normativa, que obliga a los funcionarios a someterse a la legislación del Estado donde actúan sin poder ejercer competencias que excedan las de su propio ordenamiento; la exigencia de coordinación previa entre Administraciones, con nombramiento de un representante español responsable de las actuaciones en territorio nacional; y la obligación de elaborar un informe final que documente los hechos acordados y el régimen tributario aplicable, notificable al obligado tributario en el plazo de 60 días naturales. La tesis aborda también los límites de esta figura: la ausencia de un procedimiento administrativo común y la falta de obligación legal de resultado compartido —los Estados solo se comprometen a esforzarse por alcanzar una posición común— generan interrogantes relevantes sobre las garantías del obligado tributario, el derecho de defensa, el acceso al expediente y la eficacia jurídica del informe final en los procedimientos nacionales. En síntesis, las inspecciones conjuntas representan un hito en la evolución del Derecho tributario europeo hacia formas de cooperación que desafían los esquemas clásicos de soberanía fiscal, y cuyo desarrollo aplicativo y jurisprudencial será determinante para consolidar —o redefinir— su posición en el Derecho tributario internacional.
[cat] La creixent internacionalització de les activitats econòmiques i la proliferació d' estructures transfrontereres han evidenciat les limitacions del principi de territorialitat sobre el qual s' assenten els sistemes tributaris nacionals. La cooperació administrativa internacional en matèria fiscal ha evolucionat des dels Convenis per evitar la Doble Imposició i l' article 26 del Model OCDE, passant per la Convenció Multilateral de l' OCDE sobre Assistència Administrativa Mútua, fins a l' intercanvi automàtic d' informació. No obstant això, la pràctica ha demostrat que aquest intercanvi, tot i ser essencial, resulta estructuralment insuficient per fer front al frau fiscal internacional, posant de manifest la necessitat d' avançar cap a formes de cooperació més intenses en les quals les Administracions tributàries no només es comuniquin, sinó que actuïn conjuntament en l' exercici de les seves potestats de comprovació i investigació. Les inspeccions conjuntes en el marc de la Directiva (UE) 2021/514 —DAC 7— i l'article 177 quinquies de la Llei General Tributària constitueixen la resposta més ambiciosa a aquesta demanda. Aquesta tesi doctoral analitza aquesta figura des d' una perspectiva jurídica, procedimental i comparada, amb especial atenció a la seva transposició a l' ordenament espanyol i als desafiaments que planteja en termes de garanties de l' obligat tributari, eficàcia administrativa i coordinació interestatal. La DAC 7 va instaurar les denominades inspecciones conjuntes (joint audits) com a un instrument que va més enllà del simple intercanvi d’informació, habilitant les autoritats de dos o més Estats membres per desenvolupar actuacions inspectores de forma conjunta sobre persones o entitats d' interès comú. Aquesta figura es diferencia dels controls simultanis —en els quals cada Administració actua independentment en el seu territori—i de la presència de funcionaris estrangers (PAOE), que respon a un interès unilateral d'obtenció d'informació. El règim de l' article 177 quinquies LGT presenta tres elements estructurals centrals: el principi de territorialitat normativa, que obliga els funcionaris a sotmetre' s a la legislació de l' Estat on actuen sense poder exercir competències que excedeixin les del seu propi ordenament; l'exigència de coordinació prèvia entre Administracions, amb nomenament d'un representant espanyol responsable de les actuacions en territori nacional; i l' obligació d' elaborar un informe final que documenti els fets acordats i el règim tributari aplicable, notificable a l' obligat tributari en el termini de 60 dies naturals. La tesi aborda també els límits d'aquesta figura: l'absència d'un procediment administratiu comú i la manca d'obligació legal de resultat compartit —els Estats només es comprometen a esforçar-se per assolir una posició comuna— generen interrogants rellevants sobre les garanties de l'obligat tributari, el dret de defensa, l'accés a l'expedient i l'eficàcia jurídica de l'informe final en els procediments nacionals. En síntesi, les inspeccions conjuntes representen una fita en l'evolució del Dret tributari europeu cap a formes de cooperació que desafien els esquemes clàssics de sobirania fiscal, i el desenvolupament aplicatiu i jurisprudencial de la qual serà determinant per consolidar —o redefinir— la seva posició en el Dret tributari internacional.
[eng] The growing internationalisation of economic activities and the proliferation of cross-border structures have highlighted the limitations of the principle of territoriality on which national tax systems are based. International administrative cooperation in tax matters has evolved from the Double Taxation Treaties and Article 26 of the OECD Model, through the OECD Multilateral Convention on Mutual Administrative Assistance, to the automatic exchange of information. However, practice has shown that this exchange, although essential, is structurally insufficient to deal with international tax fraud, highlighting the need to move towards more intense forms of cooperation in which tax administrations not only communicate, but act jointly in the exercise of their powers of verification and investigation. Joint audits under Directive (EU) 2021/514 (DAC 7) and Article 177 quinquies of the General Tax Law are the most ambitious response to this demand. This doctoral thesis analyses this figure from a legal, procedural and comparative perspective, with special attention to its transposition into Spanish law and the challenges it poses in terms of guarantees for the taxpayer, administrative efficiency and interstate coordination. DAC 7 established the joint audit as an instrument that goes beyond the mere exchange of information, empowering the authorities of two or more Member States to carry out joint audit actions on persons or entities of common interest. This figure differs from simultaneous controls – in which each Administration acts independently in its territory – and from the presence of foreign officials (PAOE), which responds to a unilateral interest in obtaining information. The regime of Article 177 quinquies LGT has three central structural elements: the principle of normative territoriality, which obliges civil servants to submit to the legislation of the State where they act without being able to exercise powers that exceed those of their own legal system; the requirement of prior coordination between Administrations, with the appointment of a Spanish representative responsible for actions in national territory; and the obligation to prepare a final report documenting the agreed facts and the applicable tax regime, notifiable to the taxpayer within 60 calendar days. The thesis also addresses the limits of this figure: the absence of a common administrative procedure and the lack of a legal obligation of shared result – States only commit themselves to strive to reach a common position – generate relevant questions about the guarantees of the taxpayer, the right of defence, access to the file and the legal effectiveness of the final report in national procedures. In summary, joint audits represent a milestone in the evolution of European tax law towards forms of cooperation that challenge the classic schemes of fiscal sovereignty, and whose application and jurisprudential development will be decisive in consolidating – or redefining – their position in international tax law.
[cat] La creixent internacionalització de les activitats econòmiques i la proliferació d' estructures transfrontereres han evidenciat les limitacions del principi de territorialitat sobre el qual s' assenten els sistemes tributaris nacionals. La cooperació administrativa internacional en matèria fiscal ha evolucionat des dels Convenis per evitar la Doble Imposició i l' article 26 del Model OCDE, passant per la Convenció Multilateral de l' OCDE sobre Assistència Administrativa Mútua, fins a l' intercanvi automàtic d' informació. No obstant això, la pràctica ha demostrat que aquest intercanvi, tot i ser essencial, resulta estructuralment insuficient per fer front al frau fiscal internacional, posant de manifest la necessitat d' avançar cap a formes de cooperació més intenses en les quals les Administracions tributàries no només es comuniquin, sinó que actuïn conjuntament en l' exercici de les seves potestats de comprovació i investigació. Les inspeccions conjuntes en el marc de la Directiva (UE) 2021/514 —DAC 7— i l'article 177 quinquies de la Llei General Tributària constitueixen la resposta més ambiciosa a aquesta demanda. Aquesta tesi doctoral analitza aquesta figura des d' una perspectiva jurídica, procedimental i comparada, amb especial atenció a la seva transposició a l' ordenament espanyol i als desafiaments que planteja en termes de garanties de l' obligat tributari, eficàcia administrativa i coordinació interestatal. La DAC 7 va instaurar les denominades inspecciones conjuntes (joint audits) com a un instrument que va més enllà del simple intercanvi d’informació, habilitant les autoritats de dos o més Estats membres per desenvolupar actuacions inspectores de forma conjunta sobre persones o entitats d' interès comú. Aquesta figura es diferencia dels controls simultanis —en els quals cada Administració actua independentment en el seu territori—i de la presència de funcionaris estrangers (PAOE), que respon a un interès unilateral d'obtenció d'informació. El règim de l' article 177 quinquies LGT presenta tres elements estructurals centrals: el principi de territorialitat normativa, que obliga els funcionaris a sotmetre' s a la legislació de l' Estat on actuen sense poder exercir competències que excedeixin les del seu propi ordenament; l'exigència de coordinació prèvia entre Administracions, amb nomenament d'un representant espanyol responsable de les actuacions en territori nacional; i l' obligació d' elaborar un informe final que documenti els fets acordats i el règim tributari aplicable, notificable a l' obligat tributari en el termini de 60 dies naturals. La tesi aborda també els límits d'aquesta figura: l'absència d'un procediment administratiu comú i la manca d'obligació legal de resultat compartit —els Estats només es comprometen a esforçar-se per assolir una posició comuna— generen interrogants rellevants sobre les garanties de l'obligat tributari, el dret de defensa, l'accés a l'expedient i l'eficàcia jurídica de l'informe final en els procediments nacionals. En síntesi, les inspeccions conjuntes representen una fita en l'evolució del Dret tributari europeu cap a formes de cooperació que desafien els esquemes clàssics de sobirania fiscal, i el desenvolupament aplicatiu i jurisprudencial de la qual serà determinant per consolidar —o redefinir— la seva posició en el Dret tributari internacional.
[eng] The growing internationalisation of economic activities and the proliferation of cross-border structures have highlighted the limitations of the principle of territoriality on which national tax systems are based. International administrative cooperation in tax matters has evolved from the Double Taxation Treaties and Article 26 of the OECD Model, through the OECD Multilateral Convention on Mutual Administrative Assistance, to the automatic exchange of information. However, practice has shown that this exchange, although essential, is structurally insufficient to deal with international tax fraud, highlighting the need to move towards more intense forms of cooperation in which tax administrations not only communicate, but act jointly in the exercise of their powers of verification and investigation. Joint audits under Directive (EU) 2021/514 (DAC 7) and Article 177 quinquies of the General Tax Law are the most ambitious response to this demand. This doctoral thesis analyses this figure from a legal, procedural and comparative perspective, with special attention to its transposition into Spanish law and the challenges it poses in terms of guarantees for the taxpayer, administrative efficiency and interstate coordination. DAC 7 established the joint audit as an instrument that goes beyond the mere exchange of information, empowering the authorities of two or more Member States to carry out joint audit actions on persons or entities of common interest. This figure differs from simultaneous controls – in which each Administration acts independently in its territory – and from the presence of foreign officials (PAOE), which responds to a unilateral interest in obtaining information. The regime of Article 177 quinquies LGT has three central structural elements: the principle of normative territoriality, which obliges civil servants to submit to the legislation of the State where they act without being able to exercise powers that exceed those of their own legal system; the requirement of prior coordination between Administrations, with the appointment of a Spanish representative responsible for actions in national territory; and the obligation to prepare a final report documenting the agreed facts and the applicable tax regime, notifiable to the taxpayer within 60 calendar days. The thesis also addresses the limits of this figure: the absence of a common administrative procedure and the lack of a legal obligation of shared result – States only commit themselves to strive to reach a common position – generate relevant questions about the guarantees of the taxpayer, the right of defence, access to the file and the legal effectiveness of the final report in national procedures. In summary, joint audits represent a milestone in the evolution of European tax law towards forms of cooperation that challenge the classic schemes of fiscal sovereignty, and whose application and jurisprudential development will be decisive in consolidating – or redefining – their position in international tax law.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
JIMÉNEZ LÓPEZ, Alejandro. Inspecciones tributarias conjuntas transnacionales. [consulted: 26 of September of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231715