La col·lecció de postals de Miquel Galmes: Tractament documental i posada en valor.

Abstract

Aquest treball d’investigació té com a finalitat principal la visibilització i posada en valor de la col·lecció de postals de Miquel Galmes mitjançant la creació d’eines de descripció que puguin ser d’utilitat per a futurs investigadors, garantint l’apropament a la col·lecció i l’accés a la informació. Miquel Galmes, fundador de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), va bastir al llarg de la seva vida, una gran col·lecció entorn el món de la fotografia. El motor d’aquesta col·lecció era la voluntat de construir, en un futur pròxim, el Museu Integral de la Fotografia de Catalunya, projecte que malauradament no va veure fet realitat. No obstant això, l’any 2016 aquest gran llegat fotogràfic passa a mans de l’IEFC i se’n comença a desenvolupar el tractament documental de forma gradual. La Col· lecció Miquel Galmes està formada per tres eixos ben diferenciats: el conjunt de càmeres i altres aparells relacionats amb la presa, processat i difusió de la fotografia, la biblioteca especialitzada en l’àmbit foto· gràfic, i els fons fotogràfics, corresponents a un recull de fotografia, entesa com un producte final, amb més de 20 000 objectes fotogràfics, agrupació dins la qual trobem la col·lecció objecte d’aquest estudi. D’aquesta manera, aquest estudi es concep com un treball de col·laboració amb aquesta institució cabdal en l’àmbit de la fotografia conferint un tractament documental a aquesta col·lecció de targetes postals. A partir de la valoració conjunta amb la institució i la perspectiva d’un especialista en temàtica cartòfila sobre les presumptes necessitats d’informació dels usuaris, els recursos disponibles i les possibi· litats de tractament que ofereix la col·lecció, s’ha optat pel desenvolupament de tres eines de descripció: una descripció de tipus arxivístic al nivell més general mitjançant l’aplicació de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), i la creació de dos índexs, un de relatiu al contingut icònic de les targetes postals pel que fa als llocs representats a l’anvers (Índex toponímic) i un altre que conté tots els agents productors implicats en la seva fabricació (Índex de mencions de responsabilitat). No obstant això, la manca de metodologia estandarditzada per la creació d’aquestes eines de descripció en forma d’índexs, o de normativa específica en l’àmbit de la targeta postal, ens ha portat forçosament a haver de generar una metodologia pròpia que, d’una banda, ha resultat útil per a descriure la col·lecció objecte d’aquest estudi, i de l’altra, possibilita la futura aplicació en d’altres col·leccions de caracterís·