Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2026-06-19Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/224786
Immigrant's right to participation in political decision-making processes
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This research delves into the evolving concept of immigrant participation in political decision-making, set against the backdrop of democracy, human rights, and the rule of law. As mobility increases and traditional notions of citizenship adapt to shifting realities, immigrants often face limited pathways to genuine political engagement. The study explores whether a sophisticated category of “immigrant’s right to participation in political decision-making processes” can be established, and how this right could serve as a mechanism for greater social inclusion and democratic integration. The inquiry unfolds in three interconnected parts. The first examines the relationship between citizenship and political participation, questioning the rigidity of the citizen-non-citizen dichotomy. It argues for a broader, more inclusive understanding of participation that transcends nationality. The second part engages with international and European legal instruments to identify rights and freedoms integral to political participation for immigrants, such as voting, standing for elections, public employment, and freedom of expression, association, and petition. Through a multidimensional analysis, the study develops a three-pronged criterion—relevance, effectiveness, and the promotion of informed public debate—to define these rights as components of a unified framework for participation. The final part offers a comparative analysis of Spain and Turkey. Spain’s decentralized governance structure provides localized opportunities for immigrant engagement, supported by progressive judicial interpretations, such as the Constitutional Court’s annulment of residency-based restrictions on political communication rights. Conversely, Turkey’s centralized governance model prioritizes security and national cohesion, limiting immigrants’ political participation and excluding them from local governance frameworks. The comparison illuminates how national contexts shape the application of rights, often reflecting broader trends in democratic inclusion or exclusion. The study concludes by advocating for an inclusive, rights-based framework for immigrant participation, emphasizing proportionality and the necessity of balancing sovereignty with integration. It asserts that fostering immigrant political engagement through localized, inclusive policies enhances social cohesion, strengthens democracy, and aligns governance with human rights principles in an interconnected world.
[spa] Esta investigación explora el concepto en evolución de la participación de los inmigrantes en los procesos de toma de decisiones políticas, en el contexto de la democracia, los derechos humanos y el estado de derecho. A medida que la movilidad aumenta y las nociones tradicionales de ciudadanía se adaptan a las nuevas realidades, los inmigrantes enfrentan caminos limitados para lograr una participación política genuina. El estudio analiza si se puede establecer una categoría sofisticada del “derecho de los inmigrantes a participar en los procesos de toma de decisiones políticas” y cómo este derecho podría servir como un mecanismo para una mayor inclusión social e integración democrática. La investigación se desarrolla en tres partes interconectadas. La primera examina la relación entre la ciudadanía y la participación política, cuestionando la rigidez de la dicotomía entre ciudadanos y no ciudadanos. Propone una comprensión más amplia e inclusiva de la participación que trascienda la nacionalidad. La segunda parte analiza los instrumentos legales internacionales y europeos para identificar los derechos y libertades fundamentales para la participación política de los inmigrantes, como el voto, la elegibilidad, el empleo público y las libertades de expresión, asociación y petición. A través de un análisis multidimensional, el estudio desarrolla un criterio tripartito—relevancia, eficacia y promoción del debate público informado—para definir estos derechos como componentes de un marco unificado de participación. La última parte ofrece un análisis comparativo entre España y Turquía. La estructura de gobernanza descentralizada de España proporciona oportunidades locales para la participación de los inmigrantes, respaldadas por interpretaciones judiciales progresistas, como la anulación por el Tribunal Constitucional de las restricciones basadas en la residencia para los derechos de comunicación política. En contraste, el modelo de gobernanza centralizado de Turquía prioriza la seguridad y la cohesión nacional, limitando la participación política de los inmigrantes y excluyéndolos de los marcos de gobernanza local. La comparación ilumina cómo los contextos nacionales moldean la aplicación de los derechos, reflejando tendencias más amplias de inclusión o exclusión democrática. El estudio concluye abogando por un marco inclusivo basado en derechos para la participación de los inmigrantes, destacando la proporcionalidad y la necesidad de equilibrar la soberanía con la integración. Sostiene que fomentar la participación política de los inmigrantes mediante políticas locales inclusivas mejora la cohesión social, fortalece la democracia y alinea la gobernanza con los principios de derechos humanos en un mundo interconectado.
[cat] Aquesta investigació explora el concepte en evolució de la participació dels immigrants en els processos de presa de decisions polítiques, en el context de la democràcia, els drets humans i l’estat de dret. A mesura que la mobilitat augmenta i les nocions tradicionals de ciutadania s’adapten a les noves realitats, els immigrants s’enfronten a camins limitats per assolir una participació política genuïna. L’estudi analitza si es pot establir una categoria sofisticada del “dret dels immigrants a participar en els processos de presa de decisions polítiques” i com aquest dret podria servir com a mecanisme per a una major inclusió social i integració democràtica. La recerca es desenvolupa en tres parts interconnectades. La primera examina la relació entre la ciutadania i la participació política, qüestionant la rigidesa de la dicotomia entre ciutadans i no ciutadans. Proposa una comprensió més àmplia i inclusiva de la participació que transcendeixi la nacionalitat. La segona part analitza els instruments legals internacionals i europeus per identificar els drets i llibertats fonamentals per a la participació política dels immigrants, com el vot, l’elegibilitat, l’ocupació pública i les llibertats d’expressió, associació i petició. Mitjançant una anàlisi multidimensional, l’estudi desenvolupa un criteri tripartit—rellevància, eficàcia i promoció del debat públic informat—per definir aquests drets com a components d’un marc unificat de participació. L’última part ofereix una anàlisi comparativa entre Espanya i Turquia. L’estructura de governança descentralitzada d’Espanya proporciona oportunitats locals per a la participació dels immigrants, recolzades per interpretacions judicials progressistes, com l’anul·lació pel Tribunal Constitucional de les restriccions basades en la residència per als drets de comunicació política. En contrast, el model de governança centralitzat de Turquia prioritza la seguretat i la cohesió nacional, limitant la participació política dels immigrants i excloent-los dels marcs de governança local. La comparació il·lumina com els contextos nacionals configuren l’aplicació dels drets, reflectint tendències més àmplies d’inclusió o exclusió democràtica. L’estudi conclou defensant un marc inclusiu basat en drets per a la participació dels immigrants, destacant la proporcionalitat i la necessitat d’equilibrar la sobirania amb la integració. Argumenta que fomentar la participació política dels immigrants mitjançant polítiques locals inclusives millora la cohesió social, enforteix la democràcia i alinea la governança amb els principis de drets humans en un món interconnectat.
[spa] Esta investigación explora el concepto en evolución de la participación de los inmigrantes en los procesos de toma de decisiones políticas, en el contexto de la democracia, los derechos humanos y el estado de derecho. A medida que la movilidad aumenta y las nociones tradicionales de ciudadanía se adaptan a las nuevas realidades, los inmigrantes enfrentan caminos limitados para lograr una participación política genuina. El estudio analiza si se puede establecer una categoría sofisticada del “derecho de los inmigrantes a participar en los procesos de toma de decisiones políticas” y cómo este derecho podría servir como un mecanismo para una mayor inclusión social e integración democrática. La investigación se desarrolla en tres partes interconectadas. La primera examina la relación entre la ciudadanía y la participación política, cuestionando la rigidez de la dicotomía entre ciudadanos y no ciudadanos. Propone una comprensión más amplia e inclusiva de la participación que trascienda la nacionalidad. La segunda parte analiza los instrumentos legales internacionales y europeos para identificar los derechos y libertades fundamentales para la participación política de los inmigrantes, como el voto, la elegibilidad, el empleo público y las libertades de expresión, asociación y petición. A través de un análisis multidimensional, el estudio desarrolla un criterio tripartito—relevancia, eficacia y promoción del debate público informado—para definir estos derechos como componentes de un marco unificado de participación. La última parte ofrece un análisis comparativo entre España y Turquía. La estructura de gobernanza descentralizada de España proporciona oportunidades locales para la participación de los inmigrantes, respaldadas por interpretaciones judiciales progresistas, como la anulación por el Tribunal Constitucional de las restricciones basadas en la residencia para los derechos de comunicación política. En contraste, el modelo de gobernanza centralizado de Turquía prioriza la seguridad y la cohesión nacional, limitando la participación política de los inmigrantes y excluyéndolos de los marcos de gobernanza local. La comparación ilumina cómo los contextos nacionales moldean la aplicación de los derechos, reflejando tendencias más amplias de inclusión o exclusión democrática. El estudio concluye abogando por un marco inclusivo basado en derechos para la participación de los inmigrantes, destacando la proporcionalidad y la necesidad de equilibrar la soberanía con la integración. Sostiene que fomentar la participación política de los inmigrantes mediante políticas locales inclusivas mejora la cohesión social, fortalece la democracia y alinea la gobernanza con los principios de derechos humanos en un mundo interconectado.
[cat] Aquesta investigació explora el concepte en evolució de la participació dels immigrants en els processos de presa de decisions polítiques, en el context de la democràcia, els drets humans i l’estat de dret. A mesura que la mobilitat augmenta i les nocions tradicionals de ciutadania s’adapten a les noves realitats, els immigrants s’enfronten a camins limitats per assolir una participació política genuïna. L’estudi analitza si es pot establir una categoria sofisticada del “dret dels immigrants a participar en els processos de presa de decisions polítiques” i com aquest dret podria servir com a mecanisme per a una major inclusió social i integració democràtica. La recerca es desenvolupa en tres parts interconnectades. La primera examina la relació entre la ciutadania i la participació política, qüestionant la rigidesa de la dicotomia entre ciutadans i no ciutadans. Proposa una comprensió més àmplia i inclusiva de la participació que transcendeixi la nacionalitat. La segona part analitza els instruments legals internacionals i europeus per identificar els drets i llibertats fonamentals per a la participació política dels immigrants, com el vot, l’elegibilitat, l’ocupació pública i les llibertats d’expressió, associació i petició. Mitjançant una anàlisi multidimensional, l’estudi desenvolupa un criteri tripartit—rellevància, eficàcia i promoció del debat públic informat—per definir aquests drets com a components d’un marc unificat de participació. L’última part ofereix una anàlisi comparativa entre Espanya i Turquia. L’estructura de governança descentralitzada d’Espanya proporciona oportunitats locals per a la participació dels immigrants, recolzades per interpretacions judicials progressistes, com l’anul·lació pel Tribunal Constitucional de les restriccions basades en la residència per als drets de comunicació política. En contrast, el model de governança centralitzat de Turquia prioritza la seguretat i la cohesió nacional, limitant la participació política dels immigrants i excloent-los dels marcs de governança local. La comparació il·lumina com els contextos nacionals configuren l’aplicació dels drets, reflectint tendències més àmplies d’inclusió o exclusió democràtica. L’estudi conclou defensant un marc inclusiu basat en drets per a la participació dels immigrants, destacant la proporcionalitat i la necessitat d’equilibrar la sobirania amb la integració. Argumenta que fomentar la participació política dels immigrants mitjançant polítiques locals inclusives millora la cohesió social, enforteix la democràcia i alinea la governança amb els principis de drets humans en un món interconnectat.
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
YUKSEL, Anil güven. Immigrant's right to participation in political decision-making processes. [consulta: 22 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/224786]