Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/225147
Cognitivismo y Praxis en la Teoría de las Emociones de Martha Nussbaum
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] Esta investigación se ha inspirado en la teoría de las emociones de Martha Nussbaum. La autora describe las emociones como una respuesta inteligente a una percepción de valor, sobre bienes que conciernen a la persona, y sobre los que no tiene control. Entre sus aportaciones deben destacarse tres ideas esenciales: la demostración argumentativa de que las emociones implican, en sí mismas, la racionalidad de una respuesta adaptativa e interesada sobre el entorno; la formulación sobre el eudemonismo, que imprime realidad y cercanía sobre la dificultades humanas que afectan la vida de las personas; y el análisis de los factores culturales que intervienen en el contenido de las emociones, y posibilitan su modificación, y un cierto control sobre las acciones que de ellas se derivan. Sin embargo, la autora no incluye en su teoría el análisis de los cambios fisiológicos, que se producen durante el estado emocional, por tanto, esta investigación amplia el marco de estudio, bajo la hipótesis de que el fenómeno emocional incluye factores cognitivos y fisiológicos, que operan de forma integrada en el organismo, y forman parte de la totalidad de las actividades que pueden atribuirse a la vida humana. Nussbaum parte de la idea de que las emociones tienen elementos comunes que posibilitan estudiarlas de forma conjunta, y establece un marco de estudio que se materializa en la estructura cognitiva-evaluadora. Mediante ella, consigue aunar el carácter individual y social, implícito en el proceso emocional, mostrando los elementos cognitivos que lo hacen posible. Sus conclusiones revelan que las emociones incluyen un proceso racional, que contiene intencionalidad frente a una situación importante para el individuo, porque está relacionada con su eudemonía. Los elementos nucleares de la estructura cognitiva-evaluadora son la evaluación eudemonista del sujeto y las creencias. En ellos radica la racionalidad de las emociones. Por otra parte, las creencias incluyen el juicio evaluador eudemonista, donde confluyen los factores que explican gran parte de las particularidades del sujeto, y determinan la causa y la intensidad de la emoción. La eudemonía, y su influencia en la evaluación y en las creencias, constituye un elemento central en la concepción de la autora, y puede explicar, mediante el juicio evaluador-eudemonista, la atribución de un valor personal sobre la importancia del objeto. Sin este juicio la emoción no se produce. En cuanto a las creencias, están conformadas por juicios y pensamientos de origen social, propios de la cultura a la que pertenece el sujeto. Cuando son interiorizadas, y asumidas como propias, se convierten en eudemonistas. Su interés viene determinado porque pueden modificarse y, en consecuencia, modificar la emoción. Esta idea sustenta la base de la tesis sobre la modelación de las emociones y, posteriormente, la hipótesis sobre la implementación de la teoría. La practicidad de la teoría ocupa un lugar prominente en la propuesta de la autora. Su propósito es determinar si las emociones pueden guiar las acciones humanas. Nussbaum investiga esta posibilidad en el amor y la compasión, y, si bien concluye que son falibles desde un punto de vista normativo, cree que pueden ser útiles para extender el interés por los demás. Esto supone que la normatividad de las emociones necesita contrarrestar el eudemonismo que las caracteriza, en su dimensión social. La autora propone aplicar la tesis de la modelación de las emociones, y que esta acción sea ejercida por las instituciones, mediante la enseñanza, y otras acciones culturales.
[cat] Aquesta investigació s’ha inspirat en la teoria de les emocions de Martha Nussbaum. L’autora descriu les emocions com una resposta intel·ligent a una percepció de valor, sobre béns que afecten la persona, i sobre els quals no té control. D’entre les seves aportacions cal destacar tres idees essencials: la demostració argumentativa que les emocions impliquen, per si mateixes, la racionalitat d’una resposta adaptativa i interessada sobre l’entorn; la formulació sobre l’eudemonisme en les emocions, que imprimeix realitat i proximitat sobre les dificultats humanes que afecten la vida de les persones; i l’anàlisi dels factors culturals que intervenen en el contingut de les emocions, i possibiliten la seva modificació, i un cert control sobre les accions que se’n deriven. Tanmateix, l’autora no inclou a la seva teoria l’anàlisi dels canvis fisiològics que es produeixen durant l’estat emocional, per tant, aquesta investigació amplia el marc d’estudi sota la hipòtesi que el fenomen emocional inclou factors cognitius i fisiològics, que operen de manera integrada a l’organisme, i formen part de la totalitat de les activitats que poden atribuir-se a la vida humana. Nussbaum parteix de la idea que les emocions tenen elements comuns que possibiliten l’estudi conjunt, i estableix un marc d’estudi que es materialitza en l’estructura cognitiva-avaluadora. Amb ella aconsegueix unir el caràcter individual i social, implícit en el procés emocional, mostrant els elements cognitius que el fan possible. Les seves conclusions revelen que les emocions inclouen un procés racional, que conté intencionalitat davant d’una situació important per a l’individu, perquè està relacionada amb la seva eudemonia. Els elements nuclears a l’estructura cognitiva-avaluadora són l’avaluació eudemonista del subjecte, i les creences. En ells rau la racionalitat de les emocions. D’altra banda, les creences inclouen el judici avaluador-eudemonista on conflueixen els factors que expliquen gran part de les particularitats del subjecte, i determinen la causa i la intensitat de l’emoció. L’eudemonia, i la seva afectació en l’avaluació i les creences, és un element central en la concepció de l’autora, i pot explicar, mitjançant el judici avaluador-eudemonista, l’atribució d’un valor personal sobre la importància de l’objecte. Sense aquest judici l’emoció no es produeix. Pel que fa a les creences, estan conformades per judicis i pensaments d’origen social, propis de la cultura a la qual pertany el subjecte. Quan són interioritzades, i assumides com a pròpies, esdevenen eudemonistes. El seu interès rau en el fet que poden modificar-se i, en conseqüència, modificar l’emoció. Aquesta idea sustenta la base de la tesi sobre la modelació de les emocions i, posteriorment, la hipòtesi sobre la implementació de la teoria. La practicitat de la teoria ocupa un lloc prominent en la proposta de l’autora. El seu propòsit és determinar si les emocions poden guiar les accions humanes. Nussbaum investiga aquesta possibilitat en l’amor i la compassió i, tot i que conclou que són fal·libles des d’un punt de vista normatiu, creu que poden ser útils per a estendre l’interès pels altres. Això suposa que la normativitat de les emocions necessita contrarestar l’eudemonisme que les caracteritza, en la seva dimensió social. L’autora proposa aplicar la tesi de la modelació de les emocions, i que aquesta acció sigui exercida per les institucions mitjançant l’ensenyament i altres accions culturals.
[eng] This research centres on Martha Nussbaum’s theory of emotions. Cognitive-evaluative theory offers a new perspective on the study of emotions by defining them as intelligent responses to a perception of value concerning goods that matter to the individual, and over which individual has no control. Among its many contributions, three essential ideas stand out: the argumentative demonstration that emotions inherently involve the rationality of an adaptive and interested response to the environment; the formulation of the eudaimonic character of emotions; and the analysis of cultural factors that influence the content of emotions, allowing their modification. However, the theory does not provide a satisfactory explanation of the physiological changes occurring during emotions—which are important for emotional states—or of the individual’s control over their emotions. The present study examines these aspects, based on the hypothesis that the phenomenon of emotion involves cognitive and physiological factors that operate integratively within the organism and are part of the full range of human activities. The author starts from the hypothesis that there are common elements in emotions that allow them to be studied collectively, and establishes a framework that materializes in the cognitive-evaluative structure. Through this approach, Nussbaum manages to combine the individual and social dimensions implicit in the emotional process by highlighting the cognitive elements that make it possible. Her conclusions reveal that emotions include a rational process involving intentionality toward a situation that is important to the individual because it relates to their eudaimonia. The core elements of the cognitive-evaluative structure are the subject’s eudaimonic assessment and their beliefs. These are the foundations of Theo rationality of emotions. Beliefs include the evaluative-eudaimonic judgment, where factors explaining much of the subject’s particularities converge and determine the cause and intensity of the emotion. Without this judgment, emotion does not arise. As for beliefs, they consist of judgments and thoughts of a social origin, belonging to the culture of the subject. When they are internalized and accepted as one’s own, they become eudaimonic. Their importance lies in their modifiability, and thus their potential to modify emotions. The implementation of the theory holds a prominent place in the author’s analysis. The question is whether emotions can guide human actions. She explores this possibility with reference to love and compassion and, although she concludes they are normatively fallible, she believes they can be useful for extending concern for others. This implies that the normativity of emotions must counterbalance the eudaimonism that characterizes them in their social dimension. Nussbaum proposes applying the thesis of emotional shaping, which consists of acting upon the beliefs with which the subject performs the eudaimonic evaluation—an action carried out by institutions through education and other cultural means.
[cat] Aquesta investigació s’ha inspirat en la teoria de les emocions de Martha Nussbaum. L’autora descriu les emocions com una resposta intel·ligent a una percepció de valor, sobre béns que afecten la persona, i sobre els quals no té control. D’entre les seves aportacions cal destacar tres idees essencials: la demostració argumentativa que les emocions impliquen, per si mateixes, la racionalitat d’una resposta adaptativa i interessada sobre l’entorn; la formulació sobre l’eudemonisme en les emocions, que imprimeix realitat i proximitat sobre les dificultats humanes que afecten la vida de les persones; i l’anàlisi dels factors culturals que intervenen en el contingut de les emocions, i possibiliten la seva modificació, i un cert control sobre les accions que se’n deriven. Tanmateix, l’autora no inclou a la seva teoria l’anàlisi dels canvis fisiològics que es produeixen durant l’estat emocional, per tant, aquesta investigació amplia el marc d’estudi sota la hipòtesi que el fenomen emocional inclou factors cognitius i fisiològics, que operen de manera integrada a l’organisme, i formen part de la totalitat de les activitats que poden atribuir-se a la vida humana. Nussbaum parteix de la idea que les emocions tenen elements comuns que possibiliten l’estudi conjunt, i estableix un marc d’estudi que es materialitza en l’estructura cognitiva-avaluadora. Amb ella aconsegueix unir el caràcter individual i social, implícit en el procés emocional, mostrant els elements cognitius que el fan possible. Les seves conclusions revelen que les emocions inclouen un procés racional, que conté intencionalitat davant d’una situació important per a l’individu, perquè està relacionada amb la seva eudemonia. Els elements nuclears a l’estructura cognitiva-avaluadora són l’avaluació eudemonista del subjecte, i les creences. En ells rau la racionalitat de les emocions. D’altra banda, les creences inclouen el judici avaluador-eudemonista on conflueixen els factors que expliquen gran part de les particularitats del subjecte, i determinen la causa i la intensitat de l’emoció. L’eudemonia, i la seva afectació en l’avaluació i les creences, és un element central en la concepció de l’autora, i pot explicar, mitjançant el judici avaluador-eudemonista, l’atribució d’un valor personal sobre la importància de l’objecte. Sense aquest judici l’emoció no es produeix. Pel que fa a les creences, estan conformades per judicis i pensaments d’origen social, propis de la cultura a la qual pertany el subjecte. Quan són interioritzades, i assumides com a pròpies, esdevenen eudemonistes. El seu interès rau en el fet que poden modificar-se i, en conseqüència, modificar l’emoció. Aquesta idea sustenta la base de la tesi sobre la modelació de les emocions i, posteriorment, la hipòtesi sobre la implementació de la teoria. La practicitat de la teoria ocupa un lloc prominent en la proposta de l’autora. El seu propòsit és determinar si les emocions poden guiar les accions humanes. Nussbaum investiga aquesta possibilitat en l’amor i la compassió i, tot i que conclou que són fal·libles des d’un punt de vista normatiu, creu que poden ser útils per a estendre l’interès pels altres. Això suposa que la normativitat de les emocions necessita contrarestar l’eudemonisme que les caracteritza, en la seva dimensió social. L’autora proposa aplicar la tesi de la modelació de les emocions, i que aquesta acció sigui exercida per les institucions mitjançant l’ensenyament i altres accions culturals.
[eng] This research centres on Martha Nussbaum’s theory of emotions. Cognitive-evaluative theory offers a new perspective on the study of emotions by defining them as intelligent responses to a perception of value concerning goods that matter to the individual, and over which individual has no control. Among its many contributions, three essential ideas stand out: the argumentative demonstration that emotions inherently involve the rationality of an adaptive and interested response to the environment; the formulation of the eudaimonic character of emotions; and the analysis of cultural factors that influence the content of emotions, allowing their modification. However, the theory does not provide a satisfactory explanation of the physiological changes occurring during emotions—which are important for emotional states—or of the individual’s control over their emotions. The present study examines these aspects, based on the hypothesis that the phenomenon of emotion involves cognitive and physiological factors that operate integratively within the organism and are part of the full range of human activities. The author starts from the hypothesis that there are common elements in emotions that allow them to be studied collectively, and establishes a framework that materializes in the cognitive-evaluative structure. Through this approach, Nussbaum manages to combine the individual and social dimensions implicit in the emotional process by highlighting the cognitive elements that make it possible. Her conclusions reveal that emotions include a rational process involving intentionality toward a situation that is important to the individual because it relates to their eudaimonia. The core elements of the cognitive-evaluative structure are the subject’s eudaimonic assessment and their beliefs. These are the foundations of Theo rationality of emotions. Beliefs include the evaluative-eudaimonic judgment, where factors explaining much of the subject’s particularities converge and determine the cause and intensity of the emotion. Without this judgment, emotion does not arise. As for beliefs, they consist of judgments and thoughts of a social origin, belonging to the culture of the subject. When they are internalized and accepted as one’s own, they become eudaimonic. Their importance lies in their modifiability, and thus their potential to modify emotions. The implementation of the theory holds a prominent place in the author’s analysis. The question is whether emotions can guide human actions. She explores this possibility with reference to love and compassion and, although she concludes they are normatively fallible, she believes they can be useful for extending concern for others. This implies that the normativity of emotions must counterbalance the eudaimonism that characterizes them in their social dimension. Nussbaum proposes applying the thesis of emotional shaping, which consists of acting upon the beliefs with which the subject performs the eudaimonic evaluation—an action carried out by institutions through education and other cultural means.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
BOLÍVAR ROMERO, Nieves. Cognitivismo y Praxis en la Teoría de las Emociones de Martha Nussbaum. [consulta: 25 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/225147]