Llibres / Capítols de llibre (Filologia Catalana i Lingüística General)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://diposit.ub.edu/handle/2445/59285
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 20 de 67
- Part del llibreProcessos de dissimilació vocàlica i estructura del sistema(Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2025) Herrero, Ricard; Jiménez Martínez, Jesús; Lloret, Maria-RosaUn dels postulats bàsics de la fonologia és que els inventaris de sons no són un conjunt inordenat d’unitats sinó que s’organitzen en sistemes, amb classes d’elements definides per les seves propietats comunes.
Part del llibreDescripción fonológica de las fricativas y africadas(Georgetown University Press, 2024) Lloret, Maria-Rosa; Martínez Paricio, VioletaEn las consonantes fricativas y en las africadas la salida del aire a traves de una constriccion, con oclusion previa en el caso de las africadas, provoca un ruido continuo de friccion [→ § 1.6.3, capitulo 15]. Estas consonantes forman junto con las oclusivas la clase mayor [→ § 1.19.5] denominada ‘obstruyente’, termino que hace referencia a la presencia de un obstaculo en la salida del aire formado por un cierre completo de los articuladores o por un elevado grado de constriccion entre ellos. Los fonemas fricativos mas extendidos en las variedades del espanol son cuatro: /f/, /s/, /ʝ/ y /x/, a los que hay que sumar /θ/, propio del centro y norte de Espana.- Part del llibreThe development of DOM in the diachrony of Catalan: (dis)similarities with respect to Spanish(De Gruyter, 2021-11-09) Pineda, AnnaThe existence of Differential Object Marking (DOM) is well-established in a number of Romance languages and varieties, such as Spanish and Romanian, where its use extends to several types of direct objects. For other languages in the Romance family, like Catalan, DOM is often considered to be absent, except for personal pro-nouns and a few other cases – at least from the perspective of normative grammar. However, in most varieties of Catalan, DOM applies to human direct objects gener-ally, including proper names, definites and some indefinites, and even occasionally extends to bare plurals or inanimates. Although an exhaustive dialectal survey on the exact prevalence of DOM has yet to be carried out, it is clear that it is widespread and features in many dialects. While one might initially assume that this is the result of the influence of Spanish, such instances (at least partially) might in fact have arisen from the internal evolution of Catalan. Crucially, instances of DOM were remarka-bly abundant in Old Catalan, although this has sometimes gone quite unnoticed. That is, instances of DOM with proper names and human NPs are found in earlier Catalan texts (in the 13th to 15th centuries), and increase quite significantly from the 16th century on, reaching very high percentages of occurrences in some texts. The aim of this paper is to offer an account of the emergence and development of DOM in Catalan over time, showing the commonalities with neighbouring Spanish, as well as the important differences that distinguish these two languages. This is a large corpus study, based on the Corpus Informatitzat del Català Antic, and comprising the period from the first written texts to the 16th century, with some notes on the 17th century too.
- Part del llibreThe Role of SE and NE in Romance Verbs of Directed Motion: Evidence from Catalan, Italian, Aragonese and Spanish Varieties(Springer, 2021-05-23) Pineda, AnnaThe purpose of this paper is to analyze the use of se with directed motion verbs in several Romance languages and varieties. Building on some observations that have been made for Spanish, we adopt a broader cross-linguistic perspective, bringing into discussion an element that has, until now, gone generally unnoticed (aside from descriptive works): the ablative locative clitic that appears, together with se, in Catalan, Italian and Aragonese varieties, as in tornar-se’n ‘go back se ne’ from Catalan. Our data from different Romance languages and dialects allow us to refine the settings of the connection between pronominal directed motion verbs and the existence of a source component. In particular, we posit the existence of a locative head (here tentatively analysed as an applicative), which can be spelled out by an ablative locative clitic. We also argue that directed motion verbs can be conceived of by Romance speakers as simple, punctual events denoting the achievement of a particular position, but also as denoting a complex event that consists of a causing subevent and a resultant state (which is connected to achieving a new position and remaining there for some time, after having left behind the original location). In the latter case, these verbs can surface in their pronominal form, even if it does not happen always, since there is cross-linguistic and cross-dialectal variation regarding the availability of pronominal forms for these verbs, due to different lexicalization patterns.
- Part del llibreArgument Structure and Argument Realization(Cambridge University Press, 2022-06-23) Acedo Matellán, Víctor; Mateu Fontanals, Jaume; Pineda, AnnaThis chapter provides a critical survey of some of the most significant phenomena that show how the study of Romance languages can make a strong contribution to our current theoretical understanding of the principles and empirical generalizations relevant to argument structure and its realization. After defining the notion of argument structure, two different current theoretical approaches to the lexicon–syntax interface are briefly presented: the projectionist one, which is typically adopted in lexicalist frameworks, and the constructivist/neo-constructionist one, which is assumed in non-lexicalist frameworks. The selection of empirical phenomena made in this chapter includes a discussion of the well-known distinction among intransitive verbal predicates (unaccusatives vs unergatives) in the context of Romance linguistics, a review of the crucial role of the Romance clitic se in argument structure and argument realization, a survey of some relevant explorations of events of transferal based on the grammar of dative clitics as well as other aspects of dative-marked arguments in Romance languages, and, finally, a discussion of the prominent place that these languages occupy in the huge literature on Talmy’s lexicalization patterns together with an overview of several refinements made to his initial typology of motion events.
- Part del llibreAffectedness-driven phenomena? A short overview(Universitäts- und Stadtbibliothek Köln, 2022-09-22) Pineda, AnnaThe notion of affectedness, linked to the idea of change that a participant undergoes or to the notion of transmission of force towards a participant, has been claimed to play a role in a wide range of linguistic phenomena at the syntax-semantics interface. In particular, the relation between affectedness and a transitive encoding is widely present in the literatura since Fillmore (1968) and Dowty (1991). Likewise, a correlation has been established between a greater or lesser degree of affectedness and a higher or lower degree of transitivity, as can be seen in the words of Hopper & Thompson (1980: 252): ‘The degree to which an action is transferred to a patient is a function of how completely this patient is affected.’
- LlibreEl lenguaje en las demencias y en otros cuadros neurodegenerativos(Editorial Síntesis S.A., 2023) Diéguez-Vide, FaustinoEste libro se acerca al mundo de la pérdida del lenguaje cuando este se ve afectado por la edad o por algunas enfermedades. Con su doble vertiente académica y científica, y tras describir el lenguaje en personas adultas mayores, el libro se introduce de lleno en la mayoría de demencias y de cuadros neurodegenerativos en los que se observan alteraciones o disfunciones verbales, ofreciendo también algunas pinceladas de aquellas manifestaciones clínicas y cognitivas más sobresalientes. Partiendo del deterioro cognitivo leve, se describen diversas enfermedades (alzhéimer, afasia progresiva primaria, párkinson, húntington), detallando también otras disfunciones verbales (en pick, esclerosis, demencias vasculares, parálisis supranuclear progresiva y degeneración corticobasal). Siendo el lenguaje el hilo conductor, esta trayectoria por toda la neurodegeneración será útil no solo para lingüistas, sino también para logopedas, neurólogos, neuropsicólogos, psicólogos y, en definitiva, para cualquiera que desee aproximarse a esta ventana lingüística que nos ofrece una visión del cerebro dañado.
- LlibreNeuroanatomía funcional del lenguaje(Editorial Síntesis S.A., 2019-02-18) Diéguez-Vide, FaustinoEsta obra tiene un doble objetivo, académico y científico. El primero acerca el cerebro, en su vertiente lingüística, a todos aquellos interesados en el lenguaje, estudiantes, docentes y público en general. Para ello se describen de forma didáctica las estructuras cerebrales macroscópicas que se imbrican con el lenguaje, y se explican con claridad conceptos como circunvolución fusiforme, ganglios basales, mesencéfalo o nervio hipogloso. Paralelamente, es una obra sobre la relación entre cerebro y lenguaje, dirigida a linguístas, pero también a neurólogos, psicólogos o logopedas, donde se describen algunas de las propuestas actuales sobre la localización, en forma de red distribuida, de las conductas verbales en el cerebro.
- LlibreLa presència dels diccionaris dialectals en el «Diccionari català-valencià-balear»(Nova Editorial Moll, 2022-09) Perea, Maria Pilar, 1960-Tots els parlants dels territoris de parla catalana ens hem de sentir honorats de disposar del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), una obra singular en el camp de la lexicografia, amb la qual es va produir un punt d’inflexió en la tasca d’elaboració de diccionaris. De la tendència comuna al transvasament de mots d’una obra a una altra i al recurs a la inventiva del lexicògraf per exemplificar, mitjançant expressions i frases, les definicions, el projecte emblemàtic d’Antoni M. Alcover va trencar esquemes, i, gestat a la fi del segle XIX, esdevingué el predecessor de la metodologia lexicogràfica contemporània. En efecte, si la lexicografia basada en corpus es va consolidar a partir dels anys setanta del segle XX, no és agosarat de pensar que el DCVB en fou un prolegomen, ja que una part de l’obra es basa en fonts documentals de referència, que il·lustren la utilització real dels mots. Per aquest motiu esdevingué, quan encara no existia aquest model, un diccionari d’ús.
- Part del llibreLa variación léxica en el catalán occidental según el Atlas Lingüístico de la Península Ibérica y el Diccionari Catalá-Valencià-Balear(Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2022) Perea, Maria Pilar, 1960-[spa] Maria-Pilar Perea lleva a cabo un estudio contrastivo entre el ALPI y el Diccionari Català-Valencià-Balear, un atlas lingüístico y un diccionario dialectal concebidos y desarrollados en torno a la misma época. Mediante el análisis de siete conceptos, la autora se propone el doble objetivo de valorar la complementariedad de los datos de ambos proyectos e ilustrar el estado de las variedades del catalán occidental en ese periodo de la historia de la lengua. Concluye confirmando la importancia de este tipo de trabajos para lograr una imagen más completa de la situación del léxico en esta etapa y reflexiona sobre la necesidad de desarrollar trabajos descriptivos de conjunto de este tipo, aprovechando las nuevas posibilidades que abre al conocimiento dialectal la publicación del ALPI en el siglo XXI.
- Part del llibreThe negative expressions in three dialectal repertoires: The notebooks by A. M. Alcover, the ALPI and the ALDC(John Benjamins Publishing Company, 2021-11) Perea, Maria Pilar, 1960-[eng] The main aim of this chapter is to describe, analyse and map the negative expressions recorded in three dialectal materials related to the Catalan language developed during three different periods of the twentieth century: the field notebooks by Antoni M. Alcover (completed between 1900 and 1922), the Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, by Tomás Navarro Tomás (conducted between 1934 and 1935, and resumed later on in 1947 and 1952), and the Atles Lingüístic del Domini Català, by Joan Veny and Lídia Pons (surveys carried out between 1964 and 1975).
- Part del llibreEpítesis consonàntiques fonètiques i morfològiques(Aula Màrius Torres & Pagès Editors, Lleida, 2023) Lloret, Maria-RosaL’epítesi consonàntica (això és, l’addició de segments consonàntics a final de mot) és un fenomen esporàdic en català, com en les pronúncies [márt] o [márk] de mar o [ápit] d’api. És, tanmateix, present en tots els dialectes en major o menor mesura, especialment si hi comptem els casos d’addició de consonant o semivocal en les primeres persones del singular del present d’indicatiu, com en parlo [párlut] o [párluk] del gironí i en cre[j] (de crear) o tatu[w] (de tatuar) del balear. L’objectiu d’aquest treball és explorar els factors que afavoreixen l’epítesi consonàntica a final de mot, malgrat les contradiccions que implica d’acord amb les tendències fonològiques atribuïdes universalment a aquesta posició. Distingirem les epítesis fonètiques de les morfològiques: per a les primeres, la justificació del reforçament és de base eminentment articulatòria, acústica o perceptiva; per a les segones, en canvi, cal buscar la motivació principal en el sobremarcatge morfològic i els efectes paradigmàtics. En ambdós casos, la preferència dels mots a acabar en consonant hi té un paper determinant.
- Part del llibreEl paper dels enllaços matrimonials en la difusió d'estils musicals: els casos d'Elionor de Sicília, reina d'Aragó, i Constança d'Aragó, reina de Sicília(Brepols, 2024) Vela Aulesa, Carles[cat] La instal·lació d’una nova dinastia en el tron d’un país, sobretot si és forana, normalment en trasbalsa la vida cultural, ja que el nou monarca acostuma a arribar acompanyat del bagatge cultural del seu lloc d’origen. Tanmateix, els canvis dinàstics són, en general, poc freqüents. A la Corona d’Aragó medieval només n’hi va haver un, el 1412 , quan la dinastia Trastàmara va substituir el Casal de Barcelona, que havia regit la Corona d’Aragó des de la seva fundació al segle XII
- Part del llibreRepresentar al rey Jaime I ante las cortes islámicas norteafricanas: Perfiles y tipos(Trea, 2023) Vela Aulesa, Carles[spa] El largo reinado de Jaime I el Conquistador, de 1213 a 1276, está condicionado por dos principios que regirán la mayoría de sus actos: consolidar el poder real y aumentar los ingresos de la Corona. Ambas políticas se retroalimentan, pues para fortalecer la autoridad del rey es necesario disponer de un buen tesoro, capaz de comprar las voluntades necesarias, y para acrecer la riqueza del monarca este debe ser capaz de imponerse a sus súbditos, convenciéndolos e incluso obligándolos a contribuir, de una forma u otra, en los gastos de la Corona. En el presente trabajo, intentaremos mostrar cómo ambos vectores también caracterizaron la política de Jaime I para con los países islámicos del norte de África y cómo esto se reflejó en la elección de los embajadores que representaron al monarca catalanoaragonés ante los soberanos norteafricanos.
- Part del llibreI manoscritti lulliani e il lullismo all’abbazia di San Vittore presso Parigi(Editorial Sindéresis, 2022) Sari, SimoneEstudi del fons lul·lià a la abadia de Sant Víctor de París
- LlibrePolyphonic Voices: Poetic and Musical Dialogues in the European Ars Nova(SISMEL – Edizioni del Galluzzo, 2021) Alberni, Anna; Calvia, Antonio; Lannutti, Maria SofiaThe title of the present volume, Polyphonic Voices, alludes to the synergistic and interdisciplinary nature of the studies that it contains: it evokes the voices of polyphonic chant, which in the so-called Ars Nova reached unprecedented levels of complexity and sophistication, as well as Mikhail Bakhtin’s notion of polyphony, inspired by music theory and conceived as a structural element of the novel. According to Bakhtin, the polyphony of a literary text, also defined as “pluridiscursivity”, indicates a multi-voiced dialogue between characters, episodes or languages. Such polyphony, given by the continuous interaction of any discourse with other pre-existing ones (not necessarily attested in written form), generates the simultaneous presence of different and sometimes conflicting points of view, but it does not necessarily imply the evocation of other literary texts.
- Part del llibrePreface(SISMEL – Edizioni del Galluzzo, 2021) Alberni, Anna; Calvia, Antonio; Lannutti, Maria SofiaThe preface is the result of collaboration between the three editors; specifically §1 is contributed by Maria Sofia Lannutti, §2 by Antonio Calvia, §3 by Anna Alberni, §4 by the three editors.
- Part del llibreLa música i l’entreteniment al temps de Jaume I. Consideracions sobre les fonts i problemes de mètode(Tirant humanidades, 2024) Cingolani, Stefano MariaParlar de la música i els seus intèrprets al temps del rei Jaume I, o dels seus immediats successors, no és gens fàcil, malgrat la presència d’obres ja clàssiques, tant sobre la música com sobre els joglars com a executors musicals o protagonistes de l’entreteniment. Perquè és d’aquesta música profana en vulgar que vull tractar, i no pas de la religiosa o la de textos en llatí conservats en alguns monestirs, dels quals, tanmateix, és adient recordar l’existència. Per tal de poder enfocar el tema amb prou garanties i aportar una visió que, si no és del tot nova, almenys vol ser crítica, es requereix prèviament certa reflexió metodològica sobre la tipologia de les fonts a la nostra disposició i com es poden utilitzar en l’intent de dibuixar un panorama que sigui alhora complex i el més rigorós possible. Tot i que, de fet, seran més les preguntes que plantejaré i els dubtes que aixecaré, que no pas les respostes segures que podré proporcionar.
- Part del llibre«Plazens plasers» and Other Fourteenth-Century Catalan Refrain Songs(Sismel. Edizioni del Galluzzo, 2021) Alberni, AnnaCatalan poets writing at the turn of the fourteenth century (e.g. Andreu Febrer, Gilabert de Pròixida, Jordi de Sant Jordi) were captivated by the work of Guillaume de Machaut, with its brilliant recodification of the formes fixes. Such fascination proved crucial to the establishment of trends in Catalan poetry which had emerged much earlier in French song. In particular, early Catalan poets demonstrated a proclivity for refrain songs. The process whereby such songs became standard in Catalan poetry included the fusion of strophic varieties of French origin with the genres inherited from the troubadours. It likewise comprised the adoption of a new style of phrasing intended to refashion the language employed by the Catalan poets, as well as the horizon of expectation of their public. Following the impact of Machaut’s works upon the Aragonese court, Catalan poetry embraced a new mode of expression which increased the syntactical resources used to enhance the emotive aspects of texts. This new “syntax of sentimentality”, wherein echoes of other literary traditions were assimilated into poetic text (e.g. the Dante of the Rime, the earliest readings of Petrarch’s Canzoniere), proved to be greatly appealing to the Catalan poets writing at the end of the fourteenth century.
- Part del llibreRamon d'Alòs-Moner, editor de poesia lul·liana(Editorial Sindéresis, 2022) Fernàndez-Clot, AnnaRamon d'Alòs-Moner és un dels intel·lectuals catalans que, al primer terç del segle XX, va exercir un paper destacat en la reivindicació de la figura de Ramon Llull com a escriptor. La seva tasca com a lul·lista va estar marcada principalment per dos objectius: d'una banda, fixar la producció autèntica de Llull, amb la corresponent classificació de manuscrits, inventaris i catàlegs d'obres; i de l'altra, donar a conèixer la seva obra catalana, especialment la literària, a un públic general. En aquesta nota ens centrarem en un aspecte que uneix aquests dos interessos: la contribució de l'intel·lectual barceloní a la difusió i l'estudi de les obres lul·lianes en vers.