Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/229932
Essays on Urban Economics
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] Urbanization has rapidly increased over the past two centuries, with cities now hosting over half the global population. While urban density promotes productivity, innovation, and resource efficiency, it also brings significant environmental costs—including noise and air pollution, limited green space, and heightened vulnerability to climate change through the Urban Heat Island (UHI) effect. This thesis explores how cities can harness the benefits of density while mitigating its negative externalities, with a focus on housing markets and environmental sustainability. The thesis examines three urban phenomena: i) noise pollution and its effects on housing prices; ii) Cycling infrastructure and its effects on housing prices; iii) building height and urban temperatures. The second chapter quantifies the impact of street noise on housing prices using a hedonic pricing model and spatial fixed effects. It finds that a 10-decibel increase in noise reduces sale prices by 3.4% and rents by 2%, with stronger effects for lower floors and externally-facing units. These results highlight the substantial but often overlooked costs of noise pollution, suggesting that its mitigation could improve urban livability, albeit with potential gentrification risks. The third chapter evaluates the effect of expanded cycling infrastructure on housing prices. Bike-sharing stations increase sale prices more significantly, while cycle lanes have a stronger impact on rents. The effects vary by proximity and infrastructure type, indicating trade-offs in urban space allocation and differing preferences across demographic groups. Overall, cycling infrastructure is positively valued without strong evidence of triggering gentrification. The fourth chapter investigates whether taller buildings can help mitigate the UHI effect. Using high-resolution spatial data from Spain, the study finds a concave relationship: temperatures rise with building height and decline after a relatively high threshold. The cooling effect is influenced more by surrounding land cover than by the building footprint itself, suggesting that vertical development should be paired with nature-based solutions like tree planting to enhance resilience to climate change. Together, these studies show that population density, when paired with thoughtful urban design, can be a powerful tool for climate adaptation. However, the findings also underscore the need to balance environmental improvements with housing affordability concerns. Policies should aim for city-wide solutions that reduce externalities without exacerbating social and spatial inequalities.
[cat] La urbanització ha augmentat ràpidament durant els darrers dos segles, i actualment les ciutats acullen més de la meitat de la població mundial. Tot i que la densitat urbana afavoreix la productivitat, la innovació i l’eficiència en l’ús dels recursos, també comporta costos ambientals significatius—com ara la contaminació acústica i atmosfèrica, l’escassetat d'espais verds i una major vulnerabilitat al canvi climàtic a través de l’efecte illa de calor urbana (UHI, per les seves sigles en anglès). Aquesta tesi explora com les ciutats poden aprofitar els beneficis de la densitat alhora que mitiguen les seves externalitats negatives, amb un enfocament en els mercats d'habitatge i la sostenibilitat ambiental. La tesi analitza tres fenòmens urbans: i) la contaminació acústica i els seus efectes sobre els preus de l’habitatge; ii) les infraestructures ciclistes i els seus efectes sobre els preus de l’habitatge; iii) l’alçada dels edificis i les temperatures urbanes. El segon capítol quantifica l’impacte del soroll dels carrers sobre els preus de l’habitatge mitjançant un model de preus hedònics i efectes fixos espacials. S’hi observa que un augment de 10 decibels redueix el preu de venda en un 3,4% i el lloguer en un 2%, amb efectes més intensos en els pisos baixos i en habitatges orientats cap a l’exterior. Aquests resultats posen en relleu els costos importants, però sovint oblidats, de la contaminació acústica, i suggereixen que la seva reducció podria millorar l’habitabilitat urbana, tot i els possibles riscos de gentrificació. El tercer capítol avalua l’efecte de l’expansió de les infraestructures ciclistes sobre els preus de l’habitatge. Les estacions de bicicletes compartides augmenten més significativament els preus de venda, mentre que els carrils bici tenen un impacte més gran sobre els lloguers. Els efectes varien segons la proximitat i el tipus d’infraestructura, cosa que reflecteix els equilibris necessaris en la distribució de l’espai urbà i les preferències diferenciades segons el grup demogràfic. En general, la infraestructura ciclista és positivament valorada, sense evidències clares de generar gentrificació. El quart capítol investiga si els edificis més alts poden ajudar a mitigar l’efecte UHI. A partir de dades espacials d’alta resolució d’Espanya, l’estudi identifica una relació concava: les temperatures augmenten amb l’alçada dels edificis fins a un cert llindar elevat, a partir del qual disminueixen. L’efecte de refrigeració depèn més de la cobertura de sòl circumdant que no pas de la petjada dels edificis, la qual cosa suggereix que el desenvolupament vertical hauria d’anar acompanyat de solucions basades en la natura, com la plantació d’arbres urbans, per millorar la resiliència. Aquests estudis, en conjunt, mostren que la densitat poblacional, si es combina amb un disseny urbà acurat, pot esdevenir una eina potent per a l’adaptació al canvi climàtic. Tanmateix, també subratllen la necessitat d’equilibrar les millores ambientals amb la preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge. Les polítiques públiques haurien de promoure solucions a escala de ciutat que redueixin les externalitats sense agreujar les desigualtats socials i territorials.
[cat] La urbanització ha augmentat ràpidament durant els darrers dos segles, i actualment les ciutats acullen més de la meitat de la població mundial. Tot i que la densitat urbana afavoreix la productivitat, la innovació i l’eficiència en l’ús dels recursos, també comporta costos ambientals significatius—com ara la contaminació acústica i atmosfèrica, l’escassetat d'espais verds i una major vulnerabilitat al canvi climàtic a través de l’efecte illa de calor urbana (UHI, per les seves sigles en anglès). Aquesta tesi explora com les ciutats poden aprofitar els beneficis de la densitat alhora que mitiguen les seves externalitats negatives, amb un enfocament en els mercats d'habitatge i la sostenibilitat ambiental. La tesi analitza tres fenòmens urbans: i) la contaminació acústica i els seus efectes sobre els preus de l’habitatge; ii) les infraestructures ciclistes i els seus efectes sobre els preus de l’habitatge; iii) l’alçada dels edificis i les temperatures urbanes. El segon capítol quantifica l’impacte del soroll dels carrers sobre els preus de l’habitatge mitjançant un model de preus hedònics i efectes fixos espacials. S’hi observa que un augment de 10 decibels redueix el preu de venda en un 3,4% i el lloguer en un 2%, amb efectes més intensos en els pisos baixos i en habitatges orientats cap a l’exterior. Aquests resultats posen en relleu els costos importants, però sovint oblidats, de la contaminació acústica, i suggereixen que la seva reducció podria millorar l’habitabilitat urbana, tot i els possibles riscos de gentrificació. El tercer capítol avalua l’efecte de l’expansió de les infraestructures ciclistes sobre els preus de l’habitatge. Les estacions de bicicletes compartides augmenten més significativament els preus de venda, mentre que els carrils bici tenen un impacte més gran sobre els lloguers. Els efectes varien segons la proximitat i el tipus d’infraestructura, cosa que reflecteix els equilibris necessaris en la distribució de l’espai urbà i les preferències diferenciades segons el grup demogràfic. En general, la infraestructura ciclista és positivament valorada, sense evidències clares de generar gentrificació. El quart capítol investiga si els edificis més alts poden ajudar a mitigar l’efecte UHI. A partir de dades espacials d’alta resolució d’Espanya, l’estudi identifica una relació concava: les temperatures augmenten amb l’alçada dels edificis fins a un cert llindar elevat, a partir del qual disminueixen. L’efecte de refrigeració depèn més de la cobertura de sòl circumdant que no pas de la petjada dels edificis, la qual cosa suggereix que el desenvolupament vertical hauria d’anar acompanyat de solucions basades en la natura, com la plantació d’arbres urbans, per millorar la resiliència. Aquests estudis, en conjunt, mostren que la densitat poblacional, si es combina amb un disseny urbà acurat, pot esdevenir una eina potent per a l’adaptació al canvi climàtic. Tanmateix, també subratllen la necessitat d’equilibrar les millores ambientals amb la preocupació per l’accessibilitat de l’habitatge. Les polítiques públiques haurien de promoure solucions a escala de ciutat que redueixin les externalitats sense agreujar les desigualtats socials i territorials.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MAGAGNOLI, Marianna. Essays on Urban Economics. [consulted: 2 of July of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/229932