Document type
Doctoral thesisVersion
Published versionPublication date
Publication license
Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/228719
Hacia una memoria poscolonial: el Protectorado español en Marruecos y la novela de memoria en España (2009-2021)
Journal Title
Authors
Director/Tutor
Journal ISSN
Volume Title
Related resource
Abstract
[spa] Esta tesis analiza la emergencia del Protectorado español en Marruecos (1912-1956) como escenario de memoria dentro del auge contemporáneo de la narrativa memorialista en España. Si bien parte de un fenómeno cultural específico —la creciente popularidad de novelas que revisitan el pasado colonial español en el norte de África—, su objetivo último es interrogar los marcos epistemológicos que configuran el campo de los estudios de memoria, especialmente en relación con el colonialismo. El trabajo se inscribe así en el ámbito emergente de la memoria poscolonial, al que contribuye desde una perspectiva situada y crítica. La primera parte plantea un marco teórico a partir del cual se desarrolla una aproximación poscolonial a la memoria, estructurada en torno a tres ejes clave: un enfoque transnacional, que cuestiona el papel de la nación como contenedor natural del recuerdo colectivo; una lectura multidireccional, que desestabiliza los modelos competitivos y plantea la memoria como un espacio de relaciones y resignificaciones cruzadas; y una concepción dinámica de la memoria cultural, que destaca cómo los productos culturales no solo reproducen discursos sobre el pasado, sino que intervienen activamente en su configuración. Así, en diálogo con la teoría poscolonial, la crítica feminista y los estudios culturales, la memoria se plantea aquí no solo como objeto de análisis, sino como herramienta crítica y espacio político desde el que disputar las formas de construcción del pasado. La segunda parte se centra en el análisis de un corpus de novelas publicadas entre 2009 y 2021 que abordan el Protectorado español en Marruecos. Las obras que lo integran son El tiempo entre costuras y Sira, de María Dueñas; Cuando los montes caminen, de Youssef El Maimouni; El prisionero de Annual, de Alfonso Basallo; 1921. Diario de una enfermera, de Eligio R. Montero; Un largo sueño en Tánger, de Antonio Lozano; y La buena reputación, de Ignacio Martínez de Pisón. El análisis se estructura en torno a tres núcleos narrativos —la Guerra Civil, la Guerra del Rif y el final del Protectorado—, y considera cómo la colonialidad opera en la intersección entre clase, género y nacionalismo. Se presta especial atención a las estrategias simbólicas y paratextuales que estas novelas movilizan para legitimar o cuestionar los relatos dominantes en el marco de la cultura de la reparación, tradicionalmente centrado en la Guerra Civil y la dictadura franquista. En última instancia, esta tesis no constituye solo un estudio sobre la memoria literaria del Protectorado, sino una intervención epistemológica y ética en el campo de los estudios de memoria. Al concebirla como un terreno de disputa y de posibilidad, esta investigación apuesta por una comprensión más inclusiva, situada y crítica de la memoria poscolonial en el contexto español.
[cat] Aquesta tesi explora l’emergència del Protectorat espanyol al Marroc (1912-1956) com a escenari de memòria en el marc del boom contemporani de la ficció memorialista a Espanya. Tot i estar arrelada en un fenomen cultural específic —la creixent popularitat de novel·les que revisiten el passat colonial espanyol al nord d’Àfrica—, l’estudi busca en darrera instància interrogar els marcs epistemològics que configuren el camp dels estudis de la memòria, especialment en relació amb el colonialisme. En fer-ho, contribueix al desenvolupament del camp emergent de la memòria postcolonial des d’una perspectiva situada i crítica. La primera part del treball traça un marc teòric per a un enfocament postcolonial de la memòria, estructurat a partir de tres eixos clau: una perspectiva transnacional, que qüestiona l’estat-nació com a contenidor per defecte de la memòria col·lectiva; una aproximació multidireccional, que posa en dubte els models competitius del record i planteja formes de memòria que es creuen i es relacionen; i una concepció dinàmica de la memòria cultural, que destaca com els textos culturals no només reflecteixen discursos sobre el passat, sinó que també intervenen en la seva producció. L’estudi dialoga amb la teoria postcolonial, la crítica feminista i els estudis culturals per entendre la memòria no només com a objecte d’anàlisi, sinó també com a eina política i epistèmica. La segona part se centra en un corpus de novel·les espanyoles publicades entre 2009 i 2021 que representen l’experiència colonial al Protectorat espanyol al Marroc. Les obres seleccionades —de María Dueñas, Youssef El Maimouni, Alfonso Basallo, Eligio R. Montero, Antonio Lozano i Ignacio Martínez de Pisón— s’analitzen com a agents culturals que contribueixen a configurar les formes afectives i polítiques d’entendre la història colonial. L’anàlisi s’articula a partir de tres nuclis narratius —la Guerra Civil espanyola, la Guerra del Rif i la fi del Protectorat— i examina com opera la colonialitat en la intersecció entre classe, gènere i nacionalisme. Es posa una atenció especial en la manera com aquestes novel·les mobilitzen estratègies simbòliques i paratextuals que legitimen o qüestionen els relats dominants en el marc de la cultura de la reparació, tradicionalment centrada en la Guerra Civil i la dictadura franquista. En última instància, aquesta tesi ofereix una lectura postcolonial de la memòria que replanteja els límits de la ficció històrica, la política del record i el lloc dels llegats colonials en la producció cultural espanyola contemporània.
This dissertation explores the emergence of the Spanish Protectorate in Morocco (1912-1956) as a site of memory within the contemporary boom of memorialist fiction in Spain. While rooted in a specific cultural phenomenon—the growing popularity of novels that revisit Spain’s colonial past in North Africa—the study ultimately seeks to critically interrogate the epistemological frameworks that shape the field of memory studies, particularly in relation to colonialism. In doing so, it contributes to the growing field of postcolonial memory from a situated and critical perspective. The first part of this work outlines a theoretical framework for a postcolonial approach to memory, structured around three key axes: a transnational perspective, which challenges the nation-state as the default container of collective memory; a multidirectional approach, which questions competitive models of remembrance and emphasizes intersecting and relational forms; and a dynamic understanding of cultural memory, which highlights how cultural texts not only reflect discourses about the past but also intervene in their production. Thus, this study engages with postcolonial theory, feminist critique, and cultural studies to approach memory not only as an object of analysis but also as a political and epistemic tool. The second part focuses on a corpus of Spanish novels published between 2009 and 2021 that depict the colonial experience in the Spanish Protectorate in Morocco. The selected works—by María Dueñas, Youssef El Maimouni, Alfonso Basallo, Eligio R. Montero, Antonio Lozano, and Ignacio Martínez de Pisón—are examined not as passive representations of the past but as cultural agents that contribute to shaping affective and political understandings of colonial history. The analysis is organized around three thematic cores—the Spanish Civil War, the Rif War, and the end of the Protectorate—and considers how coloniality operates through intersections of class, gender, and nationalism. Special attention is paid to how these novels mobilize symbolic and paratextual strategies that legitimize or challenge dominant narratives within the framework of national reparation. Ultimately, this dissertation offers a postcolonial reading of memory that rethinks the boundaries of historical fiction, the politics of remembrance, and the place of colonial legacies in contemporary Spanish cultural production.
[cat] Aquesta tesi explora l’emergència del Protectorat espanyol al Marroc (1912-1956) com a escenari de memòria en el marc del boom contemporani de la ficció memorialista a Espanya. Tot i estar arrelada en un fenomen cultural específic —la creixent popularitat de novel·les que revisiten el passat colonial espanyol al nord d’Àfrica—, l’estudi busca en darrera instància interrogar els marcs epistemològics que configuren el camp dels estudis de la memòria, especialment en relació amb el colonialisme. En fer-ho, contribueix al desenvolupament del camp emergent de la memòria postcolonial des d’una perspectiva situada i crítica. La primera part del treball traça un marc teòric per a un enfocament postcolonial de la memòria, estructurat a partir de tres eixos clau: una perspectiva transnacional, que qüestiona l’estat-nació com a contenidor per defecte de la memòria col·lectiva; una aproximació multidireccional, que posa en dubte els models competitius del record i planteja formes de memòria que es creuen i es relacionen; i una concepció dinàmica de la memòria cultural, que destaca com els textos culturals no només reflecteixen discursos sobre el passat, sinó que també intervenen en la seva producció. L’estudi dialoga amb la teoria postcolonial, la crítica feminista i els estudis culturals per entendre la memòria no només com a objecte d’anàlisi, sinó també com a eina política i epistèmica. La segona part se centra en un corpus de novel·les espanyoles publicades entre 2009 i 2021 que representen l’experiència colonial al Protectorat espanyol al Marroc. Les obres seleccionades —de María Dueñas, Youssef El Maimouni, Alfonso Basallo, Eligio R. Montero, Antonio Lozano i Ignacio Martínez de Pisón— s’analitzen com a agents culturals que contribueixen a configurar les formes afectives i polítiques d’entendre la història colonial. L’anàlisi s’articula a partir de tres nuclis narratius —la Guerra Civil espanyola, la Guerra del Rif i la fi del Protectorat— i examina com opera la colonialitat en la intersecció entre classe, gènere i nacionalisme. Es posa una atenció especial en la manera com aquestes novel·les mobilitzen estratègies simbòliques i paratextuals que legitimen o qüestionen els relats dominants en el marc de la cultura de la reparació, tradicionalment centrada en la Guerra Civil i la dictadura franquista. En última instància, aquesta tesi ofereix una lectura postcolonial de la memòria que replanteja els límits de la ficció històrica, la política del record i el lloc dels llegats colonials en la producció cultural espanyola contemporània.
This dissertation explores the emergence of the Spanish Protectorate in Morocco (1912-1956) as a site of memory within the contemporary boom of memorialist fiction in Spain. While rooted in a specific cultural phenomenon—the growing popularity of novels that revisit Spain’s colonial past in North Africa—the study ultimately seeks to critically interrogate the epistemological frameworks that shape the field of memory studies, particularly in relation to colonialism. In doing so, it contributes to the growing field of postcolonial memory from a situated and critical perspective. The first part of this work outlines a theoretical framework for a postcolonial approach to memory, structured around three key axes: a transnational perspective, which challenges the nation-state as the default container of collective memory; a multidirectional approach, which questions competitive models of remembrance and emphasizes intersecting and relational forms; and a dynamic understanding of cultural memory, which highlights how cultural texts not only reflect discourses about the past but also intervene in their production. Thus, this study engages with postcolonial theory, feminist critique, and cultural studies to approach memory not only as an object of analysis but also as a political and epistemic tool. The second part focuses on a corpus of Spanish novels published between 2009 and 2021 that depict the colonial experience in the Spanish Protectorate in Morocco. The selected works—by María Dueñas, Youssef El Maimouni, Alfonso Basallo, Eligio R. Montero, Antonio Lozano, and Ignacio Martínez de Pisón—are examined not as passive representations of the past but as cultural agents that contribute to shaping affective and political understandings of colonial history. The analysis is organized around three thematic cores—the Spanish Civil War, the Rif War, and the end of the Protectorate—and considers how coloniality operates through intersections of class, gender, and nationalism. Special attention is paid to how these novels mobilize symbolic and paratextual strategies that legitimize or challenge dominant narratives within the framework of national reparation. Ultimately, this dissertation offers a postcolonial reading of memory that rethinks the boundaries of historical fiction, the politics of remembrance, and the place of colonial legacies in contemporary Spanish cultural production.
Subject (English)
Citation
Collections
Citation
VILLAR DEL VALLE, Andrea. Hacia una memoria poscolonial: el Protectorado español en Marruecos y la novela de memoria en España (2009-2021). [consulted: 6 of June of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/228719