Màster Oficial - Pensament Contemporani i Tradició Clàssica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/172099

Treballs Finals del Màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 19 de 19

Perspectivas medievales sobre la fortuna: el caso de Guillermo de Ockham
(2025-11) Zapata Pedrosa, Marc; Sánchez de León Serrano, José Ma. (José María), 1981-
Los objetivos que se busca cumplir con este trabajo son los siguientes: en primer lugar, tratar de reconstruir la teoría ockhamista del azar, seleccionando los textos significativos al respecto y poniéndolos en común. En segundo lugar, explicitar qué conceptos, además de la propia idea del azar, emplea Ockham para dar razón de los fenómenos fortuitos. En tercer lugar, se intentará descubrir cual es la relación del Venerabilis Inceptor con Aristóteles en lo que respecta a nuestro objeto de estudio: en qué sentido Ockham sigue al Estagirita, y en qué sentido abandona su planteamiento. Finalmente, como cuarto objetivo, el trabajo se propone esclarecer cual es la posición de Ockham frente al resto de propuestas de la escolástica medieval cristiana sobre el azar como problema filosófico. En definitiva, el trabajo tratará de dar respuesta a las cuatro preguntas siguientes: ¿Qué piensa Ockham sobre el azar? ¿Qué conceptos emplea para desarrollar su teoría del azar? ¿Qué relación guarda con Aristóteles? ¿Qué relación guarda con sus contemporáneos?
La rebelión. Una aproximación a partir del texto de Albert Camus El hombre rebelde (L’Homme révolté)
(2024-11) Marí Escanellas, Jorge; Gómez Villar, Antonio
[spa] El presente trabajo propone una aproximación a la rebelión, una acción que se intuye singular, pero también controvertida. Pues, determinada a combatir el sufrimiento humano, la opresión y la sumisión, llevada al límite de su coherencia en ocasiones se torna liberticida cuando no abiertamente homicida. Este análisis se orienta a responder una doble pregunta que tiene su base en el texto de Albert Camus El hombre rebelde: las condiciones de posibilidad de surgimiento de una acción rebelde y la viabilidad de una mesura, unos límites que impidan que se vuelva contra su vocación libertaria. El estudio desarrolla un esquema conceptual, arropado con ejemplos, con el fin de desambiguar y precisar en qué consiste dicha acción. Se evidencia que la rebelión es, esencialmente, un acto afirmativo, creador y efímero. No es, por ello, una acción tal que pueda ser referenciada a unos hitos que la anticipen o la limiten. Pero esa misma ausencia de una razón superior anula toda posibilidad de ser instigada o justificada. En rigor, una rebelión no podrá ser objeto de propaganda ideológica o de un proselitismo doctrinario que requiera adeptos incondicionales, por lo que otras acciones de insumisión y revuelta, revolucionarias o reaccionarias, no habrían de ser llamadas, propiamente, rebeliones.
Imaginaris de la ciutat verda. El dualisme Natura-Cultura en la producció de verd urbà a la Barcelona contemporània
(2024-11) Ribes i Villanueva, Andreu; Gómez Villar, Antonio
[cat] Avui ja és un lloc comú l’advertència sobre el dualisme modern a l’hora de considerar el binomi Natura-Cultura. Un important ventall de disciplines han revisat els seus pressupòsits ontològics i epistemològics per dissoldre aquesta bretxa ecològica. En paral·lel, ha agafat força una tendència cap a la ‘renaturalització’ de les ciutats, fent de l’espai verd la punta de llança de l’urbanisme contemporani. Però, s’ha revisat l’estructura conceptual que sosté les intervencions urbanes de les últimes dècades? Des de quins imaginaris socials de la Naturalesa s’està projectant l’espai verd d’avui en dia? Des d’una mirada interdisciplinària entre filosofia i urbanisme, aquesta recerca intenta desgranar aquest imaginari a través d’una anàlisi de diversos planejaments urbans de Barcelona. Els binomis tàctica-estratègia de Michel De Certeau i mecànic-orgànic de Carolyn Merchant fan de guia per extreure la manera en què es concep la Natura des de la pràctica de l’urbanisme i entendre quin imaginari sosté la ciutat verda contemporània.
Fichte: en torno a la Historia y su concepto
(2024-11) Vázquez Moreno, Alejandro; Turró, Salvi, 1956-
A pesar del florecimiento de los estudios fichteanos acaecido en las últimas décadas, no puede decirse, en rigor, que se haya abordado de forma conjunta, y con la atención que nos parece que merece, la conceptualización histórica de Fichte. La presente investigación aspira a colmar parte de esta laguna, ofreciendo un enfoque conceptual de su programa histórico. El aporte teórico de este estudio se centra, especialmente, en el sentido moral que permea su acercamiento al fenómeno histórico. A este fin, se asume una continuidad de los principios trascendentales en su aplicación a la realidad. Se argumenta, des del principio, que una adecuada comprensión de la Historia exige, para Fichte, dos niveles distintos de reflexión: uno a priori y otro empírico. Al mismo tiempo, se defiende, en el marco de una concepción del mundo como manifestación de lo absoluto, la necesaria intervención de lo moral en la Historia. Para ello, se parte de la modificación llevada a cabo en la distinción entre lo jurídico y lo moral, de la doctrina de la intersubjetividad, del horizonte cosmopolita, así como del papel que en todo esto juegan la educación, la razón y el futuro.
Diferències en les filosofies de la història de Hegel i Benjamin
(2023) Clarà Planas, Alejandro; Turró, Salvi, 1956-
La hipòtesi del treball és que Hegel planteja amb exactitud el sentit en el qual es pot pensar una història universal però Benjamin, mantenint aquest concepte, el separa d’una necessària idea de progrés. Per contrastar aquesta hipòtesi, s’ha seguit una metodologia d’anàlisi dels textos més propers a aquesta disciplina en ambdós autors. D’entre tots aquests textos, convé destacar-ne dos en la introducció: Sobre el concepte d’història, de Walter Benjamin, en la exhaustiva i gran traducció de Flâneur, i La razón en la historia, de Hegel, en una gran traducció per l’edició Hora H. L’autor d’aquest treball és conscient de que existeix també una traducció al català d’aquesta obra per edicions 62. Però tenint en propietat la traducció al castellà i sent un text que ha requerit tantes lectures, l’accessibilitat l’ha decantat per treballar el text en castellà. Això, però, no treu que totes les cites de l’obra es facin en l’edició catalana. L’autor només ha traduït del castellà aquelles obres de les què encara manca una traducció oficial al català. Un altre aspecte a destacar de les fonts bibliogràfiques és que no s’ha pogut accedir directament a les edicions crítiques en alemany de les obres tractades, així que les referències es faran directament a les traduccions. Sense dubte, és un fet lamentable, però que amb el temps pot ser fixat. Dilucidar les complexes concepcions de la història que guarden els dos autors ha estat, aquest cop, la primera de les necessitats. De fet, la sobrietat d’aquesta introducció només es deu també a aquesta necessitat.
Walter Benjamin y la escritura disruptiva. Sobre la condición crítica de la filosofía y el arte en el tardo-capitalismo
(2023) Castillo Ávila, Mario; Kuffer, Paula
La elaboración crítica benjaminiana - y consecuentemente la ontologización de los restos que nos planteamos en nuestro ensayo - es generada en la dirección intencional de la conjura9 y el montaje de fragmentos que nos devuelven la mirada como entes vivos. Por lo tanto es preciso que en estos breves momentos de alumbramiento dialéctico se redistribuya el espacio justo antes de perderlo para siempre en la más absoluta oscuridad. Considerando este destello en su proyección espacial, observaremos que este alumbra desde su zenit un espacio a su alrededor y en todas direcciones, abarcando múltiples ángulos y proyectando simultáneamente una inagotable fuente lumínica multidireccional. Esta es propuesta desde sus límites formales autogenerados en un proceso que es simultáneamente propositivo y discontinuo, en tanto que interruptor de la oscuridad de la que surge en primer lugar. Imaginemos por momentos la iluminación escritural benjaminiana elaborada en el tejido temporal: esta no solo nos permite recobrar partes del pasado, sino también leer el futuro que hay en él. La forma sistemática que subyace a la articulación discursiva de Benjamin genera una tensión irreductible entre múltiples coordenadas temporales, evidenciando la diferencia entre el discurso temporal cerrado de la memoria de infancia proustiana y la múltiple espontaneidad plástica del recuerdo, del cuaderno de notas, del diario y del apunte fragmentario, que Benjamin continuaría elaborando de manera irregular pero constante hasta el oscuro final de sus días.
Filosofia, injustícia i solidaritat. Una revisió de l’obra i el pensament de Max Horkheim
(2023) Knudsen Esquerda, Steen; Rius Santamaria, Carles, 1963-; Castilla Cerezo, Antonio, 1971-
[cat] Aquest estudi consisteix en una revisió de l'obra de Max Horkheimer a partir del concepte d’injustícia, el qual unifica tot el pensament de l'autor. Consta de diverses seccions: la primera, un exercici d'història de la filosofia des d'on interrogarem la interpretació clàssica de l'obra de l'autor i introduirem la nostra proposta de revisió. Aquesta proposta es demostrarà en les tres seccions restants: la secció segona, dedicada a la relació entre injustícia i història, i que tindrà com a elements principals la seva interpretació marxista i la crítica a la idea de progrés històric; la tercera, centrada en la relació entre filosofia i injustícia, que treballarà a partir del binomi horkheimerià entre metafísica i materialisme; i la quarta, que presentarà l'anhel de justícia en el pensament de Horkheimer, posarà en relació la filosofia i la religió, i conclourà així la revisió unitària que proposàvem. Paral·lelament a aquestes seccions discorreran dos excursos que presentaran el debat entre Walter Benjamin i Horkheimer sobre la redempció històrica, i que ens permetran finalment exposar el lloc del concepte de solidaritat política en el pensament del darrer com a nucli final de la nostra interpretació.
« Il faut que l’oblitération chante » El cant com a resposta estètico-ètica en el pensament d’Emmanuel Lévinas
(2023) Galofré Claret, Berta; Esquirol i Calaf, Josep M., 1963-
[cat] Aquest treball té com a objectiu estudiar la noció de cant en el pensament estètic d’Emmanuel Lévinas. A través de la lectura d’aquells textos, publicats entre 1947 i 1990, que el pensador lituà va dedicar a la qüestió de la creació artística, es vol deduir si el cant esdevé una resposta privilegiada enfront del dolor per la seva capacitat expressiva de fer conscient la finitud i la vulnerabilitat humana. Més concretament, l’objectiu d’aquest treball és desxifrar l’afirmació “Il faut que l’oblitération chante” que Lévinas va sentenciar a propòsit de l’art de l’obliteració. També classificar els escrits dedicats a l’estètica i determinar el valor d’aquests com un complement per la comprensió de la seva proposta ètica.
L’ a priori de la comunicabilitat: el sentit comú, entre Kant i Arendt
(2023) Hoogeveen González, Teresa; Turró, Salvi, 1956-
El projecte crític d’Immanuel Kant va acabar abastant un període de quasi vint anys, durant els quals la pregunta per les possibilitats i els límits de les facultats humanes va ocupar el centre del seu pensament. El fet és que, a mesura que avançava la investigació i s’anaven fent més complexes les preguntes, el filòsof de Königsberg també començava a analitzar qüestions culturals, antropològiques i històriques; en aquestes, el centre ja no es troba ni en el coneixement científic ni en l’home com a individu, sinó en el sentiment humà del plaer del món que és en tant que apareix, i de la rellevància d’aquest de cara a pensar els homes en relació els uns amb els altres. Semblaria, doncs, que començava a dibuixar-se la necessitat de respondre críticament a la necessitat de la intersubjectivitat, tant per motius de caire especulatiu—refutar definitivament tant a dogmàtics com a escèptics—com per establir una forma de relació intersubjectiva que assegurés, des dels seus inicis, la llibertat i la igualtat dels homes.
Cos, ànima i casa. Construcció i situació del concepte d’oikonomia en el pensament de Xenofont
(2022) Mazoteras i Miras, Max; Monserrat i Molas, Josep, 1967-
Aquest treball pretén ser una proposta de lectura de l’Econòmic de Xenofont, on es mostrin els temes i conceptes fonamentals que travessen aquesta obra, a través de l’estudi del problema de la definició d’oikonomia o, cosa que és el mateix, del seguiment de la generació d’aquest concepte a l’obra en qüestió. A més, mostrarem la relació d’aquest concepte amb la resta de sectors del pensament de Xenofont, indicant així la situació de l’oikonomia en el conjunt de sabers. Probablement, al lector li semblarà un projecte estrany: per què una proposta de lectura, i no ja una lectura, en format sistemàtic o de comentari, de l’Econòmic? La resposta és que, segons el parer nostre, l’autèntic sentit d’aquesta obra (que és el que una lectura ha de perseguir) només es revela quan és situada sobre el fons d’una tradició de pensament oikonòmic (encara més tenint en compte que és un text polèmic, en diàleg amb altres autors) i, de moment, no existeix encara un estudi que tingui per tema aquesta tradició en tant que tal, és a dir, no disposem del fons necessari per a fer una lectura de l’Econòmic en aquest sentit més ple. A la nostra proposta de lectura, en canvi, ens dediquem a buscar el significat precís que prenen certs termes a l’Econòmic –tenint com a guia la cerca del significat d’oikonomia, com dèiem–, el concepte a què remeten, així com el sentit que hi ha darrere i explica certes distincions, identitats i comparacions presents al text, i que d’altra manera, si no haguéssim buscat abans aquest sentit, semblarien arbitràries.
Fichte, Marx y el concepto de trabajo: un análisis comparativo
(2022) Montalbán Figuerola, Adrià; Turró, Salvi, 1956-
El objetivo de esta investigación es trazar una posible continuidad entre el pensamiento de Johann Gottlieb Fichte (Rammenau, 1762 – Berlín, 1814) y Karl Marx (Tréveris, 1818 – Londres, 1883) en relación con el concepto de trabajo. Se trata de un ejercicio que, en un primer momento, puede generar cierta confusión, especialmente si atendemos exclusivamente a la tradición académica del marxismo, quienes han visto a Marx como el gran crítico del Idealismo – y de la filosofía en general. Sin embargo, investigaciones recientes han puesto el foco en resaltar muchos de los rasgos idealistas que están presentes en la obra de Marx. Estas investigaciones han abierto el camino a vincular la obra de Marx y el Idealismo Alemán en general; aunque, por el momento, la gran mayoría de esfuerzos en este sentido han atendido a la posible relación entre la filosofía de Hegel y Marx, extendiéndose en algunos casos a la filosofía de Kant. Por nuestra parte, consideramos que también existen razones suficientes para establecer una continuidad entre el pensamiento de Fichte y el de Marx, especialmente en lo que se refiere a la cuestión del trabajo y al conjunto de aspectos que se derivan de él – i.e. economía, política y derecho.
El pensamiento lírico de R. M. Rilke: una interpretación hegeliana
(2022) Geraldino Molina, Esteban A.; Turró, Salvi, 1956-
[esp] En este Trabajo de Final de Máster se propone interpretar la obra de Rainer Maria Rilke a partir del concepto de «espíritu» de G. W. F. Hegel. La razón de ello es sencilla: para el poeta checo, Dios también es una sustancia cuya verdad o perfección se alcanza en el despliegue de su esencia y, más precisamente, en la autoconciencia del hombre. Gracias a las múltiples categorías hegelianas, en definitiva, se podrán repensar muchos de los problemas fundamentales del pensamiento rilkiano, tales como la muerte y la vida, el amor, la fugacidad, etc.
Dependent Rational Animals:la virtue ethics aristotèlico-tomista d’Alasdair MacIntyre
(2021) Llobera Trias, Ignasi; Mauri, Margarita
L’objectiu principal del present treball és estudiar la virtue ethics aristotèlico-tomista que Alasdair MacIntyre presenta a la seva obra Dependent Rational Animals: Why Human Beings Need the Virtues (1999), i identificar-ne les seves tesis principals. Aquest objectiu concret sorgeix a partir de certes inquietuds i qüestions que se’ns van presentar anteriorment, totes elles referents a la represa contemporània del tema de la virtut: a. Què és la represa contemporània del tema de la virtut? b. En el pensament contemporani hi ha ètiques de la virtut que es reclamin hereves d’Aristòtil i de la tradició aristotèlica? O només hi ha ètiques deontològiques o utilitaristes que tracten el tema de la virtut? c. Existeix alguna proposta d’ètica de la virtut aristotèlica contemporània que tingui pretensió d’omnicomprensivitat i de sistematicitat?
Naturaleza y pérdida una aproximación a Hölderlin
(2021) Mesa, David; Cuartango, Román G. (Román Gutiérrez), 1958-
[spa] Se observará, a través de la particular mirada de Hölderlin, de qué modo eso que llamamos naturaleza es un concepto cuya conquista se realiza a través de su irremediable pérdida. El proceso en el que la naturaleza pasa de estar ahí de un modo primario, sin tematizar, a ser dicha y problematizada produciendo su ruptura, no es otro que el acontecer de Grecia. Será precisamente en la confrontación del poeta con lo griego donde se manifestará ese abismo y sus consecuencias en el modo en que se puede seguir haciendo, o no, filosofía.
Hacia una ontología de la «arquitectura hostil»
(2021-02) Betriu Yáñez, Victor; Guerra, Luis
[spa] El objetivo del presente trabajo es analizar, desde diversas perspectivas de la filosofía continental contemporánea, el problema de lo así llamado «arquitectura hostil» (el ejercicio de violencia instrumentalizado por medio de entornos materiales en el espacio público) con el propósito de: (1) poner de manifiesto aquello que lo vertebra y demostrar la inadmisibilidad de concebir la «arquitectura hostil» como «arquitectura defensiva»; (2) dar cuenta de los problemas que visibiliza y que son, principalmente, los problemas de la técnica en la contemporaneidad; y (3) evidenciar la necesidad de pensar la técnica de maneras que exceden a su tecnicidad. En la primera parte del trabajo: (1) se muestra, históricamente, la violencia aplicada sobre los cuerpos por medio de la construcción; (2) se expone y analiza, en tres niveles, la noción de «espacio de aparición» en el pensamiento de Hannah Arendt con el fin de demostrar que el espacio público es el espacio de lo político; y (3) se revisa la noción arendtiana de «espacio de aparición» mediante las críticas de Judith Butler respecto a la necesidad de contemplar la dimensión material que le es constitutiva. En la segunda parte del trabajo: (1) se presenta la estructura de lo sagrado que considera inherente, Giorgio Agamben, a la soberanía y a las cosas; (2) se da cuenta de las posiciones alternativas en el debate en torno al concepto de «dispositivo» para tratar de conocer los límites de tal noción; y (3) se expone la filosofía de la tecnología de Andrew Feenberg con la finalidad de identificar las diferentes concepciones alternativas de la tecnología y de introducir su noción de «código técnico» como el elemento ontológico de toda manifestación técnica. Finalmente, se apela al pensamiento de Jacques Derrida para: (1) mostrar la inviabilidad del desarrollo de una ontología, en contraste al de una fantología, de la «arqui- tectura hostil» con respecto a los propósitos de este estudio; y (2) entretejer las diferentes ideas presentadas en el trabajo, conformando el cuerpo de la fantología, a través de la «lógica del suplemento», las «teletecnologías» y la «lógica de lo indemne».
Tecnopopulismo. Hacia una teoría política post-hegemónica
(2021-01) Hermoso, Victor; Mayos Solsona, Gonçal
El presente trabajo primero intentará situar de manera genérica la cuestión de los aceleracionismos, su definición, génesis, presencia en otros pensadores, así como sus principales herencias teóricas. En segundo término, se propondrá una clasificación alternativa de los diferentes tipos de aceleracionismo existentes, sustituyendo la manida diferenciación entre aceleracionismo de «izquierdas» y de «derechas», por la de un aceleracionismo navegacional y otro mecanicista, para después justificar el porqué de esta nueva taxonomía. En lo siguiente, la clasificación precedente nos permitirá delinear el aceleracionismo de Srnicek y Williams, que es el que servirá de análisis principal en esta investigación, para justificar el término que proponemos para su pensamiento: un tecnopopulismo una reelaboración del proyecto posmarxista de Ernesto Laclau y Chantal Mouffe que recoge elementos y aportes de la teoría postobrerista. En último término, evaluaremos las dificultades que esta hibridación entre la teoría posmarxista y postobrerista podría ocasionar y concluiremos que tal combinación solo podría ampararse bajo el sustento de una renovación del concepto de hegemonía.
Dialèctica del límit: el problema del límit en la Ciència de la Lògica de Hegel
(2020) Picas Prats, Bruna; Cuartango, Román G. (Román Gutiérrez), 1958-
Aquest treball té l’objectiu d’examinar la possibilitat de considerar la dialèctica del límit com a moment transversal de la Lògica de Hegel. L’interès de dur a terme aquesta tasca radica en el fet de què obre un posicionament interpretatiu de la filosofia de Hegel respecte el qual el sistema mateix presenta una gran inestabilitat la qual desemboca a una obertura i per tant a una impossibilitat de clausura del sistema mateix. Aquesta conseqüència remet a temes tals com la fi o fracàs del programa de l’Idealisme Alemany o a l’inici del paradigma contemporani protagonitzat per propostes com les de Heidegger, Wittgenstein, Gadamer o Derrida. Hi ha investigadors de l’obra de Hegel que han defensat un posicionament pròxim al que pretenem desenvolupar, com ara Dieter Henrich que ha atribuït aquesta inestabilitat a la mobilitat dialèctica o especulativa, atribuint-la a l’efectivitat de la negació determinada vinculada al motor dialèctic mateix. La nostra proposta consisteix en examinar la dialèctica del límit - que en el fons és la vessant negativa del moviment de la determinació - no només com a un moment més dins de la Lògica , sinó com el lloc on s’origina la dialèctica mateixa tal i com Hegel la caracteritza i del pensament especulatiu en general.
El vincle entre imaginació i llibertat a partir de Kant
(2020-09) Vernet Gaudes, Júlia; Turró, Salvi, 1956-
En aquest estudi volem indagar en aquest vincle entre la imaginació i la llibertat en l’ésser humà a partir del plantejament kantià del sistema de facultats, postulant una relació d’implicació mútua, de reciprocitat entre ambdues. La tesi que volem defensar sosté que no podríem imaginar si no hi hagués alguna sort de llibertat constitutiva en nosaltres i, alhora, no ens podríem concebre com a éssers lliures (i que actuen lliurement) si no tinguéssim la capacitat d’imaginar. En cap cas això implica que la imaginació sigui la facultat de la llibertat, sinó que la constitució d’una i altra es coimpliquen; altrament dit, la imaginació és intrínsecament lliure i la llibertat humana és connatural a la imaginació. Aquest vincle, conseqüentment, seria fonamental per a la comprensió de la naturalesa humana, ja que permetria pensar el nucli de tot allò que considerem pròpiament humà, sigui per oposició o extensió de la resta d’éssers vius.
Kant sobre el progrés de la metafísica
(2020) Sancho Adamson, Eric; Turró, Salvi, 1956-
El present treball va dirigit, per tant, a sistematitzar la forma del progrés de la metafísica segons apareix al llarg de l’obra de Kant i culmina en els Progressos de la metafísica , donant-nos l’ocasió de tractar en la seva interdependència mútua dues qüestions que sovint es treballen per separat, a saber: primer, la noció kantiana de progrés històric; segon, la comprensió kantiana de la metafísica. Pel que fa les problemàtiques relatives a una metafísica en progrés, la comesa que aquí ens ateny no consisteix ni en defensar que Kant les soluciona ni en solucionar-les nosaltres «kantianament», però sí ens atrevim a manifestar que el tractament kantià sembla internament satisfactori d’acord amb la filosofia transcendental, o bé exigit per aquesta. La conjectura sub hypotesi en la totalitat de l’estudi és que Kant s’hi troba amb aquestes problemàtiques tant en el desenvolupament del seu pensament crític com també en la seva defensa en retrospectiva. L’objectiu, dit explícitament, és fer palès com la temàtica adquireix la seva configuració i com s’articula la seva connexió amb la resta del sistema kantià previ als Progressos de la metafísica. Una resposta completa es detalla des d’una perspectiva alhora històrica i filosòfica.

Examinar

Enviaments recents