Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/178695
Valoración de la calidad socioeducativa y clínica de los servicios de salud mental por parte de usuarios, sus familias y profesionales de la educación y la salud
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] 1.2.1. Introducció. L’evidència sobre l’eficàcia i la qualitat de les intervencions socioeducatives realitzades en l’àmbit de la salut mental amb nens i adolescents a Catalunya i a l’Estat espanyol és limitada. Encara que es compta amb nombroses escales per a avaluar i detectar problemes psicopatològics, són molt poques les que consideren aspectes d’especial interès per a l’acció educativa i socioeducativa, com la reinserció social, l’acompliment escolar o el benestar emocional. Així mateix, hi ha una manca d’eines que permetin dur a terme aquestes valoracions des de diferents perspectives, incloent-hi les persones ateses, les seves famílies i els professionals tant de l’educació com de la salut. La recerca que s’ha dut a terme fins l’actualitat en referència a la recuperació personal en salut mental s’ha centrat principalment en adults. És necessari actualitzar el coneixement que es té de la recuperació personal per a incorporar consideracions específiques de nens i adolescents i per a determinar el paper que els professionals de l’educació, particularment de l’educació social, tenen en aquest procés. 1.2.2. Objectius. Disposar d’instruments validats per a avaluar les intervencions socioeducatives en els centres de salut mental infanto-juvenils de Catalunya i l’Estat espanyol des de la perspectiva dels usuaris, els seus pares o tutors legals i professionals tant de l’educació com de la salut. Així mateix, avançar en el coneixement sobre la recuperació personal en centres de salut mental infanto-juvenils a través de l’anàlisi de variables d’interès en salut mental en un entorn d’hospital de dia de psiquiatria infanto-juvenil i d’un marc teòric conceptual de recuperació personal en la infància i l’adolescència des d’un enfocament multidimensional. 1.2.3. Mètodes Aquest projecte de tesi es presenta com a compendi de tres publicacions originals d’estudis de recerca primària i secundària. Els tres projectes van comptar amb la participació d’un equip multidisciplinari internacional de professionals especialitzats en diferents àmbits de les intervencions socioeducatives o de la pràctica clínica en salut mental. El primer estudi va consistir en: 1) traduir al castellà i al català l’HoNOSCA, incloent-hi l’escala per a professionals (HoNOSCA-Glossari), per a usuaris (HoNOSCA-Usuaris) i per a pares o tutors legals (HoNOSCA-Pares) i el full de puntuació i 2) determinar les qualitats psicomètriques de les versions traduïdes. Les traduccions es van dur a ter- me mitjançant un procediment de traducció inversa (“back translation”). A través del segon estudi es van valorar variables d’interès en salut mental entre usuaris nens i adolescents en un entorn d’hospital de dia de psiquiatria infanto-juvenil des de la perspectiva dels usuaris, els seus pares o tutors legals i els professionals de l’educació i de la salut utilitzant HoNOSCA. Es van recollir les valoracions del canvi en variables d’interès des de les tres perspectives. Per a aquests dos estudis, es van reclutar usuaris de 7 a 17 anys d’edat amb almenys un diagnòstic de malaltia de salut mental i admesos en un hospital de dia de psiquiatria infanto-juvenil. Els seus pares o tutors legals havien d’estar disponibles per a participar. El tercer estudi va consistir en el desenvolupament d’un protocol per a una revisió sistemàtica amb síntesi narrativa modificada, que es va preparar seguint la llista de verificació “Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses Protocols” (PRISMA-P) i els requisits de la Col·laboració Cochrane. El protocol es va inscriure en el Registre Prospectiu Internacional de Revisions Sistemàtiques (PROSPERO) amb el número CRD42018064087. Es van incloure estudis empírics qualitatius o quantitatius amb almenys tres participants i que proporcionaven: 1) una definició de recuperació personal entre persones de 18 anys o menys amb condicions o símptomes de salut mental o 2) una teoria, marc teòric, marc conceptual, dominis o dimensions de recuperació personal en aquesta població. També es van incloure revisions sistemàtiques amb objectius similars. Es van dur a terme cerques electròniques en les principals bases de dades de la literatura i en literatura grisa, cerca manual en revistes i en llibres de resums de conferències o congressos, revisió de citacions, cerques en pàgines web rellevants i consulta d’experts. 1.2.4. Resultats Els resultats d’aquest projecte de tesi corresponen a tres publicacions científiques en revistes biomèdiques internacionals. Les tres versions d’HoNOSCA (HoNOSCA-Glossari, HoNOSCA-Usuaris, HoNOSCA-Pares i el full de puntuació) es van traduir al castellà i al català. Un total de 64 participants van ser inclosos en l’estudi de validació d’HoNOSCA en castellà, que va tenir propietats psicomètriques adequades. Les tres versions d’HoNOSCA en català van tenir una bona acceptabilitat. Les noves versions d’HoNOSCA es van implementar satisfactòriament en un entorn d’hospital de dia de psiquiatria infanto-juvenil amb un total de 88 participants. En general, va haver-hi millores significatives en les puntuacions d’HoNOSCA a l’alta en comparació amb l’ingrés. Es van identificar discrepàncies en les avaluacions d’HoNOSCA entre professionals de l’educació i de la salut i usuaris i pares o tutors legals a l’ingrés. Els professionals van atorgar puntuacions més altes, la qual cosa significa que van percebre que l’estat de salut dels usuaris era pitjor. A l’alta, les puntuacions van ser més homogènies. Respecte al tercer estudi, es van identificar 16 referències rellevants, de les quals nou van ser estudis qualitatius primaris, cinc documents d’opinió d’experts i dues revisions exploratòries de la literatura. La terminologia del concepte de recuperació personal en salut mental en nens i adolescents va incloure la recuperació (7, 44%), resiliència (4, 25%), benestar (2, 13%), apoderament (1, 6%), salut mental positiva (1, 6%) i bons resultats de salut mental (1, 6%). A través de la síntesi narrativa que s’ha dut a terme fins l’actualitat s’han identificat diferents components relacionats amb la recuperació personal en nens i adolescents, incloent-hi la importància d’establir relacions interpersonals, la capacitat de fer front a les adversitats, tenir els símptomes de salut mental sota control, l’autonomia, el desenvolupament de la pròpia identitat i la capacitat de participar en activitats de la vida diària, entre altres. Es continua treballant amb experts per a arribar a un acord en referència a un marc teòric definitiu. 1.2.5. Conclusions A través d’aquest treball de tesi s’ha identificat, traduït i validat un instrument, HoNOSCA, per a valorar la qualitat socioeducativa i clínica dels serveis de salut mental en Catalunya i l’Estat espanyol en llengua castellana i catalana. Aquest instrument permet dur a terme aquesta valoració des de la perspectiva dels usuaris, pares o tutors legals i professionals de l’educació i de la salut. HoNOSCA permet la participació dels professionals de l’educació en el procés d’avaluació de les intervencions de salut mental i en projectes de recerca. La recuperació personal en salut mental en la infància i l’adolescència es pot definir com un procés únic, dinàmic i no linear que canvia a mesura que l’usuari experimenta progressos i retrocessos i que implica guanyar capacitat de resposta per a fer front als contratemps i sentir-se apoderat per a tenir metes i planificar el futur. Els professionals de l’educació poden contribuir al procés de recuperació personal en salut mental en nens i adolescents en promoure, entre altres aspectes, el benestar intern, la solució de problemes i la integració de l’usuari amb el medi.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BALLESTEROS URPÍ, Anna. Valoración de la calidad socioeducativa y clínica de los servicios de salud mental por parte de usuarios, sus familias y profesionales de la educación y la salud. [consulta: 27 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/178695]