Carregant...
Tipus de document
Part del llibreVersió
Versió publicadaData de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/216962
Epítesis consonàntiques fonètiques i morfològiques
Títol de la revista
Autors
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
L’epítesi consonàntica (això és, l’addició de segments consonàntics
a final de mot) és un fenomen esporàdic en català, com en les
pronúncies [márt] o [márk] de mar o [ápit] d’api. És, tanmateix, present
en tots els dialectes en major o menor mesura, especialment
si hi comptem els casos d’addició de consonant o semivocal en les
primeres persones del singular del present d’indicatiu, com en parlo
[párlut] o [párluk] del gironí i en cre[j] (de crear) o tatu[w] (de tatuar)
del balear. L’objectiu d’aquest treball és explorar els factors
que afavoreixen l’epítesi consonàntica a final de mot, malgrat les
contradiccions que implica d’acord amb les tendències fonològiques
atribuïdes universalment a aquesta posició. Distingirem les epítesis
fonètiques de les morfològiques: per a les primeres, la justificació
del reforçament és de base eminentment articulatòria, acústica o
perceptiva; per a les segones, en canvi, cal buscar la motivació principal
en el sobremarcatge morfològic i els efectes paradigmàtics. En
ambdós casos, la preferència dels mots a acabar en consonant hi té
un paper determinant.
Descripció
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
LLORET, Maria-rosa. Epítesis consonàntiques fonètiques i morfològiques. _Capítol del llibre: Font Martí_. Mar; Puig Tarré. Vol. Maite; Veny-Mesquida, núm. ), pàgs. Miscel·lània d'homenatge. [consulta: 25 de novembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/216962]