Poliploïdia, filogènia i biogeografia en "Centaurea" L. Secció "Acrocentron" ("Cass".) DC

Abstract

[cat] El grup Acrocentron s'ha anat classificant i estructurant de diferents maneres al llarg dels anys, però segons l'última definició del grup estaria format per Centaurea sect. Acrocentron, a més de dues seccions molt petites, Centaurea sect. Chamaecyanus i Centaurea sect. Stephanochilus. Aquest grup es caracteritza cariològicament per ser un grup amb un elevat número d'espècies poliploides.En aquest treball hem intentat establir l'origen de dues sèries poliploides dins d' Acrocentron , examinar els límits del grup i aclarir els centres de radiació i dispersió d' Acrocentron a partir de l'origen geogràfic del grup.Hem comprovat que el fenomen de la poliploïdia està condicionat per l'intens flux genètic existent entre les espècies ibèriques i les nord-africanes.Els estudis filogenètics i biogeogràfics assenyalen que el grup Acrocentron queda reduït a dues seccions (Centaurea sect. Chamaecyanus adoptaria el rang de subsecció dins de la sect. Acrocentron), de tota manera no és possible fer una bona classificació subseccional degut als alts nivells d'hibridació i d'introgressió.Hem establert el lloc d'origen del grup Acrocentron i s'ha reconstruït la seva expansió des de l'Est de la mediterrània, en concret a la zona d'Anatòlia, cap a la resta de centres d'especiació. L'expansió més antiga, que finalitzà al pliocè, va portar a la sect. Acrocentron cap al sud d'Itàlia, Sicília, Àfrica del Nord i la Península Ibèrica. L'altra radiació, molt posterior (durant les glaciacions del neogen), va estendre Acrocentron des del nord dels Balcans cap al nord de la península Ibèrica i fins a Àsia Central, en una distribució contínua eurasiàtica.

[eng] During the years, the group Acrocentron has been classified and structured in different ways, but according to its last definition, Centaurea sect. Acrocentron and two smaller sections, Centaurea sect. Chamaecyanus and Centaurea sect. Stephanochilus, are part of the group. It is cariollogically characterised by being a group with many polyploid species. Setting up the origin of two polyploid series in Acrocentron is the first aim of this paper. The polyploid phenomenon is conditioned by the intense genetic flow between the Iberian and North-African species. On the basis of phylogenetic and biogeographic studies, the group Acrocentron is reduced to two sections. However, due to the high levels of hybridation and introgression, subsectional classification is impossible to achieve. The origin of the Acrocentron group has been established and its expansion has been reconstructed in a path from the east of the Mediterranean to the North of Africa and the Iberian Peninsula.