Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231923
Educación física y competencias básicas: el desarrollo de la competencia social en las excursiones escolares. Una estrategia para fomentar la sostenibilidad del medio natural
Títol de la revista
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] En el contexto de los retos sociales y ambientales del siglo XXI, la sostenibilidad emerge como un desafío prioritario para la ciudadanía. La preocupación por la preservación del medio ambiente forma parte central de las agendas internacionales, como reflejan los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS), y refuerza la necesidad de una educación que promueva la responsabilidad y el respeto por el entorno. En esta línea, los currículos educativos han incorporado progresivamente el uso sostenible del medio natural en la educación primaria y, especialmente, desde el área de educación física. El excursionismo, como práctica educativa en el medio natural, constituye una oportunidad privilegiada para conectar la educación física con la formación de una ciudadanía activa, consciente y sostenible. A través de experiencias vivenciales y motrices, el alumnado puede desarrollar habilidades sociales y hábitos sostenibles en contextos reales, favoreciendo la conexión emocional con el entorno y la toma de decisiones responsables.
Este estudio tiene como finalidad promover una práctica excursionista sostenible desde la educación primaria mediante el desarrollo de la competencia social y ciudadana, fomentando el aprendizaje de hábitos, valores, normas y actitudes para el ejercicio de una ciudadanía respetuosa con el medio na-tural. La investigación adopta un enfoque cualitativo y se desarrolla como un estudio de caso en la escuela Germans Corbella de Cardedeu, con alumnado de sexto de primaria. Se aplicó una propuesta didáctica orientada a mejorar la sostenibilidad de las salidas escolares mediante el desarrollo de la competencia social. La recogida de datos se realizó mediante observación directa en cinco salidas. Se analizaron tanto los comportamientos del alumnado que provocaban impactos ambientales como las actuaciones responsables que favorecían la sostenibilidad, así como las circunstancias (espaciales, temporales y participativas) en las que ocurrían.
Los resultados se agrupan en dos dimensiones. En la dimensión práctica excursionista, se constata que la actividad excursionista escolar genera impactos ambientales y que ciertos condicionantes favo-recen comportamientos inadecuados del alumnado. En la dimensión de competencia social, se evi-dencia que el conocimiento de la problemática ambiental, junto con el desarrollo de habilidades de diálogo, comunicación, autorregulación emocional y gestión de normas, favorece una mayor concien-cia crítica, participación activa y actuaciones sostenibles en grupo.
El estudio ha permitido identificar criterios e indicadores para una práctica excursionista sostenible, así como principios éticos que orienten un uso adecuado del medio natural en la educación primaria. Asimismo, se ha descrito el proceso de desarrollo de la competencia social y se han establecido estra-tegias para su enseñanza desde una perspectiva de educación física sostenible y comprometida con los retos sociales y ambientales actuales.
[cat] En el context dels reptes socials i ambientals del segle XXI, la sostenibilitat emergeix com un desafiament prioritari per a la ciutadania. La preocupació per la preservació del medi ambient forma part central de les agendes internacionals, com reflecteixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i reforça la necessitat d’una educació que promogui la responsabilitat i el respecte per l’entorn. En aquesta línia, els currículums educatius han incorporat progressivament l’ús sostenible del medi natural a l’educació primària i especialment, des de l’àrea d’educació física. L’excursionisme, com a pràctica educativa en el medi natural constitueix una oportunitat privilegiada per connectar l’educació física amb la formació d’una ciutadania activa, conscient i sostenible. A través d’experiències vivencials i motrius, l’alumnat pot desenvolupar habilitats socials i hàbits sostenibles en contextos reals, afavorint la connexió emocional amb l’entorn i la presa de decisions responsables. Aquest estudi té com a finalitat promoure una pràctica excursionista sostenible des de l’educació primària mitjançant el desenvolupament de la competència social i ciutadana, fomentant l’aprenentatge d’hàbits, valors, normes i actituds per a l’exercici d’una ciutadania respectuosa amb el medi natural. La investigació adopta un enfocament qualitatiu i es desenvolupa com un estudi de cas a l’escola Germans Corbella de Cardedeu, amb alumnat de sisè de primària. Es va aplicar una proposta didàctica orientada a millorar la sostenibilitat de les sortides escolars mitjançant el desenvolupament de la competència social. La recollida de dades es va dur a terme a través de l’observació directa en cinc sortides excursionistes. Es van analitzar tant els comportaments de l’alumnat que provocaven impactes ambientals com les actuacions responsables que afavorien la sostenibilitat, així com les cir-cumstàncies (espacials, temporals i participatives) en què tenien lloc. Els resultats s’agrupen en dues dimensions. En la dimensió pràctica excursionista, es constata que l’activitat excursionista escolar genera impactes ambientals i que determinats condicionants afavoreixen comportaments inadequats de l’alumnat. En la dimensió de competència social, s’evidencia que el coneixement de la problemàtica ambiental, juntament amb el desenvolupament d’habilitats de diàleg, comunicació, autoregulació emocional i gestió de normes, afavoreix una major consciència crítica, participació activa i actuacions sostenibles en grup. L’estudi ha permès identificar criteris i indicadors per a una pràctica excursionista sostenible, així com principis ètics d’actuació que orientin un ús adequat del medi natural en l’educació primària. Així mateix, s’ha descrit el procés de desenvolupament de la competència social i s’han establert estratègies per a l’ensenyament d’aquesta competència des d’una perspectiva d’educació física sostenible i com-promesa amb els reptes socials i ambientals actuals.
[eng] In the context of the 21st-century social and environmental challenges, sustainability emerges as a key priority for responsible citizenship. Concern for environmental preservation is central to inter-national agendas—reflected, for example, in the Sustainable Development Goals (SDGs)—and high-lights the urgent need for education to foster responsibility and respect for the natural world. In this regard, national curricula have gradually integrated the sustainable use of the natural environment both in primary education and through the area of physical education. Hiking and outdoor excursions, as educational practices in natural settings, offer a valuable opportu-nity to connect physical education with the development of active, conscious, and environmentally responsible citizenship. Through direct, physical, and emotional experiences, students can develop social skills and sustainable habits in real-world contexts, fostering environmental awareness and en-couraging responsible decision-making. This study aims to promote sustainable hiking practices in primary education by developing students’ social and civic competence. The goal is to encourage the learning of habits, values, norms, and attitudes that support respectful and responsible citizenship in relation to the natural environment. The research follows a qualitative case study approach, conducted at the Germans Corbella School in Cardedeu with sixth-grade students. A didactic proposal was implemented to improve the sustai-nability of school excursions through the development of social competence. Data collection was carried out through direct observation of five hiking trips. The analysis focused on identifying student behaviors that caused environmental impacts, as well as responsible actions that supported sustaina-bility, and the conditions (spatial, temporal, participatory) in which these behaviors occurred. The findings are presented in two main dimensions. The first, related to hiking practice, shows that excursions can cause environmental impact and that certain conditions tend to encourage inappro-priate behavior. The second, linked to social competence, highlights how awareness of environmental issues—combined with the development of communication skills, emotional self-regulation, and rule management—helps foster critical awareness and more sustainable group behavior. The study allowed for the identification of criteria and indicators for sustainable hiking practices in schools, as well as ethical principles to guide appropriate use of the natural environment in primary education. Additionally, it describes the process of developing social competence and proposes teaching strategies to support it, framed within a model of sustainable physical education that is alig-ned with current social and environmental challenges.
[cat] En el context dels reptes socials i ambientals del segle XXI, la sostenibilitat emergeix com un desafiament prioritari per a la ciutadania. La preocupació per la preservació del medi ambient forma part central de les agendes internacionals, com reflecteixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), i reforça la necessitat d’una educació que promogui la responsabilitat i el respecte per l’entorn. En aquesta línia, els currículums educatius han incorporat progressivament l’ús sostenible del medi natural a l’educació primària i especialment, des de l’àrea d’educació física. L’excursionisme, com a pràctica educativa en el medi natural constitueix una oportunitat privilegiada per connectar l’educació física amb la formació d’una ciutadania activa, conscient i sostenible. A través d’experiències vivencials i motrius, l’alumnat pot desenvolupar habilitats socials i hàbits sostenibles en contextos reals, afavorint la connexió emocional amb l’entorn i la presa de decisions responsables. Aquest estudi té com a finalitat promoure una pràctica excursionista sostenible des de l’educació primària mitjançant el desenvolupament de la competència social i ciutadana, fomentant l’aprenentatge d’hàbits, valors, normes i actituds per a l’exercici d’una ciutadania respectuosa amb el medi natural. La investigació adopta un enfocament qualitatiu i es desenvolupa com un estudi de cas a l’escola Germans Corbella de Cardedeu, amb alumnat de sisè de primària. Es va aplicar una proposta didàctica orientada a millorar la sostenibilitat de les sortides escolars mitjançant el desenvolupament de la competència social. La recollida de dades es va dur a terme a través de l’observació directa en cinc sortides excursionistes. Es van analitzar tant els comportaments de l’alumnat que provocaven impactes ambientals com les actuacions responsables que afavorien la sostenibilitat, així com les cir-cumstàncies (espacials, temporals i participatives) en què tenien lloc. Els resultats s’agrupen en dues dimensions. En la dimensió pràctica excursionista, es constata que l’activitat excursionista escolar genera impactes ambientals i que determinats condicionants afavoreixen comportaments inadequats de l’alumnat. En la dimensió de competència social, s’evidencia que el coneixement de la problemàtica ambiental, juntament amb el desenvolupament d’habilitats de diàleg, comunicació, autoregulació emocional i gestió de normes, afavoreix una major consciència crítica, participació activa i actuacions sostenibles en grup. L’estudi ha permès identificar criteris i indicadors per a una pràctica excursionista sostenible, així com principis ètics d’actuació que orientin un ús adequat del medi natural en l’educació primària. Així mateix, s’ha descrit el procés de desenvolupament de la competència social i s’han establert estratègies per a l’ensenyament d’aquesta competència des d’una perspectiva d’educació física sostenible i com-promesa amb els reptes socials i ambientals actuals.
[eng] In the context of the 21st-century social and environmental challenges, sustainability emerges as a key priority for responsible citizenship. Concern for environmental preservation is central to inter-national agendas—reflected, for example, in the Sustainable Development Goals (SDGs)—and high-lights the urgent need for education to foster responsibility and respect for the natural world. In this regard, national curricula have gradually integrated the sustainable use of the natural environment both in primary education and through the area of physical education. Hiking and outdoor excursions, as educational practices in natural settings, offer a valuable opportu-nity to connect physical education with the development of active, conscious, and environmentally responsible citizenship. Through direct, physical, and emotional experiences, students can develop social skills and sustainable habits in real-world contexts, fostering environmental awareness and en-couraging responsible decision-making. This study aims to promote sustainable hiking practices in primary education by developing students’ social and civic competence. The goal is to encourage the learning of habits, values, norms, and attitudes that support respectful and responsible citizenship in relation to the natural environment. The research follows a qualitative case study approach, conducted at the Germans Corbella School in Cardedeu with sixth-grade students. A didactic proposal was implemented to improve the sustai-nability of school excursions through the development of social competence. Data collection was carried out through direct observation of five hiking trips. The analysis focused on identifying student behaviors that caused environmental impacts, as well as responsible actions that supported sustaina-bility, and the conditions (spatial, temporal, participatory) in which these behaviors occurred. The findings are presented in two main dimensions. The first, related to hiking practice, shows that excursions can cause environmental impact and that certain conditions tend to encourage inappro-priate behavior. The second, linked to social competence, highlights how awareness of environmental issues—combined with the development of communication skills, emotional self-regulation, and rule management—helps foster critical awareness and more sustainable group behavior. The study allowed for the identification of criteria and indicators for sustainable hiking practices in schools, as well as ethical principles to guide appropriate use of the natural environment in primary education. Additionally, it describes the process of developing social competence and proposes teaching strategies to support it, framed within a model of sustainable physical education that is alig-ned with current social and environmental challenges.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MURILLO FUENTES, Carlos Miguel. Educación física y competencias básicas: el desarrollo de la competencia social en las excursiones escolares. Una estrategia para fomentar la sostenibilidad del medio natural. [consulted: 13 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231923