Anàlisi d’una activació patrimonial: El refugi antiaeri de la placeta Macià

Abstract

El present article té l’objectiu d’analitzar l’activació patrimonial del refugi antiaeri de la placeta Macià situat a Sant Adrià de Besòs, concretament al barri obrer de Sant Joan Baptista. L’any 2001 s’incorpora el refugi dins del Catàleg de Béns Culturals d’Interès Local (BCIL), i el 2003 és patrimonialitzat. Tres anys després, en el 2006 s’actua per la seva conservació, rehabilitant l’espai i creant un petit museu de memòria local, que rendeix homenatge als fets esdevinguts en el context de la seva creació. El 2007 és novament museïtzat, gràcies a una subvenció econòmica del Memorial Democràtic, sota un projecte de dinamització que abraça diverses propostes perquè el refugi tingui més impacte entre la ciutadania. En aquesta transició, el bé passa a ser un vestigi, ja que es tracta d’un patrimoni conflictiu, a constituir un element a rescatar, conservar i museïtzar, un referent identitari. En aquest estudi, no és només rellevant fer un examen de la conversió del bé durant aquest procés de patrimonialització-museïtzació, sinó també identificar quins han sigut els motius, els agents i el discurs pels quals s’ha activat el refugi, i posteriorment, els usos que se li ha donat a aquest espai.