Revisió biosistemàtica del gènere Anthemis L. a la Península Ibèrica i a les Illes Balears

Abstract

[cat] El gènere Anthemis L. pertany a la familia Compositae Giseke (també anomenada Asteraceae Dumotier), subfamília Asteroideae Carlquist, tribu Anthemidineae Cass., subtribu Anthemidineae Dumort, i agrupa 130 especies (HEYWOOD & HUMPRHIES, 1977) anuals, biennals o perennes. El centre primari d'especiació és situat a l'Àsia Menor (THIN, 1980), on són congregades un bon nombre d'espècies perennes endèmiques. Anthemis és un genere distribuït per Europa, sud-oest d'Àsia i Àfrica del Nord, amb dues espècies (A.arvensis i A.cotula) introduïdes a Amèrica (KAY, 1958). La Península Ibèrica representa el límit occidental en la dispersió natural del gènere on, per una banda arriben pels Pirineus algunes estirps orofites de distribució centro-europea i, per l'altre, espècies anuals o perennes més pròpies de la conca mediterrània. La darrera revisió del genere fou la realitzada per R. FERNANDES (1975a, 1975b, 1976) per a Flora Europaea. Aquesta autora exhorta a la utilització de tècniques biosistemátiques per tal de fornir amb nous criteris a la conflictiva taxonomia de les espècies perennes que arriben a la Península Ibèrica. Hem d'assenyalar que l'únic estudi biosistemàtic en especies d'Anthemis és el de YAVIN (1970), sobre tàxons de la secció Maruta , tots ells endèmics (llevat d' A.cotula) de la Mediterrània Oriental. Des del punt de vista farmacèutic, sota el nom de "camamilla", hom ha reunit diversos vegetals que pertanyen a diferents gèneres de la familia Compositae. Així, Farmacopea Española IX ed. (1953) considera com a camamilles Chamomilla recutita (L.) Rauschert, Chamomilla aurea (Loefl.) J. Gay ex Coss. & Kralik, i Chamaemelum nobile (L.) All. (= Anthemis nobilis L.). Ultra això, altres especies han estat popularment utilitzades de forma tradicional, com Chamaemelum fuscatum (Brot.) Vasc. Anthemis fuscata L.), etc. En general, diverses especies d'Anthemis (A.maritima, A.tuberculata), han estat considerades com a camamilles de baixa qualitat, quan no com a adulterants (LADERO & al., 1985). No obstant aquestes consideracions, Farmacopea Portuguesa IV ed. (1946) propugna la substitució d'algunes camamilles foranies, per d'altres autòctones, com A.cotula. Ultra les tradicionals propietats antiespasmodiques i sedants, diverses espècies d'Anthemis són objecte d'estudis fitoquímics, particularment pel que fa les lactones sesquiterpéniques, per les seves propietats citostàtiques en cèl·lules tumorals humanes (GRABARCZYC & al., 1977).