Els cabals de la memòria: les memòries de la política hidràulica del règim a Tavascan, Pallars Sobirà

Abstract

[cat] La recerca aborda la memòria sobre la construcció del complex hidroelèctric de l’alt Cardós realitzada entre 1958 i 1974, focalitzant-se en el poble de Tavascan (Pallars Sobirà). Es fa a partir de l’engranatge dels marcs teòrics dels estudis de memòria i de l’ecologia política, aplicats a un disseny etnogràfic. El treball amb fonts orals, recerca documental i d’arxiu té per objectiu compilar, visibilitzar i interpretar el relat coral de les memòries clandestines que evoquen sobre els esdeveniments les persones afectades, amb especial interès en les vivències de dones d’àmbit rural i de treballadores migrades internes. Es focalitza en els records incòmodes, disposant un context favorable on puguin representar-se. Des de pràctiques crítiques de la memòria es desvetlla el potencial que té el relat de persones silenciades per interrogar i resignificar la versió hegemònica de la política hidràulica que va ser un pilar de la història nacional del règim, subvertint els marcs de referència.

[spa]La investigación aborda la memoria sobre la construcción del complejo hidroeléctrico del alto Cardós realizada entre 1958 y 1974, focalizándose en el pueblo de Tavascan (Pallars Sobirà). Se hace a partir del engranaje de los marcos teóricos de los estudios de memoria y de la ecología política, aplicados a un diseño etnográfico. El trabajo con fuentes orales, investigación documental y de archivo tiene por objetivo compilar, visibilizar e interpretar el relato coral de las memorias clandestinas que evocan sobre los acontecimientos las personas afectadas, con especial interés en las vivencias de mujeres de ámbito rural y de trabajadoras migradas internas. Se focaliza en los recuerdos incómodos, disponiendo un contexto favorable donde puedan representarse. Desde prácticas críticas de la memoria se desvela el potencial que tiene el relato de personas silenciadas para interrogar y resignificar la versión hegemónica de la política hidráulica que fue un pilar de la historia nacional del régimen, subvirtiendo los marcos de referencia.