Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231032
Representaciones sociales de la cultura cafetera y de la patrimonialización del Paisaje Cultural Cafetero colombiano en el turismo
Títol de la revista
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación doctoral explora las representaciones sociales de la cultura cafetera y la patrimonialización del Paisaje Cultural Cafetero Colombiano (PCCC) en el contexto del turismo. Siguiendo un enfoque plurimetodológico, el estudio se organiza en tres capítulos que analizan las perspectivas de empresarios del turismo, pobladores locales y turistas. El Capítulo I presenta el marco teórico y metodológico, se definen los objetivos del estudio y se contextualiza la investigación a partir de la trayectoria histórica de la cultura cafetera. Además, se describe la zona de estudio y se justifica la relevancia del tema en el ámbito del turismo y la gestión patrimonial. El Capítulo II se centra en identificar y analizar las representaciones sociales de la cultura cafetera y de la patrimonialización del PCCC de los empresarios del sector turístico del PCCC. A través de observación participante, análisis multimodal y análisis de contenido de dibujos realizados por estos actores, se identifican procesos de objetivación y anclaje en sus discursos y estrategias comerciales. Como contribución teórica, se propone una clasificación de las representaciones sociales en tres categorías: arcaicas, residuales y emergentes, las cuales complementan las tipologías propuestas por Serge Moscovici (1979) y explican la coexistencia de narrativas sobre el PCCC en el turismo. En el Capítulo III se analizan las representaciones sociales de la cultura cafetera y de la patrimonialización del PCCC desde la perspectiva de pobladores y turistas, se evalúan las condiciones de producción y los campos de representación, información y actitud. Se realiza un análisis comparativo de los tres grupos estudiados, identificando al campesino y la finca cafetera como núcleos representacionales centrales. Al final del documento, se presentan conclusiones y recomendaciones para la gestión del PCCC, con énfasis en su conservación y puesta en valor. Metodológicamente, se adoptó un enfoque multimodal cuali-cuantitativo, combinando análisis de sitios web turísticos, observación participante, dibujos, entrevistas, encuestas y trabajo de campo. Esta triangulación permitió examinar la construcción de representaciones sociales a través de distintos formatos (texto, imagen, audio y video). Los hallazgos evidencian que las representaciones sociales analizadas no son estáticas, sino que evolucionan mediante la integración de nuevas ideas sin eliminar completamente las anteriores en un proceso de unión de viejas y nuevas ideas. La clasificación de representaciones sociales en arcaicas, residuales y emergentes resulta clave para entender la relación entre turismo y patrimonio. Estas nuevas categorías permiten explicar la yuxtaposición y evolución de ideas sobre un mismo objeto representacional a lo largo del tiempo, mostrando cómo las RS mutan al incorporar nuevas ideas, que se entrelazan con conceptos preexistentes a través del proceso de anclaje. Esta superposición de representaciones permite que los actores del turismo construyan narrativas turísticas que combinan elementos históricos, culturales y estéticos. Los resultados muestran que el núcleo figurativo de la cultura cafetera se mantiene estable en las representaciones sociales, mientras que los elementos periféricos varían en función de las dinámicas económicas y turísticas. Esta flexibilidad permite a los empresarios, pobladores y turistas, seleccionar y articular diferentes significados en torno a la cultura cafetera y al PCCC, adaptando sus narrativas según sus necesidades. En términos aplicados, este estudio contribuye al conocimiento sobre la patrimonialización del PCCC y ofrece recomendaciones para su gestión, enfatiza la necesidad de integrar el estudio de las representaciones sociales en estrategias de turismo sostenible y gestión del patrimonio mundial.
[eng] This doctoral research examines the social representations of coffee culture and the heritage-making of the Colombian Coffee Cultural Landscape (PCCC) in the context of tourism. Using a plurimethodological approach, the study analyzes the perspectives of tourism entrepreneurs, local residents, and tourists across three chapters. Chapter I establishes the theoretical and methodological framework, defines objectives, and contextualizes the study within the historical trajectory of coffee culture. It also describes the study area and highlights the relevance of the topic for tourism and heritage management. Chapter II focuses on the social representations of coffee culture and the PCCC among tourism entrepreneurs. Through participant observation, multimodal analysis, and content analysis of drawings, the study identifies objectification and anchoring processes in their narratives and commercial strategies. A classification of social representations into archaic, residual, and emerging categories is proposed, complementing Moscovici’s (1979) typologies and explaining the coexistence of multiple narratives about the PCCC in tourism. Chapter III examines social representations from the perspectives of residents and tourists, assessing production conditions and representation, information, and attitude fields. A comparative analysis of the three groups identifies the farmer and the coffee farm as central representational cores. The study concludes with recommendations for managing the PCCC, emphasizing conservation and enhancement. Methodologically, a qualitative-quantitative multimodal approach is employed, integrating website analysis, participant observation, drawings, interviews, surveys, and fieldwork. This triangulation reveals that social representations are dynamic, evolving by integrating new ideas while retaining older ones. The classification of social representations into archaic, residual, and emerging categories clarifies the relationship between tourism and heritage, showing how representations change over time by incorporating new concepts through anchoring. This overlapping of representations allows tourism stakeholders to construct narratives that blend historical, cultural, and aesthetic elements. Findings indicate that while the figurative core of coffee culture remains stable, peripheral elements shift with economic and tourism dynamics. This flexibility enables entrepreneurs, residents, and tourists to adapt and articulate different meanings of coffee culture and the PCCC according to their needs. This study contributes to understanding the heritage-making of the PCCC and underscores the importance of integrating social representations into sustainable tourism and heritage management strategies.
[cat+ Aquesta recerca doctoral explora les representacions socials de la cultura del cafè i la patrimonialització del Paisatge Cultural del Cafè Colòmbià (PCCC) en el context del turisme. Seguint un enfocament multimetodològic, l'estudi s'organitza en tres capítols que analitzen les perspectives dels emprenedors turístics, la població local i els turistes. El Capítol I presenta el marc teòric i metodològic, defineix els objectius de l'estudi i contextualitza la recerca basant-se en la trajectòria històrica de la cultura del cafè. A més, es descriu l'àrea d'estudi i es justifica la rellevància del tema en l'àmbit del turisme i la gestió del patrimoni. El Capítol II se centra en identificar i analitzar les representacions socials de la cultura del cafè i el patrimoni del PCCC dels emprenedors del sector turístic del PCCC. Mitjançant l'observació participativa, l'anàlisi multimodal i l'anàlisi de contingut dels dibuixos fets per aquests actors, s'identifiquen processos d'objectificació i ancoratge en els seus discursos i estratègies comercials. Com a contribució teòrica, es proposa una classificació de les representacions socials en tres categories: arcaica, residual i emergent, que complementen les tipologies proposades per Serge Moscovici (1979) i expliquen la coexistència de narratives sobre el PCCC en el turisme. El Capítol III analitza les representacions socials de la cultura del cafè i la patrimonialització del PCCC des de la perspectiva dels residents i turistes, avalua les condicions de producció i els camps de representació, informació i actitud. Es realitza una anàlisi comparativa dels tres grups estudiats, identificant el camperol i la finca de cafè com a nuclis representacionals centrals. Al final del document, es presenten conclusions i recomanacions per a la gestió del PCCC, amb èmfasi en la seva conservació i millora. Metodològicament, es va adoptar un enfocament multimodal qualitatiu-quantitatiu, que combina anàlisi de llocs web turístics, observació participant, dibuixos, entrevistes, enquestes i treball de camp. Aquesta triangulació va permetre examinar la construcció de representacions socials a través de diferents formats (text, imatge, àudio i vídeo). Els resultats mostren que les representacions socials analitzades no són estàtiques, sinó que evolucionen mitjançant la integració de noves idees sense eliminar completament les anteriors en un procés d'unió d'idees antigues i noves. La classificació de les representacions socials com a arcaïques, residuals i emergents és clau per entendre la relació entre turisme i patrimoni. Aquestes noves categories ens permeten explicar la yuxtaposició i evolució d'idees sobre el mateix objecte representacional al llarg del temps, mostrant com la SR muta quan incorpora noves idees, que s'entrellaçen amb conceptes preexistents a través del procés d'ancoratge. Aquesta superposició de representacions permet als actors turístics construir narratives turístiques que combinen elements històrics, culturals i estètics. Els resultats mostren que el nucli figuratiu de la cultura del cafè es manté estable en les representacions socials, mentre que els elements perifèrics varien segons la dinàmica econòmica i turística. Aquesta flexibilitat permet a emprenedors, residents i turistes seleccionar i articular diferents significats al voltant de la cultura del cafè i el PCCC, adaptant les seves narratives segons les seves necessitats. En termes aplicats, aquest estudi contribueix al coneixement sobre el patrimoni del PCCC i ofereix recomanacions per a la seva gestió, subratllant la necessitat d'integrar l'estudi de les representacions socials en les estratègies de turisme sostenible i la gestió del patrimoni mundial.
[eng] This doctoral research examines the social representations of coffee culture and the heritage-making of the Colombian Coffee Cultural Landscape (PCCC) in the context of tourism. Using a plurimethodological approach, the study analyzes the perspectives of tourism entrepreneurs, local residents, and tourists across three chapters. Chapter I establishes the theoretical and methodological framework, defines objectives, and contextualizes the study within the historical trajectory of coffee culture. It also describes the study area and highlights the relevance of the topic for tourism and heritage management. Chapter II focuses on the social representations of coffee culture and the PCCC among tourism entrepreneurs. Through participant observation, multimodal analysis, and content analysis of drawings, the study identifies objectification and anchoring processes in their narratives and commercial strategies. A classification of social representations into archaic, residual, and emerging categories is proposed, complementing Moscovici’s (1979) typologies and explaining the coexistence of multiple narratives about the PCCC in tourism. Chapter III examines social representations from the perspectives of residents and tourists, assessing production conditions and representation, information, and attitude fields. A comparative analysis of the three groups identifies the farmer and the coffee farm as central representational cores. The study concludes with recommendations for managing the PCCC, emphasizing conservation and enhancement. Methodologically, a qualitative-quantitative multimodal approach is employed, integrating website analysis, participant observation, drawings, interviews, surveys, and fieldwork. This triangulation reveals that social representations are dynamic, evolving by integrating new ideas while retaining older ones. The classification of social representations into archaic, residual, and emerging categories clarifies the relationship between tourism and heritage, showing how representations change over time by incorporating new concepts through anchoring. This overlapping of representations allows tourism stakeholders to construct narratives that blend historical, cultural, and aesthetic elements. Findings indicate that while the figurative core of coffee culture remains stable, peripheral elements shift with economic and tourism dynamics. This flexibility enables entrepreneurs, residents, and tourists to adapt and articulate different meanings of coffee culture and the PCCC according to their needs. This study contributes to understanding the heritage-making of the PCCC and underscores the importance of integrating social representations into sustainable tourism and heritage management strategies.
[cat+ Aquesta recerca doctoral explora les representacions socials de la cultura del cafè i la patrimonialització del Paisatge Cultural del Cafè Colòmbià (PCCC) en el context del turisme. Seguint un enfocament multimetodològic, l'estudi s'organitza en tres capítols que analitzen les perspectives dels emprenedors turístics, la població local i els turistes. El Capítol I presenta el marc teòric i metodològic, defineix els objectius de l'estudi i contextualitza la recerca basant-se en la trajectòria històrica de la cultura del cafè. A més, es descriu l'àrea d'estudi i es justifica la rellevància del tema en l'àmbit del turisme i la gestió del patrimoni. El Capítol II se centra en identificar i analitzar les representacions socials de la cultura del cafè i el patrimoni del PCCC dels emprenedors del sector turístic del PCCC. Mitjançant l'observació participativa, l'anàlisi multimodal i l'anàlisi de contingut dels dibuixos fets per aquests actors, s'identifiquen processos d'objectificació i ancoratge en els seus discursos i estratègies comercials. Com a contribució teòrica, es proposa una classificació de les representacions socials en tres categories: arcaica, residual i emergent, que complementen les tipologies proposades per Serge Moscovici (1979) i expliquen la coexistència de narratives sobre el PCCC en el turisme. El Capítol III analitza les representacions socials de la cultura del cafè i la patrimonialització del PCCC des de la perspectiva dels residents i turistes, avalua les condicions de producció i els camps de representació, informació i actitud. Es realitza una anàlisi comparativa dels tres grups estudiats, identificant el camperol i la finca de cafè com a nuclis representacionals centrals. Al final del document, es presenten conclusions i recomanacions per a la gestió del PCCC, amb èmfasi en la seva conservació i millora. Metodològicament, es va adoptar un enfocament multimodal qualitatiu-quantitatiu, que combina anàlisi de llocs web turístics, observació participant, dibuixos, entrevistes, enquestes i treball de camp. Aquesta triangulació va permetre examinar la construcció de representacions socials a través de diferents formats (text, imatge, àudio i vídeo). Els resultats mostren que les representacions socials analitzades no són estàtiques, sinó que evolucionen mitjançant la integració de noves idees sense eliminar completament les anteriors en un procés d'unió d'idees antigues i noves. La classificació de les representacions socials com a arcaïques, residuals i emergents és clau per entendre la relació entre turisme i patrimoni. Aquestes noves categories ens permeten explicar la yuxtaposició i evolució d'idees sobre el mateix objecte representacional al llarg del temps, mostrant com la SR muta quan incorpora noves idees, que s'entrellaçen amb conceptes preexistents a través del procés d'ancoratge. Aquesta superposició de representacions permet als actors turístics construir narratives turístiques que combinen elements històrics, culturals i estètics. Els resultats mostren que el nucli figuratiu de la cultura del cafè es manté estable en les representacions socials, mentre que els elements perifèrics varien segons la dinàmica econòmica i turística. Aquesta flexibilitat permet a emprenedors, residents i turistes seleccionar i articular diferents significats al voltant de la cultura del cafè i el PCCC, adaptant les seves narratives segons les seves necessitats. En termes aplicats, aquest estudi contribueix al coneixement sobre el patrimoni del PCCC i ofereix recomanacions per a la seva gestió, subratllant la necessitat d'integrar l'estudi de les representacions socials en les estratègies de turisme sostenible i la gestió del patrimoni mundial.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
SALDARRIAGA RAMÍREZ, Carolina. Representaciones sociales de la cultura cafetera y de la patrimonialización del Paisaje Cultural Cafetero colombiano en el turismo. [consulted: 18 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231032