Los hombres engañosos: construcción y representación de las masculinidades en la obra de María de Zayas

Abstract

[eng] This dissertation examines the construction of hegemonic masculinities in the first volume of Honesto y entretenido sarao (1637) by María de Zayas. Drawing on Raewyn Connell’s theory, it explores the dialectic between the “fool” and the “good courtier” as a reflection of competing masculine ideals. Zayas portrays male hegemony —through marriage, fatherhood, violence, and religion— not as natural, but as performative and socially contingent. The novellas reveal how violence signals the performativity of masculine power, which must be sustained through deceit. Cross-dressed characters like Estela and Aminta expose the instability of masculinity, suggesting it is not innate but constructed through repetition and social consensus to achieve legitimacy.

[cat] Aquesta tesi analitza la construcció de les masculinitats hegemòniques al primer volum de Honesto y entretenido sarao (1637) de María de Zayas. A partir de la teoria de Raewyn Connell, s’explora la dialèctica entre el “neci” i el “bon cortesà” com a reflex de models masculins en conflicte. Zayas mostra que l’hegemonia masculina —mitjançant el matrimoni, la paternitat, la violència i la religió— no és natural, sinó performativa i dependent del consens social. Les novel·les revelen que la violència evidencia la fragilitat del poder masculí, que només pot sostenir-se mitjançant l’engany. A més a més, personatges travestits com Estela i Aminta exposen la inestabilitat de la masculinitat, que no és innata sinó construïda per la repetició i l’aprovació social per aconseguir la legitimitat en el poder.