Evolució del consonantisme del català des de la perspectiva de la teoria de l’optimitat

Abstract

[cat] Els canvis fonològics que han succeït del llatí al català han estat àmpliament descrits per les gramàtiques històriques i pels estudis de fonètica històrica. Ara bé, aquestes descripcions no van acompanyades d’una explicació fonològica de caràcter formal. L’objectiu d’aquest treball és descriure els principals canvis consonàntics del català des del llatí i formalitzar-los amb la teoria de l’optimitat (TO). Amb aquesta finalitat, hem dut a terme un buidatge de diverses gramàtiques històriques i estudis de fonètica històrica, el qual ens ha permès identificar i classificar els processos consonàntics més rellevants. El treball es fonamenta en la fonologia natural, que deriva en lleis de preferència. A més, fem una anàlisi en TO de dos casos representatius: la sonorització intervocàlica de les obstruents i la semivocalització del grup -KT-. Els resultats mostren que la TO constitueix una eina adequada per formalitzar el canvi fonològic i, per tant, els canvis fonològics diacrònics del català.