Dialèctica del límit: el problema del límit en la Ciència de la Lògica de Hegel

Abstract

Aquest treball té l’objectiu d’examinar la possibilitat de considerar la dialèctica del límit com a moment transversal de la Lògica de Hegel. L’interès de dur a terme aquesta tasca radica en el fet de què obre un posicionament interpretatiu de la filosofia de Hegel respecte el qual el sistema mateix presenta una gran inestabilitat la qual desemboca a una obertura i per tant a una impossibilitat de clausura del sistema mateix. Aquesta conseqüència remet a temes tals com la fi o fracàs del programa de l’Idealisme Alemany o a l’inici del paradigma contemporani protagonitzat per propostes com les de Heidegger, Wittgenstein, Gadamer o Derrida. Hi ha investigadors de l’obra de Hegel que han defensat un posicionament pròxim al que pretenem desenvolupar, com ara Dieter Henrich que ha atribuït aquesta inestabilitat a la mobilitat dialèctica o especulativa, atribuint-la a l’efectivitat de la negació determinada vinculada al motor dialèctic mateix. La nostra proposta consisteix en examinar la dialèctica del límit - que en el fons és la vessant negativa del moviment de la determinació - no només com a un moment més dins de la Lògica , sinó com el lloc on s’origina la dialèctica mateixa tal i com Hegel la caracteritza i del pensament especulatiu en general.