Desinències nominals llatines arcaiques: anàlisi diacrònica des del protoindoeuropeu i fonts

Abstract

Aquest treball té l’objectiu de recopilar i d’analitzar lingüísticament totes les desinències més arcaiques dels casos de les cinc declinacions llatines. En primera instància, es presenten les inscripcions epigràfiques llatines, que comprenen des del segle VII aC fins al IV aC, i les dues obres dels gramàtics llatins Marc Terenci Varró i Màrius Victorí, de les quals se’n recullen les desinències arcaiques. A continuació, s’explica l’origen protoindoeuropeu de les desinències antigues del llatí, per entendre'n la formació i evolució. Després de fer la recopilació de les desinències, es duu a terme una anàlisi lingüística des del protoindoeuropeu fins al llatí clàssic, de manera que es puguin comprendre les diverses variants testimoniades. Finalment, amb totes aquestes dades s’elaboren els paradigmes de les desinències llatines arcaiques, per exposar-les en una taula d’una manera més visual.