Les alternatives al sistema residencial per a gent gran: Un estudi de cas dels 15 municipis amb ABSS pròpia del Baix Llobregat

Abstract

Quan pensem com a ciutadans en les persones grans i en l’envelliment, ens poden venir al cap amb facilitat idees com ara dependència, aïllament, discapacitat, mort, solitud, decadència o, fins i tot, tot allò viscut durant la pandèmia de COVID19. També ens pot venir a la ment el canvi que ha sofert la pròpia idea de gent gran en les darreres dècades i de com esperem que pugui ser la nostra vellesa. Més enllà d’això, a nivell particular, podem pensar en aquelles persones grans que tenim o hem tingut al nostre voltant i en quines condicions socials, familiars o sanitàries viuen o han viscut la vellesa o el fer-se gran. La justificació de fer un treball sobre serveis de cura per a gent gran prové de 3 elements principals; l’envelliment de la població, l’afectació de la COVID19 als centres residencials per a gent gran i els canvis en el perfil de gent gran. En primer lloc, segons dades d’Eurostat, només entre 2011 i 2021, la proporció de persones de més de 65 anys ha augmentat un 3% al conjunt de la Unió Europea1. A nivell espanyol, les persones de 65 anys i més, han passat de ser el 13,75% a l’any 1991 a ser el 19,77% a l’any 2021; una diferència de 6,02 punts percentuals.