Una constelación autoral (afro)cubana: autor(as)representación, archivos y circuitos culturales de la Isla y su diàspora

Abstract

[spa] La presente tesis doctoral analiza la producción cultural de un conjunto de autoras cubanas en el periodo postrevolucionario, de 1959 a inicios del siglo XXI. El objetivo es doble, de entrada, estudiar los procesos de construcción autoral y, por otro lado, trazar el contexto cultural yuxtaponiendo las redes autorales que han ido forjando y los circuitos culturales a los que se han incorporado, fuera y dentro de la Isla. Destaco tres características del corpus: de entrada, las obras abordan problemas en torno a la autorrepresentación. La imagen de «la mulata» ha funcionado como un disparador para pensar su producción y ha abierto el estudio a aspectos intrínsecos a esta imagen como son las prácticas religiosas sincréticas, los estereotipos sexuales, el problema del mestizaje y la racialidad. Un segundo rasgo es su carácter abigarrado al incluir producciones de distintas artes como la literatura, la plástica y el cine. Por último, reúne autoras cubanas que residen en Cuba y en la diáspora, lo que complejiza el análisis y los debates a propósito de la identidad cultural cubana. La tesis se enmarca en el estilo intelectual de los Estudios culturales. Su doble dimensión abarcadora y la introducción de múltiples tramas expresivas requiere de un marco teórico heterogéneo; este incluye herramientas teórico-políticas de los feminismos y de los estudios autorales, literarios y artísticos. En cuanto a la metodología, aplico un uso situado de las categorías y un análisis coyuntural de las producciones culturales, así como el método de análisis intertextual de las obras que dialogan entre sí y con la tradición. Esta concepción dialógica se refleja en la estructura del texto; en ella empleo el enfoque diacrónico que me permite relacionar a autoras de distintas coordenadas crono-espaciales; mientras el sincrónico las emplaza en las dinámicas culturales de su contexto. En los noventa relaciono la articulación de un mercado del arte y la convivencia de circuitos formales e informales de transmisión de conocimiento con la eclosión de los Estudios de género y sobre racismo. Se multiplican los discursos que se reapropian del cuerpo como un terreno de enunciación y como soporte desde el que confrontar la vinculación entre exotismo, cuerpos no blancos y territorio. En lo que se refiere a los aportes de la tesis doctoral, destaco que el enfoque para acercarme a los debates culturales que se han desarrollado en Cuba revela una recepción crítica de las/os autora/es y una tercera posición que ha tratado de establecer puentes y circuitos dentro y fuera de la Isla. Por otro lado, la estructura propone la puesta en común entre análisis de fuentes y caracterización de circuitos que permiten aprehender las múltiples posiciones que se han mantenido sobre los problemas centrales de esta tesis. Por lo demás, la insistencia en la contextualización teórica y de análisis, junto con la propuesta biográfica para narrar un contexto, entreteje los problemas sobre el par intelectualidad/Revolución desde otras miradas y figuras menos conocidas. Este enfoque lo reformula incorporando tramas genealógicas que desde los inicios proponen una radicalización de la Revolución y a las que estuvieron vinculadas este conjunto de autoras.

[cat] La present tesi doctoral analitza la producció cultural d'un conjunt d'autores cubanes en el període postrevolucionari, de 1959 a inicis del segle XXI. L'objectiu és doble, d'entrada, estudiar els processos de construcció de la identitat d’autoria i, d'altra banda, traçar el context cultural juxtaposant les xarxes que han anat forjant i els circuits culturals als quals s'han incorporat, fora i dins de l'Illa. Destaco tres característiques del corpus: d'entrada, les obres aborden problemes entorn de l'autorepresentació. La imatge de «la mulata» ha funcionat com un disparador per a pensar la seva producció i ha obert l'estudi a aspectes intrínsecs a aquesta imatge com són les pràctiques religioses sincrètiques, els estereotips sexuals, el problema del mestissatge i la racialitat. Un segon tret és el seu caràcter bigarrat que inclou produccions de diferents arts com la literatura, la plàstica i el cinema. Finalment, reuneix autores cubanes que resideixen a Cuba i en la diàspora, la qual cosa complica l'anàlisi i els debats a propòsit de la identitat cultural cubana. La tesi s'emmarca en l'estil intel·lectual dels Estudis culturals. La introducció de múltiples trames expressives requereix un marc teòric heterogeni; aquest inclou eines teòric-polítiques dels feminismes i dels estudis autorals, literaris i artístics. En relació amb la metodologia, aplico un ús situat de les categories i una anàlisi conjuntural de les produccions culturals, així com el mètode d'anàlisi intertextual de les obres, que dialoguen entre si i amb la tradició. Aquesta concepció dialògica es reflecteix en l'estructura del text, en la qual empro l'enfocament diacrònic que em permet relacionar a autores de diferents coordenades crono espacials; mentre el sincrònic les emplaça en les dinàmiques culturals del seu context. En els anys noranta relaciono l'articulació d'un mercat de l'art i la convivència de circuits formals i informals de transmissió de coneixement amb l'eclosió dels Estudis de gènere i sobre racisme que multipliquen els discursos que es reapropien del cos com un terreny d'enunciació i com a suport des del qual confrontar la vinculació entre exotisme, cossos no-blancs i territori. Pel que fa a les aportacions de la tesi doctoral, destaco que l'enfocament per a acostar-me als debats culturals que s'han desenvolupat a Cuba revela una recepció crítica de les autores i autors i una tercera posició que ha tractat d'establir ponts i circuits dins i fora de l'Illa. D'altra banda, l’estructura proposa la posada en comú entre anàlisi de fonts i caracterització de circuits que permet apercebre's les múltiples posicions que s'han mantingut sobre els problemes centrals d'aquesta tesi. Per altra part, la insistència en la contextualització teòrica i d'anàlisi, juntament amb la proposta biogràfica per a narrar un context entrellaça els problemes sobre el parell intel·lectualitat/Revolució des d'altres mirades i figures menys conegudes, però que el reformula incorporant trames genealògiques que des dels inicis proposen una radicalització de la Revolució i a les quals van estar vinculades aquest conjunt d'autores.

[eng] This doctoral thesis analyzes the cultural output of a group of Cuban female authors from 1959 to the beginning of the 21st century. The objective is to study the processes involved in constructing authorial identity. Secondly, the cultural context is traced. The authors establish networks and join cultural circuits that shape this framework. The works were selected for analysis because they raise issues of self-representation. I begin by examining the image of 'la mulata' and sexual stereotypes before extending this analysis to include syncretic religious practices, mestizaje, and raciality. A second characteristic of the corpus is its interdisciplinary nature, as it includes literary, visual, and audiovisual works. Finally, the study brings together Cuban authors residing on the island and in the Cuban diaspora. This complicates debates and analyses regarding Cuban cultural identity. This research forms part of the field of Cultural Studies. I employ a heterogeneous theoretical framework, incorporating theoretical and political tools developed by feminism, as well as authorial, literary, and artistic studies. I conduct a conjunctural analysis of the cultural productions under examination and apply intertextual analysis to the works. This approach facilitates the linking of authors belonging to different chronological and spatial coordinates. It is my proposal that an investigation be conducted into the sources in order to define the Cuban cultural circuits and thus facilitate comprehension of the various positions that the authors have adopted on the central issues of this thesis.