Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc by (c) Benattia, Hamza, 2025
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/232213

The not-so-silent millennia: agency, connectivity and sociocultural dynamics in northwest Africa (ca. 3800–500 BC)

Títol de la revista

Contribució addicional

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

[eng] Among all the regions that make up the Mediterranean basin, North Africa accounts for approximately 30% of its total surface area, making it difficult to regard this space as marginal or peripheral. Nevertheless, with the exception of Egypt, this region has historically been excluded from major debates on the later prehistory of the Mediterranean. This doctoral thesis therefore focuses on a diachronic analysis of the sociocultural and economic dynamics of Northwest Africa between approximately 3800 and 500 BCE—a period spanning the end of the Neolithic through to the beginnings of the Iron Age. Although the core of the research lies in present-day Morocco, the study adopts a comparative and relational perspective that seeks to situate this region within a broader framework of Afro-Mediterranean and Atlantic connections. Through an interdisciplinary approach that combines archaeological fieldwork with the analysis of social landscapes, material culture and architecture, as well as well as new data emerging from archaeogenetics and palaeoenvironmental data, this thesis aims to shed light on the historical trajectories of local Maghrebi communities during the later prehistory. Far from being ‘silent’, these millennia were marked by significant transformations: shifts in ways of life; in the configuration of social landscapes and architectural forms; the development of farming and herding practices; and the consolidation of interaction and exchange networks that linked the region to the Mediterranean, the Atlantic and the Sahara. The thesis offers an explicit critique of the colonial legacy in North African archaeology, which has historically marginalised and silenced prehistoric local communities by privileging periods considered ‘historic’ or ‘civilised’, such as the Roman or Phoenician presence. In contrast to this narrative, the present study articulates a methodological strategy grounded in a theoretical framework that brings together landscape archaeology, agency theory, mobility studies and postcolonial perspectives. This approach makes it possible to analyse how local North African communities exploited their environments, generated their own cultural meanings and actively participated in long-term processes, shaping distinct forms of innovation, adaptation and resilience. From a methodological standpoint, the research adopts a multiscalar and interdisciplinary approach that integrates diverse sources and levels of analysis. The empirical foundation of the study is based on two archaeological projects: the Tahadart Archaeological Project (2019–2020) and the Kach Kouch Archaeological Project (2021–2023), both of which included extensive survey and excavation campaigns in various areas of northwestern Morocco. These projects were complemented by spatial analysis using Geographic Information Systems (GIS) and Digital Elevation Models (DEMs), applied to the reconstruction of social landscapes, patterns of mobility and site location. The thesis is structured in four main sections. The first provides geographical and historiographical context and presents the research questions and objectives. The second addresses the theoretical and methodological framework, establishing a dialogue between archaeological practice, theoretical positioning and knowledge production. The third part presents the main results through three peer-reviewed articles published in Antiquity, African Archaeological Review and the Journal of Mediterranean Archaeology. Each article explores a specific analytical dimension: the first focuses on the settlement of Kach Kouch and its material culture; the second examines ritual and funerary landscapes in northwestern Morocco; and the third provides a diachronic reading of the socioeconomic and cultural dynamics of Northwest Africa within its Mediterranean, Atlantic and Saharan contexts. Finally, the fourth section of the thesis offers a general synthesis of the findings, a critical evaluation of the theoretical and methodological contributions, and a reflection on future research directions. In sum, this thesis offers a new reading of Northwest Africa as a dynamic, connected and culturally diverse space in the millennia preceding Phoenician expansion. It reclaims the agency of local communities and the complexity of their historical paths. Far from constituting an end-point, this work also aims to serve as an essential foundation for writing, when the time is right, a richer, more nuanced and, above all, more equitable history—one that restores visibility to those communities long excluded from the Mediterranean narrative.
[cat] De totes les regions que conformen la conca mediterrània, el nord d’Àfrica representa prop del 30 % de la seva superfície total, per la qual cosa difícilment es pot considerar un espai marginal o perifèric. Malgrat això, amb l’excepció d’Egipte, aquesta regió ha estat històricament exclosa dels principals debats sobre la prehistòria recent del Mediterrani. Per aquest motiu, aquesta tesi doctoral se centra en l’anàlisi diacrònica de les dinàmiques socioculturals i econòmiques del nord-oest d’Àfrica entre aproximadament el 3800 i el 500 aC, un període comprès entre les darreres fases del Neolític i els inicis de l’Edat del Ferro. Tot i que el focus de la recerca se situa en l’actual Marroc, el treball adopta una perspectiva comparativa i relacional que pretén situar aquesta regió en un marc més ampli de connexions afromediterrànies i atlàntiques. A través d’una aproximació interdisciplinària que combina el treball arqueològic de camp amb l’anàlisi del paisatge social, la cultura material, l’arquitectura, l’arqueogenètica i el registre paleoambiental, aquesta tesi pretén visibilitzar les trajectòries històriques de les comunitats locals del Magrib durant la prehistòria recent. Lluny de ser “silenciosos”, aquests mil·lennis estigueren marcats per profundes transformacions: canvis en els modes de vida, en la configuració del paisatge social i les formes arquitectòniques, el desenvolupament de pràctiques agrícoles i ramaderes intensives, així com la consolidació de xarxes d’interacció i intercanvi que connectaren aquesta regió amb el Mediterrani, l’Atlàntic i el Sàhara. La tesi planteja una crítica explícita al llegat colonial de l’arqueologia al nord d’Àfrica, el qual ha tendit a invisibilitzar i silenciar les comunitats prehistòriques locals, privilegiant els períodes considerats “històrics” o “civilitzats”, com ara la presència romana o fenícia. Davant d’aquesta narrativa, el present treball articula una estratègia metodològica amb un enfocament teòric que integra l’arqueologia del paisatge, la teoria de l’agència, els estudis sobre mobilitat i la perspectiva postcolonial. Aquesta aproximació permet analitzar com les comunitats nord-africanes transformaren els seus entorns, generaren significats culturals propis i participaren activament en processos de llarga durada, articulant formes específiques d’innovació, adaptació i resiliència. Des del punt de vista metodològic, la recerca adopta un enfocament multiescalar i interdisciplinari que integra diversos tipus de fonts i nivells d’anàlisi. La base empírica del treball es fonamenta en dos projectes arqueològics: el Tahadart Archaeological Project (2019–2020) i el Kach Kouch Archaeological Project (2021–2023), que inclogueren campanyes de prospecció extensiva i excavació en diverses àrees del nord-oest del Marroc. Aquests treballs es complementaren amb anàlisis espacials mitjançant Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) i Models Digitals d’Elevació (MDE), aplicats a la reconstrucció dels paisatges socials, la mobilitat i els patrons d’assentament. L’estructura de la tesi s’articula en quatre parts. La primera contextualitza l’estudi en termes geogràfics i historiogràfics, i exposa les hipòtesis i objectius que han guiat la recerca. La segona part aborda el marc teòric i metodològic, establint un diàleg entre les pràctiques arqueològiques, els posicionaments teòrics i les formes de producció del coneixement. La tercera part presenta els principals resultats d’aquesta recerca a través de tres articles publicats a Antiquity, African Archaeological Review i Journal of Mediterranean Archaeology. Cadascun d’aquests treballs tracta una dimensió analítica específica: el primer se centra en l’anàlisi de l’assentament de Kach Kouch i la seva cultura material; el segon examina els paisatges rituals i funeraris del nord-oest del Marroc; i el tercer ofereix una lectura diacrònica de les dinàmiques socioeconòmiques i culturals del nord-oest africà en el seu context mediterrani, atlàntic i saharià. Finalment, la quarta part de la tesi proposa una síntesi general dels resultats, una avaluació crítica de les aportacions teòriques i metodològiques, i una reflexió sobre possibles línies futures d’investigació. En resum, aquesta tesi planteja una nova lectura del nord-oest africà com un espai dinàmic, connectat i culturalment divers durant els mil·lennis previs a l’expansió fenícia. Davant els relats essencialistes, reivindica l’agència de les comunitats locals i la complexitat de les seves trajectòries. Lluny de constituir un punt i final, aquest treball aspira a esdevenir un punt de partida per escriure una història més densa, més matisada i, sobretot, més justa amb aquelles comunitats que durant segles foren excloses del relat mediterrani.
[fra] Parmi toutes les régions qui composent le bassin méditerranéen, l’Afrique du Nord représente environ 30 % de sa surface totale, ce qui rend difficile de le considérer comme un espace marginal ou périphérique. Pourtant, cette région –à l’exception d’Égypte– a été historiquement exclue des grands débats sur la préhistoire récente de la Méditerranée. C’est pourquoi cette thèse doctorale se concentre sur l’analyse diachronique des dynamiques socioculturelles et économiques du nord-ouest de l’Afrique entre environ 3800 et 500 av. n. è., une période couvrant de la fin du Néolithique aux débuts de l’âge du Fer. Bien que cette recherche soit centrée sur le territoire de l’actuel Maroc, elle adopte une perspective comparative et relationnelle, visant à inscrire cette région dans un cadre plus large de connexions afro-méditerranéennes et atlantiques. Grâce à une approche interdisciplinaire qui combine les travaux archéologiques de terrain avec l’analyse des paysages sociaux, de la culture matérielle, de l’architecture, des données archéogénétiques et des archives paléoenvironnementales, cette thèse cherche à rendre visibles les trajectoires historiques des communautés locales du Maghreb au cours de la préhistoire récente. Loin d’être « silencieux », ces millénaires furent marqués par de profondes transformations : des changements dans les modes de vie, la configuration des paysages sociaux et des formes architecturales, le développement de pratiques agricoles et pastorales intensives, ainsi que la consolidation de réseaux d’interaction et d’échange reliant la région à la Méditerranée, à l’Atlantique et au Sahara. La thèse développe une critique explicite de l’héritage colonial de l’archéologie en Afrique du Nord, qui a tendu à invisibiliser et à faire taire les communautés locales préhistoriques, en privilégiant les périodes dites « historiques » ou « civilisées », telles que les présences romaine ou phénicienne. En opposition à ce récit, le présent travail articule une stratégie méthodologique fondée sur un cadre théorique qui intègre l’archéologie du paysage, la théorie de l’agentivité, les études sur la mobilité et les perspectives postcoloniales. Cette approche permet d’analyser comment les communautés nord-africaines ont transformé leurs environnements, produit leurs propres significations culturelles et participé activement à des processus de longue durée, en articulant des formes spécifiques d’innovation, d’adaptation et de résilience. Du point de vue méthodologique, la recherche adopte une approche multiscalaire et interdisciplinaire, intégrant divers types de sources et niveaux d’analyse. La base empirique du travail repose sur deux projets archéologiques : le Tahadart Archaeological Project (2019–2020) et le Kach Kouch Archaeological Project (2021–2023), qui ont inclus des campagnes de prospection extensive et de fouilles dans différentes zones du nord-ouest du Maroc. Ces recherches ont été complétées par des analyses spatiales entreprises à l’aide de Systèmes d’Information Géographique (SIG) et de Modèles Numériques d’Élévation (MNE), appliqués à la reconstruction des paysages sociaux, à l’étude de la mobilité et à la localisation des sites. La thèse est structurée en quatre parties. La première contextualise l’étude d’un point de vue géographique et historiographique, et expose les hypothèses et objectifs qui ont guidé la recherche. La deuxième partie traite du cadre théorique et méthodologique, en établissant un dialogue entre les pratiques archéologiques, les positionnements théoriques et les formes de production du savoir. La troisième partie présente les principaux résultats de la recherche à travers trois articles publiés dans Antiquity, African Archaeological Review et le Journal of Mediterranean Archaeology. Chacun d’eux aborde une dimension analytique spécifique : le premier se penche sur l’analyse de l’établissement de Kach Kouch et de sa culture matérielle ; le deuxième examine les paysages rituels et funéraires du nord-ouest du Maroc ; et le troisième propose une lecture diachronique des dynamiques socio-économiques et culturelles du nord-ouest africain dans ses contextes méditerranéen, atlantique et saharien. Enfin, la quatrième partie offre une synthèse générale des résultats, une évaluation critique des apports théoriques et méthodologiques, ainsi qu’une réflexion sur les pistes de recherche futures. En somme, cette thèse propose une nouvelle lecture du nord-ouest africain comme un espace dynamique, connecté et culturellement diversifié au cours des millénaires ayant précédé l’expansion phénicienne. Face aux récits essentialistes, elle revendique l’agentivité des communautés locales et la complexité de leurs trajectoires. Loin de constituer une conclusion, ce travail se veut un point de départ pour écrire une histoire plus dense, plus nuancée et, surtout, plus juste envers les communautés longtemps exclues du récit méditerranéen.

Recurs relacionat

Matèries (anglès)

Citació

Citació

BENATTIA, Hamza. The not-so-silent millennia: agency, connectivity and sociocultural dynamics in northwest Africa (ca. 3800–500 BC). [consulted: 30 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/232213

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre