Exhausta

Abstract

[cat] Parlant des de la falta de precisió després de realitzar un esforç físic al màxim, des de la limitació del cos i la seva capacitat de realització amb el cansament, des dels límits d’espai i de recorregut, apareixen una sèrie d’exercicis que un subjecte porta a terme amb el seu propi cos. Aquest espai d’expressió parteix d’un punt de vista físic i artístic que provoca que les obres formin part d’una experimentació corporal i d’un espai de trànsit entre dos mons: art i esport. Aquests dos parteixen com a protagonistes però acaben desdibuixant-se i relacionant-se en una atmosfera compartida. Utilitzant el terrain vague com a metàfora per narrar el desenllaç del treball i les obres finals. Un espai verge, on encara creixen les males herbes, de difícil accés i de poca intervenció. Ja no és ni art ni esport.

[eng] Speaking from the lack of precision after making a great physical effort; from the limitation of the body and its hability to perform with fatigue; from the limits of space and move; a set of exercises that a subject performs with his own body appear. This space of expression starts from a playful, physical and artistic point of view that causes the works to end up forming a body experimentation and a space of connection between two worlds: art and sport. These two start as protagonists but end up blurring and relating in a shared atmosphere. Using the “terrain vague” as a metaphor to narrate the unfolding of the train and the final works. A space verge, facing créixen les evils herbes, of difficult access and little intervention. Neither art, nor sport.