Anàlisi bidimensional del vot a les Illes Balears: una aproximació espacial

Abstract

Les eleccions autonòmiques de les Illes Balears del 24 de maig del 2015 varen constituir un daltabaix en molts sentits. La correlació de forces al Parlament es va capgirar dràsticament. Així, si en la legislatura 2011-2015 el PP tenia 35 diputats i la majoria absoluta de la cambra autonòmica, en les eleccions del maig del 2015 perdia 15 diputats i obtenia els pitjors resultats de la seva història – pitjors, fins i tot, que els 21 diputats obtinguts per Alianza Popular en les primeres autonòmiques, l’any 1983. De fet, analitzant els resultats autonòmics – i municipals – del 2015, Gallardo (2015: 11) emfasitza en la importància del retrocés electoral de les dues forces majoritàries des de la Transició a les Illes Balears (PP i PSIB-PSOE). Com a conseqüència de les eleccions autonòmiques del 2015, a més, s’encetava la legislatura amb un major nombre de diputats pertanyents a partits d’àmbit no estatal (PANE). El sistema de partits també es va veure afectat pels comicis del 2015, en el sentit que el Parlament resultant és el més fragmentat de la història democràtica (entre d’altres motius, per la irrupció de dos partits nous, Podem i Ciutadans).