Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Treball de fi de màster

Data de publicació

Llicència de publicació

cc-by-nc-nd (c) Estévez Terrados, 2018
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/122832

La connectivitat ecològica a Catalunya: un estudi a través de l'ecologia del paisatge

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

La societat contemporània és testimoni de l’actual crisi de biodiversitat: una crisi que porta associada el que molts experts han anomenat la sisena gran extinció. Aquesta, a diferència de les anteriors, té un origen totalment diferent: l'ésser humà. Per ésser humà, per suposat, entenem totes aquelles activitats que aquest, com a societat, desenvolupa. Aquestes activitats tenen un impacte sobre el territori, i els paisatges en són u n viu reflex. La urbanització accelerada, la destrucció d’ àrees naturals, les substitucions de cultius, el traçat de cada vegada més infraestructures lineals de transport i, en general, els canvis en l'ús del sol, són els clars responsables de l'augment de la fragmentació del territori i, com a conse üencia directe, deis habitats naturals. És per això que l'Ecologia del Paisatge, nodrida de la Geografia i l'Ecologia, es posiciona com u na disciplina útil en aquest àmbit, ja que permet estudiar i analitzar molts deis canvis soferts precisament sobre el seu objecte d'estudi des d'una òptica i amb uns mètodes innovadors. Els models de conservació habitualment desplegats pels Estats s'han provat altament ineficaços en la lluita contra l'extinció d'espècies i la gestió deis ecosistemes i les seves comunitats. Des del món científic s'advoca per nous models de conservació, basats en xarxes ecològiques que permetin reduir la fragmentació deis habitats tot permeabilitzant el territori. Catalunya no n'és u na excepció i, tot i que s'han endegat certes iniciatives en la planificació territorial i sectorial, encara queda camí per recórrer. El present treball tracta de recollir el cos teòric i metodològic d'aquesta disciplina , d'analitzar els canvis en els usos del sol i l'estat de fragmentació dels habitats a Catalunya, valorar el model de conservació i tractar de millorar-lo dissenyant una proposta de corredors ecològics en una de les àrees identificades com a clau al territori català, tot aprofitant les avantatges i eines que ofereixen els Sistemes d' Informació Geogràfica.

Descripció

Treballs Finals de Grau en Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Carles Barriocanal Lozano

Citació

Citació

ESTÉVEZ TERRADOS, Raúl. La connectivitat ecològica a Catalunya: un estudi a través de l'ecologia del paisatge. [consulta: 24 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/122832]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre