La presència dels diccionaris dialectals en el «Diccionari català-valencià-balear»

Abstract

Tots els parlants dels territoris de parla catalana ens hem de sentir honorats de disposar del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), una obra singular en el camp de la lexicografia, amb la qual es va produir un punt d’inflexió en la tasca d’elaboració de diccionaris. De la tendència comuna al transvasament de mots d’una obra a una altra i al recurs a la inventiva del lexicògraf per exemplificar, mitjançant expressions i frases, les definicions, el projecte emblemàtic d’Antoni M. Alcover va trencar esquemes, i, gestat a la fi del segle XIX, esdevingué el predecessor de la metodologia lexicogràfica contemporània. En efecte, si la lexicografia basada en corpus es va consolidar a partir dels anys setanta del segle XX, no és agosarat de pensar que el DCVB en fou un prolegomen, ja que una part de l’obra es basa en fonts documentals de referència, que il·lustren la utilització real dels mots. Per aquest motiu esdevingué, quan encara no existia aquest model, un diccionari d’ús.