André Breton. L'objecte i Eros

Abstract

El present treball es proposa analitzar i relacionar dues facetes del pensament d'André Breton. Per una banda, «la crisidelobjecte», terme que designa un seguit de pràctiques artístiques principalmentdutes a terme a partir del tombant de la dècada de 1930 en el marc del moviment. La flânerieés la forma a través de la qual Breton es relaciona amb la ciutat. Més enllà d’un simple vianant, pas a pas crea un nou recorregut, inventa una nova manera de mirar la ciutat. En aquestes passejades parisenques el poeta es predisposa a l’encontre fortuït d’un objecte. L’atzar objectiu és l’element que indica la connexió entre el subjecte i l’objecte receptor dels nostres impulsos. Com si hi hagués un fil prèviament filat que connectés aquests dos elements... El meravellós succeeix quan es materialitza aquesta correspondència, quan troba un objecte que satisfà una necessitat simbòlica: la cullera que a L’amour foués entesa com un substitutiu d’una anhelada escultura d’Alberto Giacometti.