La festa entra al museu. Museologies del patrimoni immaterial a Catalunya

Abstract

[cat] Aquesta tesi analitza els processos de representació museística de les festes populars, enteses com a manifestacions del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), en el context museològic català. Malgrat la seva presència històrica en els museus, la museització de les festes continua plantejant interrogants que afecten tant la construcció del discurs com les pràctiques expositives. La recerca parteix de la pregunta: com es museitza un patrimoni immaterial com la festa a Catalunya? A partir d’aquesta qüestió, s’estableixen tres objectius: analitzar el tractament de la festa en l’àmbit museístic internacional; avaluar la museització de les manifestacions festives a Catalunya; i estudiar comparativament diversos casos rellevants. La recerca s’inscriu en el marc conceptual del PCI, tal com ha estat definit per organismes internacionals, i examina les tensions entre la naturalesa dinàmica de les festes i la vocació conservadora dels museus. Des d’una perspectiva museològica, s’exploren aspectes com la construcció del relat expositiu, la participació de les comunitats portadores en la definició dels continguts, i les dificultats per evitar enfocaments folkloritzants. En l’àmbit museogràfic, s’analitzen els recursos emprats per representar la festa i els reptes associats a la seva conservació , contextualització i comunicació. L’enfocament metodològic és qualitatiu, estructurat en tres nivells d’anàlisi (internacional, nacional i local), que permeten contextualitzar els processos de museització des d’una perspectiva comparada. Els casos d’estudi parteixen d’una concepció àmplia de museu, que inclou no només institucions reconegudes legalment, sinó també centres d’interpretació i espais culturals comunitaris. Els equipaments analitzats són: La Casa dels Entremesos (Barcelona), El Museu de la Patum (Berga) i el Món Casteller, Museu Casteller de Catalunya (Valls). La metodologia combina observació etnogràfica, entrevistes semiestructurades i anàlisi documental. El treball de camp s’ha desenvolupat amb la participació de gestors d’equipaments, museòlegs, professionals col·laboradors, festers-portadors de tradició , comunitats locals i visitants. Aquesta aproximació ha permés identificar les pràctiques, discursos i tensions que emergeixen en la interacció entre les pràctiques museístiques i les festives. La hipòtesi principal sosté que la incorporació de la festa com a expressió del PCI en l’àmbit museístic comporta una reconfiguració de les narratives, polítiques, pràctiques de gestió i funcions dels museus. Aquesta transformació es manifesta en la integració de la participació comunitària, l’emergència de narratives polifòniques i el desplaçament del focus des de la materialitat del passat cap a la representació del canvi cultural contemporani. Tot i mantenir un enfocament acadèmic, la tesi es planteja com una aportació aplicada que pugui oferir respostes útils per al tractament del PCI en contextos museístics diversos. Finalment, la recerca aspira a contribuir al debat científic obrint noves línies d’investigació en els àmbits de la museologia, la museografia, la gestió del patrimoni immaterial i l’estudi de les festes populars, tot promovent una major participació de les comunitats portadores en la definició i representació del seu patrimoni dins dels espais museístics.