Diàspora artística transmediterrània. Postcolonialisme i reconeixement en Kader Attia, Yto Barrada, Mounir Fatmi i Bouchra Khalili.

Abstract

Concretament, en aquest treball em centraré en examinar diferents aspectes entorn la qüestió de l’hegemonia de l’art occidental. Aquests acompanyaran una àmplia anàlisi de la trajectòria i els procediments de reconeixement d’uns artistes seleccionats que formen part de la diàspora magrebina – perquè s’identifiquen d’aquesta manera i perquè realitzen la seua pràctica artística entorn aquesta identitat. Els artistes que abordarem i que constituiran els nostres casos d’estudi són: Kader Attia (1970), Yto Barrada (1971), Mounir Fatmi (1971) i Bouchra Khalili (1970). Més enllà d’estudiar la seua obra pictòrica, em propose observar les dinàmiques i les relacions que es teixeixen en el món de l’art entre el que s’entén per nord global i sud global, específicament en la vessant est mediterrània, a partir d’aquests casos d’estudi. Amb aquesta elecció espacial i temàtica pretenc posar el focus en un àmbit d’estudi propi de la Història de l’art contemporània, tot i que conjuntament amb altres disciplines, oferint un marge discursiu des del qual poder pensar altres narratives, a més de repensar les metodologies existents. Així, entenent que són nombroses les temàtiques, problemàtiques i teories que vull tractar, amb aquesta recerca pretenc elaborar i desenvolupar un conglomerat de qüestions diverses que s’agrupin entorn dues branques teòriques determinants: els estudis postcolonials i la sociologia de l’art.