Màster Oficial - Biblioteques i Col·leccions Patrimonials

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/58884

Treballs Finals del Master en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 20 de 23

El patrimoni literari català femení: estudi dels centres literaris i de custòdia dels fons de les autores d’Espais Escrits.
(2025-05-05) Torres Marrugat, Ona; Jornet i Benito, Núria
Aquest treball final de màster aprofundeix sobre el patrimoni literari català femení amb l’objectiu de reivindicar la literatura escrita per dones a través de la gestió, conservació i divulgació del seu llegat documental. S’estructura en dos apartats principals: el primer, un apartat teòric que defineix el terme, els seus conceptes, el paper social i cultural i el procés de patrimonialització d’avui dia, amb especial atenció al context català i femení. El segon apartat es dedica al cas d’estudi, dividit en dues fases. La primera fase analitza el model d’Espais Escrits, la Xarxa del Patrimoni Literari Català, i els seus centres literaris dedicats a les autores. La segona fase examina la relació entre aquests centres literaris i els centres patrimonials de custòdia dels fons, posant especial èmfasi en les activitats de col·laboració que es duen a terme entre ambdues institucions en relació amb la gestió, la preservació i divulgació. L’anàlisi permet extreure unes conclusions sobre la localització i caracterització d’aquests fons personals i la xarxa de centres patrimonials diversa, i incideix en la necessitat d’aprofitar aquests projectes o xarxes, com Espais Escrits, que posen en relació fons personals i patrimoni.
El tractament i processament del fons personal del músic Josep Ricart i Matas a la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
(2024-10-25) March Anguera, Elisenda; Jornet i Benito, Núria
El present treball té la finalitat de recollir el tractament del fons personal del violoncel·lista i musicòleg català Josep Ricart i Matas, custodiat a la biblioteca de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. D'aquesta manera es presenta, en primer lloc, la composició, ubicació i delimitació del fons, així com un estat del fons i situació actual.
La publicidad del libro a mediados del siglo XIX en Barcelona a través de la prensa periódica: el caso del periódico El Barcelonés (1845-1852) del librero-editor Manuel Saurí i Crespí (1803-1854)
(2024-10-03) Monné Jiménez, Minerva; Rueda Ramírez, Pedro José
Aquest treball ofereix una visió panoràmica del món editorial i de la publicitat del llibre a Espanya al segle XIX, on es presenten les peces publicitàries més essencials, els sistemes mercantils del món del llibre i algunes estratègies editorials. Així mateix, aquest estudi dona a conèixer els negocis i la figura de Manuel Saurí i Crespí (1803-1854), un dels llibreters-editors més rellevants a la Barcelona de principis i mitjans del segle XIX. L'objectiu principal d'aquest treball és analitzar la publicitat del llibre a Barcelona a mitjans del segle XIX a través del Barcelonès (1845-1852), periòdic fundat per Manuel Saurí i Antonio Berdaguer, amb la finalitat de determinar la importància d'un diari publicat diàriament per a la publicitat del món del llibre al segle XIX a Catalunya.
El fons antic de la Biblioteca Provincial dels Carmelites Calçats de Catalunya
(2024-09-24) Segura Grifell, Lluís; Gascón García, Jesús
L’objectiu principal d’aquest treball és donar a conèixer el fons antic que es conserva a la biblioteca dels carmelites calçats de Barcelona; i per fer-ho possible s’ha creat un inventari que recull tots els volums que hi són presents amb les dades més essencials per a una bona identificació de les obres. A més, conjuntament, s’ha elaborat una base de dades que serveixi per poder consultar el fons de la biblioteca, fent les cerques oportunes. Aquests passos s’han realitzat amb la finalitat que el fons antic pugui ser utilitzat tant pels membres de la comunitat carmelitana, com perquè les persones que estan fent recerca en aquest àmbit tinguin una eina més per utilitzar en les seves investigacions.
La imatgeria popular catalana a través del fons Palau de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural
(2024-07-29) Molinas i Roca, Jaume; Pons, Amadeu
Aquest treball final de màster pretén ser una aproximació al fons Palau d’imatgeria popular dipositat a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (DGCPAC). A través de les seves peces hom podrà fer- se cabal de la gran varietat de tipologies que trobem dins la imatgeria popular, dins el que coneixem com a documents efímers.
El desgobierno de los libros. Una aproximación a la Biblioteca auxiliar del Archivo Diocesano de Barcelona y su fondo bibliografico antiguo
(2023-05-04) Gual Arriaga, Amaia; Rueda Ramírez, Pedro José
Este trabajo proporciona, en primer lugar, una aproximación a la biblioteca del Archivo Diocesano de Barcelona en tanto que biblioteca auxiliar de un archivo histórico y por ello, biblioteca especializada que comparte con sus homólogas tanto los beneficios de contar con un fondo especializado, profesionales formados y usuarios exigentes como las problemáticas derivadas de la falta de reconocimiento y recursos. Problemáticas que afectan a la biblioteca en general y al fondo bibliográfico antiguo en particular. Dada su naturaleza patrimonial, el trabajo se centra, en segundo lugar, en los libros anteriores a 1820 conservados en la Biblioteca auxiliar.
Els fons de companyies teatrals i la donació a través dels seus donants: el cas de Comediants
(2022-06) Saura Martí, Berta; Jornet i Benito, Núria
Els fons de companyies teatrals, i per extensió els fons d’arts escèniques en general, són una tipologia de fons que conté documentació molt variada i rica, on els efímers i els objectes hi tenen un lloc cabdal. Tot i això, són uns fons poc tractats a la literatura especialitzada. D’altra banda, tampoc s’ha estudiat en excés la relació del donant amb el seu fons i tots els mecanismes que la condicionen. És per aquestes dues raons que la finalitat d’aquest treball és analitzar els fons de companyies teatrals i la seva documentació des del punt de vista del donant del fons. A través d’analitzar un procés de donació que està en curs, la donació del fons de la companyia de teatre Comediants al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) s’ha desenvolupat un treball que combina teoria sobre documentació i arts escèniques i sobre la donació simbòlica del donant-productor.
"Si no hagués estat refredat...". Una recerca sobre la col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló l'any 1857
(2022-10-18) Arrufat Fargas, Ariadna; Gascón García, Jesús
Aquest treball pretén aportar llum sobre una col·lecció de manuscrits d’entre els segles X i XV que va ser recuperada per Marià Aguiló l’any 1857, fruit d’una sèrie de casualitats. Amb aquesta finalitat, s’ha procurat indagar en el context de pèrdua i retrobada dels còdexs i aprofundir en la figura d’Aguiló com a bibliotecari segon de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, també s’han analitzat les característiques dels exemplars conservats per determinar-ne el valor i se n’ha intentat descobrir l’origen a partir dels inventaris dels principals centres patrimonials de Girona, les biblioteques de la Catedral i de la Col·legiata de Sant Feliu, que en semblen la procedència més plausible.
A taste of British cookbooks: The role of paratexts in 18th century cookbooks. An approach to the Grewe Collection at the University of Barcelona.
(2022-06-12) Insa Carmona, Marta; Borrego, Àngel (Borrego Huerta)
In 1997, the University of Barcelona received through a donation the Rudolf Grewe’s multilingual gastronomy personal library. Currently, 103 editions and 131 copies of the Collection, printed between the 16th and the beginning of the 19th century, are kept at the Rare Book and Manuscript Library. The Grewe Collection is at the disposal of students and academics at the University Library and allows access to many outstanding British cookbook titles from the 18th century. This dissertation aims to approach 18th century cookbooks to identify and describe the role that paratexts, which are the book elements that surround the main corpus of the book, played in 18th century British cookbooks to complement receipts. The study is carried out, on the one hand, through a contextualization of cookbooks’ contents and usage evolution since they appeared for the first time in England in the 14th century, and, on the other hand, through a practical analysis in which Grewe’s personal library editions have been classified according to their century, language, printing place and genre. Further analysis is carried out to identify and study the main paratexts observed in eight 18th century and two early 19th century British cookbooks of the Collection. These studied paratexts are title pages, dedicatory epistles, prefaces, advertisements, frontispieces, bills of fare, lists of seasonal ingredients, tables of contents and alphabetical indexes.
Omplint el buit: el tractament del Fons de Gretel Ammann de Ca la Dona
(2021-09-20) Belmonte Marquès, Gemma; Rey Martín, Carina
El present Treball Final de Màster es fixa en un buit d’informació que sol trobar-se a Barcelona i arreu: la documentació relacionada amb el lesbofeminisme. A través de l’estudi i tractament d’un fons personal custodiat pel Centre de Documentació de Ca la Dona, es vol contribuir a la disminució d’aquest buit, i avançar cap a l’accés a la informació dels col·lectius LGTBI+ i dels feminismes. Aquest fons és el de Gretel Ammann Martínez, conegut com a Fons GAM. És molt rellevant per la informació que recull entorn als activismes i pràctiques polítiques que es van esdevenir a Barcelona, Catalunya i Espanya durant les dècades dels setanta, vuitanta i noranta, i també perquè les connexions internacionals que s’hi veuen representares i que permeten aprofundir més en la lluita de les dones i de les lesbianes. Gretel Ammann, a més, era una activista de la informació: a mitjans dels anys vuitanta va crear el Centre d’Estudis de la Dona, una organització sense ànim de lucre que tenia la funció, entre d’altres, d’arxiu i biblioteca lesbofeminista. El fons recull aquesta col·lecció que ja era consultable al Centre d’Estudis, afegint-li tota la documentació personal de la productora, des del seu naixement el 1947 fins la seva mort l’any 2000.
La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques
(2021-10-29) Cangròs i Alonso, Núria; Gascón García, Jesús
La història de la Biblioteca de la Casa d’Osuna té lloc entre 1786, any en què es crea la Biblioteca, i 1892, any en què finalitza la dispersió de la Biblioteca entre diverses biblioteques espanyoles. Ens proposem aprofundir en el coneixement de la Biblioteca a partir de l’anàlisi de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques, i de la identificació dels exemplars.
El patrimoni bibliogràfic a la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortització i estudi de les marques de propietat. El cas dels fons d’Escornalbou
(2021-01-08) Saumell Calaf, Dolors
El patrimoni bibliogràfic a la Biblioteca Provincial de Tarragona: desamortització i estudi de les marques de propietat. El cas dels fons d’Escornalbou. El present TFM es proposa analitzar la formació del sistema de biblioteques patrimonials arran de les desamortitzacions eclesiàstiques. Centrats a Tarragona s’estudia l’arribada dels contingents bibliogràfics a la capital i la formació de la biblioteca amb el primer bibliotecari al càrrec. S’observa un llarg camí, que s’inicia amb la fugida dels frares i l’abandonament dels convents a l’estiu de 1835, i una arribada a la capital de província, lenta i plena d’entrebancs, que s’allarguen una dècada (1836-1846). Aquest fet condiciona l’arribada molt parcial de fons, i també el seu mal estat de conservació, agreujats per la llunyania a la capital i el conflicte bèl·lic. Tot i les complexitats, comunes a bona part de les col·leccions patrimonials amb orígens similars, s’imposa arreu la reconstrucció de les col·leccions a través de les marques de propietat i les informacions de procedència perquè ens permeten endinsar-nos en la comprensió del patrimoni i dels seus lectors, les comunitats de frares. Des de la Biblioteca pública provincial de Tarragona s’ha aplicat l’estudi al convent d’Escornalbou (2016-2020), s’ha deixat parlar a les col·leccions, s’han vist unes biblioteques plurals al servei de les comunitats de frares; s’han difós els resultats, amb la voluntat de donar un accés permanent i un camí que es pretén que sigui d’anada i tornada als investigadors, als professionals i a la societat.
La biblioteca del primer convent dels Caputxins de Mallorca a partir de l'índex de 1719
(2020-07-16) Alzamora Bauzà, Francesc Josep; Rodríguez Parada, Concepción
Com Borges, quants de nosaltres no hem imaginat el Paradís com una bibliote-ca? És la recreació que fa un dels autors de l’índex de la Biblioteca dels Caputxins de Mallorca, de 1719, de la biblioteca com a jardí de l’Edèn. En aquest treball analitzem l’esmentat índex per conèixer com era en els seus inicis la biblioteca del primer convent dels Caputxins de Mallorca, amb la identificació dels exemplars que en l’actualitat es conserven a la Biblioteca Pública de Palma (BPM). Entre els objectius hi ha visibilitzar l’acció de l’Orde dels Frares Menors Ca-putxins a Mallorca (OFMCap), conèixer la funció d’una biblioteca caputxina, analitzar la materialitat de l’índex, les temàtiques, obres i autors, identificar-ne les edicions, els exemplars conservats i les seves procedències, a més d’incentivar la recerca sobre les biblioteques conventuals mallorquines.
A voyage across books: el libro inglés en la España del siglo XVIII: una aproximación a la biblioteca de Antonio de Gimbernat y la Biblioteca Mariana del Convento de San Francisco de Barcelona en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona
(2020-12-13) Navarro de Llobet, Laia; Rueda Ramírez, Pedro José
Este trabajo se propone hacer una aproximación a la circulación y presencia de libros en lengua inglesa en la España del siglo XVIII a través del estudio de librerías y bibliotecas de este período y el análisis de dos casos concretos: los libros en lengua inglesa del cirujano y médico Antonio de Gimbernat y los de la Biblioteca Mariana del Convento de San Francisco de Barcelona que se conservan en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona.
El tractament i processament d’un fons personal a una biblioteca universitària: el cas del Fons Joan Reglà de la Biblioteca de la Universitat de Girona
(2020-11-24) Castro Cros, Anna de; Rueda Ramírez, Pedro José
El treball present té la finalitat de recollir el tractament d’un fons personal custodiat en una biblioteca universitària, basant-nos en el cas del Fons Joan Reglà de la Biblioteca de la Universitat de Girona. Per tal de contextualitzar el fons personal, es fa un estat de la qüestió entorn del què entenem per fons personal i quines característiques els singularitzen i comparem el tractament que es dona als fons personals a les diferents biblioteques universitàries que formen part de les xarxes REBIUN i CSUC. Amb el mateix objectiu, també s’analitza la política i les normatives de la Biblioteca de la UdG en relació amb els seus fons especials. Per últim es fa una proposta de difusió del fons amb el disseny d’una exposició virtual.
La visibilitat dels fons personals i les col·leccions especials a les biblioteques universitàries
(2014-06) Moré Melguizo, Laura; Jornet i Benito, Núria
Al llarg de la seva història, la majoria de biblioteques universitàries han rebut materials més propis dels arxius, que sovint han quedat oblidats en els magatzems, sense rebre cap tractament i, per tant, sense ser accessibles als usuaris. Les causes d'aquesta situació són: la naturalesa mateixa dels materials, que requereix un tractament complex; la manca de personal a les biblioteques i, sobretot, de personal amb la formació necessària per tractarla; i la manca d'estàndards per al seu processament. Des de fa uns anys, la comunitat bibliotecària internacional ha entès que aquests materials constitueixen fonts primàries úniques per a la investigació i els diferents països han portat a terme diferents iniciatives, aprofitant també la gran oportunitat que suposa la digitalització i la publicació en repositoris institucionals d'accés obert. Aquest treball intenta fer una panoràmica de la visibilitat que les biblioteques universitàries donen als fons personals i les col·leccions especials i s'ha cregut interessant abordar-lo des de tres àmbits geogràfics molt inter-relacionats: Catalunya, Espanya i Europa.
La col·lecció de postals de Miquel Galmes: Tractament documental i posada en valor.
(2018-06) Maideu Vergés, Aida; Rueda Ramírez, Pedro José; Foix, Laia
Aquest treball d’investigació té com a finalitat principal la visibilització i posada en valor de la col·lecció de postals de Miquel Galmes mitjançant la creació d’eines de descripció que puguin ser d’utilitat per a futurs investigadors, garantint l’apropament a la col·lecció i l’accés a la informació. Miquel Galmes, fundador de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), va bastir al llarg de la seva vida, una gran col·lecció entorn el món de la fotografia. El motor d’aquesta col·lecció era la voluntat de construir, en un futur pròxim, el Museu Integral de la Fotografia de Catalunya, projecte que malauradament no va veure fet realitat. No obstant això, l’any 2016 aquest gran llegat fotogràfic passa a mans de l’IEFC i se’n comença a desenvolupar el tractament documental de forma gradual. La Col· lecció Miquel Galmes està formada per tres eixos ben diferenciats: el conjunt de càmeres i altres aparells relacionats amb la presa, processat i difusió de la fotografia, la biblioteca especialitzada en l’àmbit foto· gràfic, i els fons fotogràfics, corresponents a un recull de fotografia, entesa com un producte final, amb més de 20 000 objectes fotogràfics, agrupació dins la qual trobem la col·lecció objecte d’aquest estudi. D’aquesta manera, aquest estudi es concep com un treball de col·laboració amb aquesta institució cabdal en l’àmbit de la fotografia conferint un tractament documental a aquesta col·lecció de targetes postals. A partir de la valoració conjunta amb la institució i la perspectiva d’un especialista en temàtica cartòfila sobre les presumptes necessitats d’informació dels usuaris, els recursos disponibles i les possibi· litats de tractament que ofereix la col·lecció, s’ha optat pel desenvolupament de tres eines de descripció: una descripció de tipus arxivístic al nivell més general mitjançant l’aplicació de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC), i la creació de dos índexs, un de relatiu al contingut icònic de les targetes postals pel que fa als llocs representats a l’anvers (Índex toponímic) i un altre que conté tots els agents productors implicats en la seva fabricació (Índex de mencions de responsabilitat). No obstant això, la manca de metodologia estandarditzada per la creació d’aquestes eines de descripció en forma d’índexs, o de normativa específica en l’àmbit de la targeta postal, ens ha portat forçosament a haver de generar una metodologia pròpia que, d’una banda, ha resultat útil per a descriure la col·lecció objecte d’aquest estudi, i de l’altra, possibilita la futura aplicació en d’altres col·leccions de caracterís·
Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975)
(2016-09) Isart i Margarit, Rosa M.; Jornet i Benito, Núria
Aquest treball, centrat en els fons personals, té quatre parts ben diferenciables: 1) una introducció que inclou apunts històrics sobre l’actualitat dels fons personals, un marc conceptual i un estat de la qüestió de les publicacions sobre fons personals i més concretament dels fons personals dels actors o actrius, 2) una panoràmica de com apareixen en el web 2.0 els fons personals d’actors/actrius (s’observa el tractament donat en línia, les tipologies institucionals habituals de custòdia, la difusió i el nivell de detall o de digitalització que podem obtenir-hi), tot culminant amb una presentació i enumeració no exhaustiva de fons personals d’actors i actrius existents bàsicament als arxius i biblioteques de Catalunya, 3) un estudi aprofundit d’un fons d’actor, concretament el de l’actriu catalana Assumpció Casals (1896- 1975), a través d’un tractament arxivístic no integral del fons, constituït per la creació del “Registre d’autoritat” i de la “Descripció a nivell de fons” (NODAC). Finalment, com a quarta part, trobem 4) unes conclusions, bibliografia, annexos i un índex bàsic de noms. Completen el treball uns annexos: tot un seguit d’aportacions biogràfiques a la figura de l’actriu Assumpció Casals (un esquema generacional, i un esquema de cercles d’amistats o companys de feina o sectorials; també una llista de les obres de teatre que va fer) que reforcen la informació que aporta el Registre d’autoritat i la Descripció a nivell de fons, a l’hora que demostren la importància que va tenir, que no té i que ha de tenir Assumpció Casals en la història del teatre català.
L’impressor Francesc Surià i Burgada (1749-1805)
(2016-09) Martínez Martínez, Oriol; Gascón García, Jesús
Aquest treball és una recerca sobre l'impressor Francesc Surià i Burgada. Dividit en tres blocs, es presenta un resum dels oficis de llibreter i impressor a la Barcelona del segle XVIII, l'evolució de la família Surià des dels seus orígens com a pagesos al Penedès fins al seu establiment com a impressors i llibreters a Barcelona i, finalment, es biografia el personatge i es caracteritza el seu negoci. La justificació d'aquest treball és doble. D'una banda perquè l'estudi de casos particulars és necessari per confirmar o refutar les característiques generals apuntades en els estudis generals sobre la impremta del segle XVIII; de l'altra, i molt particularment en el nostre cas, perquè no hi ha cap estudi previ sobre la figura de Surià i Burgada. La metodologia emprada ha estat diferent per cadascun dels blocs abans mencionats. Si bé al primer bloc de context hi trobem, bàsicament, fons bibliogràfiques, els blocs segon i tercer, dedicats a la família Surià i a la persona i negoci de Surià i Burgada, es basen en fonts arxivístiques. Per l'estudi biogràfic dels personatges hem tingut la sort de comptar amb la documentació privada de la família, actualment dipositada a un arxiu públic. Aquestes informacions es completen amb la recerca de protocols notarials. Quant a l'estudi del negoci de Surià i Burgada, la recerca ha estat centrada en totes aquelles entitats per les quals va treballar l'impressor. En aquest sentit hem analitzat albarans, rebuts, cartes i llibres de comptes d'aquestes entitats. Tot i això, de la gran majoria de la producció de llibres de Surià no ha deixat rastres documentals. Per tractar aquesta producció hem recorregut a l'anàlisi quantitatiu i temàtic de la producció de Surià i Burgada a partir dels exemplars conservats a biblioteques patrimonials catalanes i presents al seu catàleg col·lectiu. Com a conclusió podem dir què Surià presenta les característiques pròpies d'un impressor barceloní del seu període. Té una producció diversa enfocada a la venda local. És, per tant, una producció adaptada a la demanda social de la Barcelona del XVIII: gran quantitat d’obres populars, religioses, algunes obres per a professionals especialitzats com metges o advocats i una petita part dedicada a la literatura. A més, Surià va especialitzar-se en ser impressor titular de corporacions i entitats, una feina molt concreta que proporcionava prestigi i ingressos sostinguts durant llargs períodes de temps. Com a comerciant, a més, hem comprovat que també va tenir tractes amb el mercat americà. Aquest és, en definitiva, un estudi de cas. Constatem la necessitat de més estudis d'aquests tipus per conèixer a fons la llibreria i la impremta barcelonina del segle XVIII. Certament la manca de documentació és el principal problema, però creiem que amb fonts alternatives com ara els protocols notarials, encara queda molta feina per fer.
El tractament dels efímers: una exploració als centres documentals de Catalunya
(2016-09) Romaní Molins, Èlia; Gascón García, Jesús
Els documents efímers són una categoria documental difícil de definir, però que es troba de manera recurrent en els centres patrimonials d’arreu. Són uns documents que estan guanyant interès per part del públic general i especialitzat i els bibliotecaris i arxivers els comencen a tractar amb més atenció. No obstant això, detectem que aquests professionals de la informació troben dificultats a l’hora d’afrontar el seu tractament documental, ja sigui per la dificultat per a preparar estudis teòrics i estàndards a seguir, perquè no cauen en un camp professional delimitat, perquè n’hi ha molts i demanen moltes hores de dedicació o perquè són un repte per a la preservació i, de retruc, per a la digitalització. És per això que proposem com a objectiu principal d’aquest treball saber si en el nostre territori aquests documents s’estan posant en valor i si s’estan aconseguint estratègies d’èxit en el seu tractament. També proposem com a objectiu secundari intentar preparar un recull de bones pràctiques en relació a aquest tractament.

El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.

El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.

From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.

Màster Oficial - Biblioteques i Col·leccions Patrimonials

Examinar

El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.

El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.

From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.

Examinar

Enviaments recents